Vota
Resultat:
20 vots
Salvador Cot | Actualitzat el 08/03/2011 a les 23:59h

Que no ens assessorin tant

Ahir es va ajornar, una vegada més, el judici contra Jacques Chirac, l'anterior president de la República Francesa. Se l'acusa d'un delicte que, per sota de l'Albera, pot resultar insòlit: contractar a dit, des de l'alcaldia de París, a 28 càrrecs de confiança que, en realitat, treballaven per al partit. Una tècnica anomenada "llocs de treball ficticis" (emplois fictifs) que servia per traspassar una factura privada a l'erari públic. En si, l'acusació és xocant perquè, vistes des d'aquí, aquesta mena d'actuacions estan plenament acceptades com a normals i formen part del paisatge habitual de les diverses administracions.

Ja veurem si Chirac acaba asseient-se, o no, a la banqueta dels acusats. Però estaria bé que aquí també ens comencéssim a plantejar aquesta mena de peatges i fins a quin punt és viable que part de l'estructura dels partits es pagui a través de càrrecs de lliure designació, assessories diverses i encàrrecs directes més o menys dissimulats.

De fet, no es poden demanar sacrificis als ciutadans mentre institucions com la Diputació de Barcelona s'apressen a convertir en fixos una cinquantena de treballadors just abans de les eleccions, tal i com publica e-notícies. I és oportú citar la Diputació perquè allà hi funciona un pacte de govern entre PSC, CiU, ICV i ERC, en això no hi ha partits innocents.

Potser és necessari allargar les llistes d'espera, mantenir els barracons a les escoles i rebaixar els sous a tots els funcionaris... Però ho és més encara aprimar el perímetre dels partits. Abans no ho hauríem hagut de permetre, ara ja no podem.

COMENTARIS

+3
-0
Cap sorpresa
De Montevideo, 09/03/2011 a les 16:56
Aquest article no m'ha sorprés res. Lo que compta es la realitat A casi tots el països de lo que diem Amèrica hispana o lusitana estan aquests llocs de treball amb molt bon sous, que casi sempre ocupen familiars dels que tenen la paella p'el manec i alguns si poden son vitalicis. No se perquè el poder lo que es diu PODER, sempre s'ha agermana. No tots els països son iguals. Per exemple els països nòrdics europeus però no varen colonitzar aquestes terres. La majoria varen ser: castellans, andalusos, extremenys, els primers desprès varen venir de tot arreu i ara hi ha una gran barreja que d'hispana no en te res, solament la llengüa i fins cert punt.
+5
-11
Anonimo de las 09:53
Anacleto, 09/03/2011 a les 10:16
Le agradezco que me haya corregido los errores cometidos. Tiene Ud. razón, aunque sólo me ha pillado en lo de los mármoles de carranza, efectivamente Carrara, un desliz. Lo de Lladró ha sido un error de redacción y todo lo demás formaban parte de lo que pretendídamente es una broma. Aunque no todo el mundo tiene el mismo sentido del humor. Si se ha sentido Ud. ofendido por la broma, discúlpeme, pero le recomiendo que beba de vez en cuando e intente follar más amenudo, si alguien le deja, claro está.Del tio ese, Fer, ni idea, y del Avui menos.

