Mürfila

Il·lustració MARTÍN TOGNOLA

La cantant barcelonina Mürfila (Mar Orfila) ha publicat el disc I love Ü. Part de les cançons d’aquest àlbum s’han difós mitjançant una sèrie on line semiautobiogràfica, en clau d’humor i que s’acosta a l’estètica còmic, que ella mateixa protagonitza, i on fa una crítica del món de les discogràfiques (www.murfila.tv).

Miss líos, el teu segon disc, et va revelar com una artista provocadora. Amb aquest també busques provocar?
Si provoco no és la intenció, però m’agrada sorprendre. També he de dir que per mi ensenyar un pit en un concert no és provocar; potser la gent sí que ho veu com una provocació, però per mi forma part de l’energia de l’espectacle. Provocar és anar a la tele i treure’s el pit, però en un directe, on tot és lícit i on tot és possible, jo penso que un s’ha de deixar anar i que passi el que passi.

La gent que t’ha vist en directe diu que ets una autèntica bomba, rock en estat pur, provocació i sexe… Què els hi fas?
A mi m’agradaria veure un espectacle així, que reuneixi energia, alguna cosa rockera, perquè en el meu cas m’agrada el rock, i que sigui sexi. A vegades m’acompanyen dues ballarines que vénen de la dansa contemporània i els fotem un look molt pervers, amb els llavis correguts del tipus “què acabes de fer?”. Li busquem un rotllo diferent i xulo.

Tothom parla de les calcetes dels teus concerts. T’agrada molt sortir en calces?
O sense! Amb unes malles transparents i sense calces! Per mi no té cap importància. I no tinc cap problema a treure’m la roba….

Però també ets fetitxista.
Sí, en segons quines coses sí. Calces, talons imprescindibles, el maquillatge i els elements bàsics d’allò sexi.

Aquests elements que utilitzes a l’escenari els fas servir després a la vida íntima o ets més discreta?
Depèn del dia. Acostumo a ser bastant més discreta, però sí que hi ha alguna nit que em dic a mi mateixa: “Avui vaig a treure la Mürfila que porto a dins!”.

Et sents exhibicionista?
Sí, totalment! Sempre he tingut aquest sentiment des de petita, m’encanta! Sóc molt tímida, i probablement en una festa no obro la boca per res, però a mi em fots en un escenari amb un micro i allà em dono al cent per cent, perquè m’encanta el xou i el concepte d’espectacle. I crec que l’espectacle és la persona en si.

Aquests dies presentes el videoclip de la cançó Azul y gris. Té escenes eròtiques?
Sí, té escenes eròtiques molt maques, precioses, i molt pujadetes de to. Hi ha escenes molt romanticones, amb molts petons, i després hi ha escenes de llit. Però en aquest no surto jo!

Un videoclip amb escenes eròtiques ven més?
Ven molt més, absolutament! El sexe ven en fotos, en vídeos, en imatge… Jo sóc la primera que veig abans el clip de Beyoncé amb Shakira fotent-se mà que no el de Shakira sola. I trio l’altre perquè té més morbo. Està demostrat! El meu videoclip de Caliente, en el qual surto al llit amb un paio, té més d’un milió de visites, gens comparable a les visites dels altres videoclips, que són de cent mil.

I què fas en aquest videoclip?
Doncs unes fregues allà amb un noi tatuat i jo en biquini. Tens tres elements: un biquini, un llit i un home i, si els saps jugar, ja està; què més vols!

En aquesta sèrie on line, I love Ü, et desdoblegues en dos personatges, Mürfila i la Chari, la seva rival, que és tremenda!
La Chari és impressionant! És una explosió sexual, irradia sexualitat per tot arreu, però molt cañí i a la seva manera. Quan em vesteixo de Chari sempre dic: “quina dona!”, perquè em fa treure la dona més dona que porto a dins, amb uns pits enormes, les ungles… És un animal salvatge i supersexual.

La sèrie semiautobiogràfica comença amb el teu acomiadament de “Pony”. El món de les discogràfiques està molt prostituït?
Pel que fa a les multinacionals, és molt caspós, molt viciat i hi ha personatges molt dantescos i bastant desagradables, sí.

Les cantants s’han de vendre molt?
Suposo que sí, però jo no ho he fet mai. A mi em van fer fora i vaig dir: “Que us donin pel cul!”. Recordo una reunió amb dos tipus fastigosos, i eren molt fastigosos, i un no parava de dir coses de tipus sexual tota l’estona, i de dir que mengés més perquè estava molt prima, i em provocava. M’han arribat veus que aquest tirava la canya a totes les artistes…

Perquè això de “si me la llepes, enregistres un disc” existeix?
No ho sé, perquè jo mai he entrat en aquest joc, però jo diria que sí, que això existeix i no sé si està canviant…

La intimitat de la teva vida té límits?
Totalment, jo tinc una imatge pública però hi ha un límit. Hi ha molta gent que no sap res de mi, ni si tinc parella, ni si sóc bisexual, ni si sóc nimfòmana o no… Això ho tinc controlat, perquè penso que és important. I a la sèrie vam explicar algunes coses que em van passar i vam sumar ficcions. Però són coses que podrien haver passat.

I què hi ha de veritat en aquesta declaració de “nimfòmana” que fas en alguna cançó?
Aquí hi ha poca veritat, tot s’ha de dir; era per tenir un ganxo! Quan una tia diu “jo sóc nimfòmana” ja t’enganxa i t’atrapa.

A qui voleu que entrevisti la Begoña García al ‘Sexe Oral’? Envieu els vostres suggeriments a bego@timeout.cat