Ni Doraemon, ni Tsuneo. Mikimoto.

Totalment d'acord. Jo aniria a la independència de la mà de qui fos. I mentre ens fotem les hòsties entre nosaltres, no farem res de bó. Jo, pel moment, ja he plegat d'ERC i de Rcat perquè no veuen més enllà de la eina que son. Menys sectarismes, personalismes, i menys mirar-se el melic és el que necessita el país.
La feina ben feta, no té fronteres. La mal feta, no té futur. Tampoc en el referent al nostre país.

Votem per la independència!

http://declaracioindependencia.cat/declaracio

Hi ha rancunia mutua, i es curiós que succeixi en formacións de nova fornada. Què es pot esperar però d'un col·lectiu, l'independentisme militant, que l'importa més el color de la papereta que no pas el que hi diu a la papereta.

Crec que tan se val la unitat dels independentistes. Encara que dividits tots els vots compten. El problema son els vots independentistes que se'n van a partits unionistes. CAP VOT INDEPENDENTISTA A CIU. Aquesta és la distorsió entre la societat i la representació política.

Francesc Fabre, 28/02/2011 a les 19:05

Segurament se'n pot dir molt més independència a estar presidits pel bisbe de la Seu i pel president de la república francesa que a estar-ho pel Borbó. I l'última part del meu comentari és bastant òbvia veient el paper galdós que han fet i fan alguns dels que s'autoanomenen independentistes.

Si mirem al nostre entorn veiem que actualment la nació més potent d'Europa és l'alemanya, que curiosament es reparteix en diversos estats, Alemanya, Àustria, gran part de Suïssa, Liechtenstein. I els va la mar de bé. Allà a ningú se li acut parlar de Països Alemanys. L'últim que ho va fer era un tal Adolf Hitler.

O Tsuneo o ningú.

Disculpeu-me, andorrà, no pretenia pas inquietar la vostra tranquil·litat. No sóc jo qui ha de decidir quin país volen els andorrans i, si d'estar presidits pel bisbe de la Seu i pel president de la república francesa, en voleu dir independència, a mi em sembla molt bé. Estic segur que sou més independents que la resta de catalans i que el vostre govern pot actuar amb molta més autonomia que la nostra Generalitat. Ara bé, negar que una eventual independència dels Països catalans us podria arribar a afectar --en la mida que decidíssiu-- no es desprèn de la història ni de la situació actual. Sobre tot si s'acaba amb el darrer comentari de la vostra aportació que queda completament fora de to i de context.

Francesc Fabre, 28/02/2011 a les 10:26

A Andorra deixeu-la tranquil·la que portem més de 700 anys de independència i en mans de segons quins "independentistes" segur que no tardaria ni 7 mesos en ser espanyola.

Se divideix la Catalunya actual en dues parts, la oriental i la occidental separades per el meridià 2º19'E (Masnou-Set Cases).
Cada part ha de aconseguir la seva independència. Una vegada aconseguida ja se pot parlar de unió de les dues parts.
Crec que abans Texas, Arizona i altres estats dels Estats Units aconseguiran o demanaran la independència.

A les municipals la gent vota més a la persona, que a un partit. Respecte a les eleccions al Parlament, està clar que la gent sempre es mou entorn de la centralitat catalana, és a dir CiU. Agradi o no, per aquesta coalició passarà la independència. Que potser SI no és perfecte?, no sabem, però és el que més s'assembla a un moviment popular per la independència. ERC+Rcat és més del mateix. L'única cosa nova realment és SI. Fora bo que Solidaritat anés creixent popularment, com va passar a Polònia amb la Solidarność de Lech Walesa... i van guanyar a tot un gegant comunista.

Per anar junts s'ha de ser demòcrata en primer lloc.Es a dir,si ja sabem quants vots té cada formació (ERC 10 diputats i SI 4 diputats) cadascú ha de tenir la quota que li correspon.On està el problema? Jo diria que SI no accepta el veredicte de les urnes.

Realment quanta porqueria s'aboca...
Cal ser possitiu i anar junts sinó no farem res. Des dels barris cal fer feina conjuntament per una Barcelona més lliure i socialment justa, capital de Catalunya

I mentre ens hi condueix, no enfonsarà el país com ha fet Esquerra. Si CiU no ha proclamat la independència és perquè les enquestes encara diuen que no hi ha majoria social, però la tendència va cap aquí. Visca CiU, visca SI i visca ERC. I, el més important de tot, visca Catalunya lliure!

Si Esquerra (ERC ja no existeix) hagués fet la feina per la qual tanta gent la va votar al 2003 ni existiria Reagrupament ni Solidaritat i ara estaria governant amb majoria absoluta. Per tant, és l'estafa d'Esquerra la que ha provocat aquesta fragmentació de l'independentisme i la que ha provocat que perdessin 300.000 vots (aixó sí que és dividir el vot) a les darreres eleccions autonòmiques. La unitat només té sentit amb qui va pel mateix camí i la cúpula d'Esquerra no està per la feina de la nostra independència. Vejam si ens treiem la palla de l'ull i veiem on tenim el problema en lloc de comportar-nos com un ramat de xais desesperats per a amuntegar-nos (unir-nos sense sentit) per a anar cap al no res. I qui vul votar Esquerra doncs que la voti; a l'hora de votar hom també es pot suïcidar si vol.

"La independencia no la vais a ver en vuestra vida, auque (sic) vivais (sic) doscientos años. Pero si, contra el sentido común, lo conseguis (sic), me importará poco o nada. Ya que eso en nada va a cambias (sic) nuestras vidas."

Visca la coherència!!!

És el que passa quant per motius espuris es menysté la força de CiU.

Quant els "independentistes" entengueu que a on hi ha més independentistes és a CiU i que menystenir-los, insultar-los i vomitar al demunt seu dia si dia també totes les vostres frustracions és contraproduent, quant entengueu que CiU no és l'enemic a batre, aleshores potser podrem fer quelcom de bo.

Sr. Cot, tal com indica " Novament, hi ha la possibilitat de fer una candidatura unitària i, en principi, tots els partits han dit que estan oberts a estudiar-ho."
Esquerra i Reagrupament ho han estudiat i s'han posat les piles per possibilitar aquest acord, d'aquí ha sorgit Anem Junts Barcelona, a més, han dit que la seva voluntat és de fer una candidatura unitària independentista per la ciutat i perquè aquesta esdevingui, de veritat, la capital d'un país.
A partir d'aquí, deuen poder parlar amb les altres forces polítiques, però a hores d'ara, Solidaritat i la Cup ja se n'han desmarcat. Com és que per uns la unitat independentista és possible i per altres, teòricament amb la mateixa voluntat, no volen la unitat????
Per tant, qui sigui frare que prengui candela.

Aquí ja s\\\'ha vist qui és que no volia la unitat. ERC i Reagrupament s\\\'han assegut a parlar i han arribat a un acord, si Solidaritat Catalana en queda fora per què serà? Senzillament, pq ells no han volgut mai arribar a la unitat. L\\\'únic objectiu és fer el màxim mal possible a ERC+RCat tot i sabent que no tenen cap opció d\\\'entrar a l\\\'Ajuntament.

Que trist tot plegat...

Mira. ayer en este mismo foro un chalao reivindicaba el uso de la fuerza (batallas y porrazos creo que decía) para proclamar la santisima independencia. Menospreciaba los usos civilizados de controversia etc.Y no hacia sino recoger votos positivos. Pero es igual. Ni con violencia ni sin ella. La independencia no la vais a ver en vuestra vida, auque vivais doscientos años. Pero si, contra el sentido común, lo conseguis, me importará poco o nada. Ya que eso en nada va a cambias nuestras vidas

La unió cal fer-la amb qui té sentit fer-la si no tornes a ensopegar i a perdre el temps en lloc d'avançar. Alguns catalans confonen amuntegar-se amb unir-se, i pel que veig en aquest article, la tradició segueix. Unir-se amb Esquerra (antiga ERC) a Barcelona en aquests moments és unir-se a un cadàver polític. Bé, a dos: Esquerra i RCat. Deixem que els votants facin neteja i que les presses no ens facin tornar a cagar-la.

"Pero si que conservo en la memoria un hecho relacionado con un comando ( armado, todo sea dicho) en Texas, de un autoproclamado Ejercito de Liberación Nacional de Texas, o algo por el estilo."

Guaita, tarambana, precisa una mica més, perquè, d'això que en dius, no se'n treu l'aigua clara.

En tot cas, hi ha altres precedents, com el d'Eslovènia, la dissolució de Txecoslovàquia, la independència d'Islàndia o la pròxima proclamació de Groenlàndia com a estat independent.

Al món cada cop hi ha gent més civilitzada, que dirimeix les seves diferències sense esgarips. Que els espanyolistes recalcitrants no pertangueu a aquesta categoria és problema vostre.

Sense negar que, en general, comparteixo el punt de vista de l'editorial, vull fer unes precisions per no convertir tòpics en realitat pel mecanisme d'anar-los repetint.
1.- Els independentistes catalans, en general, no es plantegen crear un nou estat sinó recuperar el que ja tenien i els va ser arrabassat.
2.- Això no afecta un estat, sinó tres: Espanya, França i Andorra i no amb l'objectiu de dividir estats, sinó de reunificar-los. Pot haver-hi un problema de tempo o de possibilitats, però l'objectiu és molt clar.
3.- L'estat que legitima constitucionalment el recurs a la violència també defensa, en la mateixa constitució, el respecte al dret fonamental dels pobles a decidir lliurement el seu futur. Aquesta evident contradicció inconstitucional en el si de la Constitució espanyola haurà de resoldre's, tard o d'hora, en congruència amb el dret internacional i, si cal, amb la intervenció de les seves institucions. És una llàstima que el Tribunal Constitucional actual no defensi (contra els pactes internacionals recollits en la Constitució) el dret a l'autodeterminació dels pobles, sinó la seva conculcació, perquè això desfigura tot el problema i les seves possibles solucions. Aquests mateixos juristes, posats al Canadà, també negarien i impedirien el dret dels Quebequencs a pronunciar-se sobre la seva independència. El problema no és la Constitució, sinó la seva interpretació.
4.- Ja he afirmat altres vegades que la unitat a ultrança no és l'única opció per a l'independentisme. El que produeix fragmentació i pèrdua de vots no és el fet d'acudir en llistes diferents, sinó la voluntat de destruir-se mútuament, ja que desmotiva l'electorat i aconsegueix aquest efecte destructor que es pretén sense obtenir res de profit a canvi, com va quedar clarament demostrat en les passades eleccions. El que demana unànimement l'electorat no és fer una sola llista, sinó anar tots alhora a favor de la independència, deixant de banda la butxaca i les trifulques personals i fent les llistes com més convingui a cada demarcació.

Doncs precisament l'estat de Texas sí que pot proclamar la seva independència unilateralment en el moment que vulgui. Llegeix-te el seu tractat de federació.

Això de ficar-nos tots dins del mateix sac és injust. És evident que SpI no vol unir-se amb ningú, van de cap al sot i utilitzen la tàctica de l'estruç. Les CUP volen saber quanta gent tenen i no volen pactes perquè no els permetrien aquest recompte. ERC i Reagrupament s'estan unint a molts llocs i aquesta setmana encara en sortirà algun més. Això és el que representa que vols i en canvi no ho menciones i en canvi ens parles d'en Doraemon. Perquè els que volem la unió hem de pagar pels pecats dels que no la volen? Pensa que és la segona campanya que passa el mateix i en comencem a estar una mica farts. Espero que d'aqui quatre anys els de Spi ja no hi siguin i la cosa millori.

No puc estar més d'acord. Que facin el que vulguin però que vagin junts. La resta és absolutament incomprensible. I el passat mes de novembre ja varem tenir un tast. L'únic que en treu profit és el catalanisme d'anar fent mentre el país desapareix. Vegeu el bloc
http://perabonspatricis.blogspot.com

En Mikimoto seria millor cap de llista que en Doraemon.

És cert (un votant de Barcelona)