Saludos cordiales
+5
-2
El cas de París
LoPep, 09/03/2011 a les 10:00
La situació escandalosa de l'Ajuntament de París, a l'època Chirac, va arribar a uns nivells més alts que aquí (Catalunya).
Chirac, per amagar-ho, va fugir endavant, enredant la troca fins a un punt que literalment ni se sabia quanta gent cobrava de l'Ajuntament.
Feia anys que esperaven poder-lo processar.
+7
-4
Ignorant
Anònim, 09/03/2011 a les 09:53
a) mármoles de carranza >> marbres de Carrara
b) vidrieria Lladó >> suposo que vols dir ceràmica Lladró
c) piedra románica >> no existeix
d) Montecristos del 15 >> no existeixen
e) Mansillas de las Mulas >> Mansilla, en singular, de las Mulas, on és nascut el gran ninotaire Fer (que era la teva obsessió quan a l'Avui et permetien fer comentaris desagradables contra ell).
+6
-13
Benach cumple condena en Mansillas de Las Mulas. León Ras
Anacleto, 09/03/2011 a les 09:13
La Corte Penal Internacional refrendó , en una sentencia dada ayer a conocer a los medios, la doctrina "Toblerone" al que fuere President del Parlament de Catalunya, E. Benach. Acusado de "maquear" el coche oficial Audi A4576 Superfashion con maderas tropicales, mármoles de carranza y vidrieria Lladó con diversos motivos ornamentales, y otros extras como Una Cava de piedra románica con felpudo Luis XV y silleria gótica, donde fumar Montecristos del 15 y buenos Coñás en compañia de sus invitados.La pena impuesta originariamente, tres años y un maldito dia de trabajos forzados en los urinarios del celebérrimo mercado de Els Encants ( sin duda, una pena de singular dureza y ejemplaridad) ha sido conmutada por otra en un remoto lugar de la Mancha de cuyo nombre no quieren acordarse, donde el político ha manifestado que estudiará ingenieria en Video-Jocs, lo que puede reducirla el plazo de condena en un porcentaje elevado al cubo. Menudo chollo
+8
-6
cleptocràcia
roger gavà-mar, 09/03/2011 a les 08:38
És el preu que hem de pagar per viure en una "cleptocràcia".
Els partits polítics s'han convertit en un maquinària d'interesos sectaris cada vegada més allunyats dels interesos reals dels catalans.
Si això li sumem el preu socioeconòmic de viure en un estat permanent de "ansietat nacional" trobem la respota al nostre actual estat de camí cap a ninguna part.
A la "construcció nacional catalana" li passa com a totes les obres, que acava trigant el doble de temps i costant el triple de diners.
+16
-2
El cabreig ha d'anar creixent
Anònim, 09/03/2011 a les 03:40
La, aleshores Ministra de Treball sueca Mona Sahlin, preferida pel poble per a succeir en el càrrec al Primer Ministre Ingvar Carlsson, tal com les enquestes apuntaven àmpliament, va haver de deixar tot somni polític quan l'any 1995 va ser acusada de comprar-se una barreta de xocolata "Toblerone" amb la targeta de crèdit que atorga l'Estat d'aquell país als seus funcionaris. El cas es va donar a conèixer al món sencer com el “chocogate”. Aquesta dona va haver de deixar de banda totes les seves ambicions polítiques i desaparèixer de l'escenari públic durant deu anys donat que, com digué llavors el Primer Ministre, amb aquell acte la Ministra demostrà no tenir l’esperit de sacrifici que cal per a gestionar el diner dels suecs.
Aquest cas i el fet que, potser farà somriure a més d'un, posa de manifest la gran distància que hi ha entre un país amb llarga experiència democràtica i un altre que, de democràtic, tan sols se'n diu. Si no ens ho prenem seriosament entre tots plegats, castigant amb el rebuig als polítics que no creiem mereixedors dels càrrecs que els encarreguem, no avançarem mai com a país digne d'ésser tingut en compte pel món.
+21
-2
Foc nou
Anònim, 09/03/2011 a les 01:38
A Catalunya i a l'estat espanyol hi ha un número indeterminat de càrrecs amb carnet de partit polític (qualsevol), que s'han "apoltronat" irregularment a funcionaris o similar. Algun cas s'ha denunciat, però el tema està mig paralitzat als jutjats. En qualsevol cas, en la major part de càrrecs sospitosos el personal segueix cobrant mensualment a canvi de fer "absentisme presencial" i seguir les directrius de partit. L'administració pública s'ha de regenerar si vol ser eficient i creïble. Necessitem foc nou!

FEU EL VOSTRE COMENTARI



Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.



- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: