«OCT FEB AUG » 19 «2010 2011 2012 » 18 captures 9 May 08 - 9 Nov 23

Tancar Ajuda

Vilafranca del Penedès és una vila de la regió del Penedès, capital de la comarca de l'Alt Penedès i del partit judicial de Vilafranca del Penedès. El municipi té una extensió de 19'63 km² i està format pel nucli de la capital i els veïnats del Bordellet, el Molí d'en Rovira, el Carrer d'en Perepau, Can Salines i la Serret, aquest darrer compartit amb el terme municipal d'Olèrdola.

Actualment els barris de Vilafranca són, a més del Centre de la vila, Sant Julià, l'Espirall, el Molí d'en Rovira, el Poble Nou, les Clotes, la Barceloneta i Sant Magí.

Els patrons de la ciutat són Sant Ramon de Penyafort, Sant Jocund i el més important Sant Fèlix màrtir. La festa major centra bona part dels seus actes al voltant del patró de Sant Fèlix.

Taula de continguts 1 Topònim 2 Història 2.1 Orígens 2.2 Època Moderna 2.3 Època actual 3 Demografia 4 Barris 5 Emplaçament 6 Clima 7 Festes i tradicions 8 Gastronomia 9 Llocs d'interès 10 Comunicacions 10.1 Carretera 10.2 Ferrocarril 11 Ciutats agermanades 12 Galeria 13 Referències 14 Vegeu també 15 Enllaços externs

[modifica] Topònim

El topònim de Vilafranca del Penedès fa referència a que la vila era emplaçada dins l'àmbit de les franqueses establertes a Olèrdola o al Penedès al segle XI, i a la formació de la vila després del fracàs de la restauració d'Olèrdola, antiga capital de la regió, després de la invasió almoràvit del 1108.

[modifica] Història

[modifica] Orígens

Hom creu que Vilafranca del Penedès fou fundada cap a mitjan del segle XII com a conseqüència de la decadència d'Olèrdola, ja que els seus habitants foren els primers pobladors de la vila.

Es considera que va néixer entre els anys 1108 i 1151, any en què es troba la primera referència de la Vila. Vilafranca es va fundar al voltant de l'antiga Torre Dela, la qual es trobava a prop de la Via Augusta. Des del naixament de la Vila se celebrava un mercat, fet que juntament amb les franqueses concedides, la tranquil·litat envers els sarraïns i l'impuls que li va donar el Comte de Barcelona va propiciar el creixement el primer nucli fins a esdevenir una de les ciutats importants del Principat. La distribució de la Vila era la típica d'una ciutat medieval amb el clos de la muralla, el call jueu, els gremis i la noblesa.

Durant el segle XIII, Vilafranca experimenta un important desenvolupament econòmic i social, i es consolida la repoblació de la seva àrea d'influència i la seva posició puntera com a centre comercial en la confluència d'importants vies de comunicació. A més, com a vila reial rep protecció i la vegada molts privilegis, per la qual cosa es converteix en una de les poblacions de domini reial més notables de la Catalunya de l'època, i en la qual es celebra - el 1218 - una assemblea convocada per Jaume I, que reuneix la noblesa, els prelats i els representants de les ciutats i les viles. La importància territorial de Vilafranca es veu corroborada amb la formació de la vegueria de Vilafranca del Penedès i en l'establiment de diferents cases monàstiques, que converteixen la vila en un centre de gran activitat.

[modifica] Època Moderna

Fins a la meitat del segle XIV hi ha una època de creixement de la Vila. A partir de la meitat d'aquest segle s'inicia un cicle de calamitats que marcaran tota aquesta època arreu del país. El cicle s'inicia amb les males collites. L'any 1333 és conegut com el mal any primer. Continuarà amb la pesta del 1348 i altres que van seguir. Diverses epidèmies de morbo, còlera, grip... van afectar Vilafranca els anys 1530, 1558, 1564,... Junt amb les epidèmies cal comptabilitzar les següents guerres: la Guerra Civil 1462-1472, que va incidir fortament a la Vila, la Guerra dels Remences (1483-1486), La Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió (1705-1715). Malgrat aquesta situació general, l'activitat econòmica i comercial de Vilafranca no va aturar-se, tot i que no va ser tan alta com en segles anteriors. Durant la "Guerra del Francès", Catalunya és, una vegada més escenari de batalles. Vilafranca, on va arribar a residir la Junta Superior de Catalunya, va ser saquejada diverses vegades des de 1808. Un cop superada aquesta guerra, el conreu vinícola va continuar creixent a la comarca representant per Vilafranca una important expansió demogràfica. A partir de l'any 1879, la fil·loxera va devastar les vinyes i es va iniciar una espectacular davallada econòmica i una considerable disminució de la població. Malgrat tot, abans d'acabar el segle la viticultura va tornar a ser la primera font de riquesa de la Vila consolidant el seu caràcter agrícola i vinícola.

[modifica] Època actual

En el període de 1950 a 1981, Vilafranca efectua un gran creixement. Rep indústries diverses i el sector del vi i del cava es desenvolupa àmpliament. Vilafranca és avui una de les principals ciutats mitjanes de Catalunya, un centre econòmic i comercial dotat de tots els serveis i amb bones comunicacions que l'apropen a les principals ciutats catalanes i de l'estat. En els últims anys s'ha viscut un procés urbanitzador força dinàmic amb noves zones residencials destinades a acollir una gran quantitat de nous habitatges. En l'àmbit industrial, s'han instal·lat noves empreses propiciant l'aparició de nous polígons.

[modifica] Demografia

Entitat de població	Hab. (2006)
Bordellet, el	9
Molí d'en Rovira, el	164
Perepau	91
Salines, les	95
Vilafranca del Penedès	36.325
Font: Municat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 315 330 386 1.894 3.673 6.284 6.971 8.344 7.749

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 7.824 8.586 9.822 11.109 11.177 11.985 17.546 25.020 27.642

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 27.806 28.116 28.553 28.925 30.024 31.939 34.409 36.687 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[modifica] Barris

Vilafranca del Penedès està dividida en 8 barris: .

• Centre Vila, és la part més antiga i està envoltat pels altres barris. S'hi pot destacar la Plaça de la Vila, la Rambla Nostra Senyora i la Rambla Sant Francesc, la Plaça Penedès i la Plaça de Jaume I.
• Espirall, s'hi pot destacar l'Avinguda de la Peregrina i el Carrer Espirall que són els carrers que porten cap a l'Hospital Comarcal de Vilafranca.
• Barceloneta, destaca la Plaça de l'Estació on es troba l'Estació de Vilafranca del Penedès.
• Molí d'en Rovira, és el barri que està delimitat pel carrer Comerç i que arriba fins a la Carretera N-340.
• Girada, és un dels últims barris creats i també arriba fins a la N-340.
• Poble Nou, s'hi pot destacar el Parc del Tívoli i un dels carrers més llargs de Vilafranca, l'Amàlia Soler.
• Sant Julià, es pot destacar el Parc de Sant Julià i la zona del Pla del Diable molt propera a la Zona Esportiva de Vilafranca.
• Les Clotes, on es pot destacar l'Escorxador i la Plaça del Gas.

[modifica] Emplaçament

L'emplaçament de Vilafranca (224 m d'altitud) al centre de la depressió del Penedès, entre la Serralada Prelitoral i el massís del Garraf, és un pas obligat, ja d'antic. En l'època romana hi passava la Via Augusta que es dirigia cap a Tarragona. A l'edat mitja hi passava el camí que hi duia per Begues i Olesa de Bonesvalls. I des de 1865 hi passa la línia fèrria de Martorell a Tarragona.

Es troba situada al centre de la depressió penedesenca, en un terreny pla amb alguns turons que s'eleven un centenar de metres sobre la resta de la plana: el puig de Sant Jaume (296 m), el puig de Sant Pau (302 m), i el que serveix d'assentament a la mateixa capital.

El terme municipal és envoltat pels termes de les Cabanyes i la Granada, a l'est per Sant Cugat Sesgarrigues i Olèrdola, al sud Santa Margarida i els Monjos i a l'oest Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès.

[modifica] Clima

El clima és eminentment mediterrani. La temperatura mitjana al gener és de 7°C, i al juliol de 23°C. Pluviometria: 500 litres/m2

[modifica] Festes i tradicions

Del calendari festiu es poden destacar les Fires de Maig, les festes de barri durant els mesos de juliol i agost, la Festa Major a finals d'agost, declarada d'interès nacional (29, 30 i 31 d'Agost i 1 i 2 de setembre), i la Festa de la Verema del Penedès.

Durant aquesta festa es poden veure moltes tradicions catalanes com ara falcons, ball de gitanes, ball de bastons, ball de Figuetaires, etc. Però cal destacar l'actuació castellera que s'hi realitza el dia 30 per la diada de Sant Fèlix. També cal destacar-ne el ball de la Moixiganga recuperat el 1985.

Així mateix, Vilafranca és posseïdora de la figura de bestiar català més antic de Catalunya, d'Espanya i d'Europa; un drac datat oficialment de principis del 1600, segle XV tot i que uns estudis recents de la pintura del cap de la figura el data del s.XII. Actualment compta amb dues rèpliques exactes: una a Vilafranca (2006) i una a Alemanya.

[modifica] Gastronomia

Entre altres menjars característics de Vilafranca es troben:

• La Coca garlanda, el·laborada amb matafaluga.
• Les Catànies de Vilafranca, dolços preparats amb ametlles.
• El xató de Vilafranca, elaborat amb escarola, bacallà, tonyina, anxoves i olives arbequines

Salsa: all, pebre dolç, bitxo(opcional), oli d'oliva, vinagre i sal.

[modifica] Llocs d'interès

Hi ha un nombre notable d'edificis d'època medieval, un ampli centre força comercial. També hi ha edificis modernistes de finals del segle XIX i inicis del XX al llarg de les rambles de la vila, com la Casa Miró, la Casa Fortuny i la Casa Guasch.

És destacable el nucli antic de la vila, a l'entorn de la plaça de Jaume I, on es troben els edificis principals com l'església de Santa Maria, el Palau Reial, la Capella de Sant Pelegrí i la Capella dels Dolors, del segle XVII. L'església basílica de Santa Maria es va iniciar a finals del segle XIII i és d'estil gòtic i d'una sola nau. Al Palau Reial actualment s'hi troba el VINSEUM, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.

A la plaça de la Vila s'hi pot trobar l'església de Sant Joan que és d'estructura gòtica i té mostres tardanes de tradició romànica. En aquesta mateixa plaça es pot trobar la Casa de la Vila, d'arquitectura modernista.

A les dues rambles, la de Nostra Senyora i la de Sant Francesc, i al carrers General Prim i Hermenegid Clascar, s'hi poden veure algunes de les mostres del millor modernisme a la vila.

Una mica més allunyat del centre, al barri de l'Espirall, s'hi troba el cementiri, inaugurat el 1839, amb interessants panteons d'estil neogòtic i modernista, on hi estan enterrats persontages com Eugeni d'Ors i Manel Milà i Fontanals.

A la plaça de la Vall del Castell es troba la Casa de la Festa Major de Vilafranca del Penedès.^[3]

[modifica] Comunicacions

[modifica] Carretera

Vilafranca és un punt estratègic respecte de les comunicacions que, des del pla de Barcelona i el Baix Llobregat, s'adrecen cap al sud. Actualment les comunicacions que passen per la ciutat són la carretera N-340 que comunica Barcelona amb Tarragona, la C-15 que comunica el Garraf amb Igualada, l'autopista AP-7 que va des de la Jonquera a Alacant.

[modifica] Ferrocarril

El ferrocarril va arribar a Vilafranca el 1865 gràcies a la línia fèrria de Martorell a Tarragona que actualment hi dóna servei Rodalies Barcelona amb la línia 4 o de l'interior i que uneix Sant Vicenç de Calders (el Vendrell, Baix Penedès) amb Manresa (Bages) via l'estació de Vilafranca del Penedès.

Amb la construcció de la línia d'alta velocitat Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera Francesa, que passa pel mig de la població, s'ha soterrat les vies de ferrocarril d'alta velocitat i la línia fèrria de Martorell a Tarragona, permeten la futura construcció d'una rambla, a més de la construcció del nou edifici de l'estació de Vilafranca del Penedès, actualment la instal·lació està composta per l'antic edifici de l'estació (que segueix amb les seves funcions habituals ja que encara no ha estat reemplaçat) i les noves andanes soterrades. L'estació no ha estat habilitada perquè hi puguin parar trens que passen per la L.A.V. però queda pendent la construcció d'una segona estació a les afores de la ciutat (entre Vilafranca i la Granada) anomenada estació de Vilafranca-TAV on hi pararan trens d'alta velocitat regionals.

[modifica] Ciutats agermanades

Vilafranca del Penedès està agermanada amb^[4]:

• Bühl
• Melzo
• Novo Mesto
• Puerto Cabezas

[modifica] Galeria

Detall dels tabals del ball de diables de Vilafranca.	Diables de Vilafranca.	L'Àliga durant la Festa Major de la vila.	Ferragut i Elisenda.
Panoràmica de les afores de Vilafranca durant la nevada del 2005. Al fons, Moja.	Ball de les Gitanes de Vilafranca durant la Festa Major 2007	Imatge antiga de la plaça de l'exèrcit (actual plaça Penedès) i la rambla sant Francesc al fons.

[modifica] Referències

[modifica] Vegeu també

• Drac de Vilafranca
• Ball de les Gitanes de Vilafranca
• Castellers de Vilafranca
• Falcons de Vilafranca
• Xicots de Vilafranca
• Museu de les Cultures del Vi de Catalunya
• Casal dels Amics del Vi i de la Bona Taula
• Bodegas Torres
• Acadèmia Tastavins Sant Humbert
• Unió Empresarial del Penedès
• Club Patí Vilafranca
• Coral Laroc
• Club Tennis Vilafranca

[modifica] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilafranca del Penedès

• Pàgina web del Drac de Vilafranca
• Pàgina web de l'Ajuntament
• Pàgina web de l'Escola Pau Boada
• Guia urbana de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedés
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Festa Major
• Agrupament Escolta i Guia de Vilafranca del Penedès
• Castellers de Vilafranca
• Taulell d'anuncis gratuïts
• Informació gastronòmica de Vilafranca del Penedès
• Serveis i Comerç a Vilafranca del Penedès

Municipis de l'Alt Penedès Avinyonet del Penedès  · les Cabanyes  · Castellet i la Gornal  · Castellví de la Marca  · Font-rubí  · Gelida  · la Granada  · Mediona  · Olèrdola  · Olesa de Bonesvalls  · Pacs del Penedès  · el Pla del Penedès  · Pontons  · Puigdàlber  · Sant Cugat Sesgarrigues  · Sant Llorenç d'Hortons  · Sant Martí Sarroca  · Sant Pere de Riudebitlles  · Sant Quintí de Mediona  · Sant Sadurní d'Anoia  · Santa Fe del Penedès  · Santa Margarida i els Monjos  · Subirats  · Torrelavit  · Torrelles de Foix  · Vilafranca del Penedès  · Vilobí del Penedès