És el conjunt d'accions per ajudar les persones víctimes de desastres, naturals o per conflictes armats, orientades a garantir-ne la subsistència i a protegir-ne els drets fonamentals, així com a proveir béns, aixopluc, aigua potable, aliments, atenció sanitària i capacitats per a la recuperació. La porten a terme actors nacionals i internacionals, públics, privats i multilaterals. És un concepte més ampli que el d'ajut humanitari i d'emergència, perquè inclou la protecció i l'acompanyament de les víctimes, el testimoniatge, la denúncia i la pressió política.

A la capital de Ghana el setembre de 2008 va tenir lloc la conferència sobre l'eficàcia de l'ajuda per actualitzar la Declaració de París de 2005, tot concretant un Programa d'Acció que proposa ampliar les capacitats dels països del Sud com a protagonistes del seu desenvolupament, reduir els costos de la fragmentació de l'ajuda tot optimitzant-ne els recursos i implicar tots els actors públics i privats, concentrar-se en l'assoliment d'objectius quantificables, fixant dates concretes i augmentant el nivell de transparència i de rendició de comptes en relació als resultats

Mitjançant un seguit d'acords successius, la Unió Europea ha donat als països d'Àfrica, Carib i Pacífic una atenció especial i recursos per a la cooperació comercial, financera i tècnica que es financen a través del Fons Europeu de Desenvolupament (FED). El primer acord dels països europeus amb els ACP és de 1975, a Lomé (Togo). El juny del 2000 es renova el compromís de cooperació per als propers vint anys amb l'acord de Cotonou (Benin)

Tipus d'agricultura ecològica, econòmicament viable i socialment justa, que preserva la biodiversitat, fa servir tecnologies de baix cost i recursos renovables, i dóna oportunitats de feina a la població. S'associa al model d'agricultura tradicional que durant segles han practicat els camperols i a altres conceptes com sobirania alimentària i seguretat alimentària.

L'accés a l'aigua potable i el sanejament són els recursos més importants de la salut pública per prevenir malalties infeccioses i protegir la salut de les persones, a més de ser essencials per al desenvolupament. L'aigua dolça és imprescindible per a la salut de les persones, el desenvolupament econòmic i la seguretat alimentària, però l'accés es veu amenaçat per l'esgotament dels recursos hídrics i les sequeres, entre d'altres. El concepte de sanejament es refereix a les mesures per mantenir una comunitat de manera higiènica, promovent l'ús de latrines i l'eliminació d'escombraries. Les malalties diarrèiques, el còlera, el tifus, la febre groga i el dengue s'associen a la qualitat de l'aigua i el sanejament.

L'Ajut oficial al desenvolupament (AOD) és l'ajut de caràcter concessiu que països donants proporcionen a països empobrits per col·laborar en el seu desenvolupament. Pot traduir-se en cooperació financera, tècnica i ajut humanitari. El finançament públic no sempre és AOD, perquè no ha de ser necessàriament gratuït. Relacionat amb l'AOD, destaca el concepte del 0,7% que les Nacions Unides van aprovar l'any 1970, quan van instar els estats a destinar el 0,7% del producte interior brut a promoure el desenvolupament dels països empobrits. Avui, només Noruega, Suècia, Holanda, Luxemburg i Dinamarca el compleixen.

És un dels tres principis bàsics de la Declaració de París (2005), adoptada per països del sud i del nord i per diversos organismes internacionals i organitzacions socials amb l'objectiu de millorar l'eficàcia de l'ajut al desenvolupament. El principi d'alineació estableix quina ha de ser la relació entre el donant i el país soci, i deixa clar que els donants han d'afegir-se, amb el seu suport tècnic i/o econòmic, a les estratègies i polítiques de desenvolupament que marquin aquests països, fent ús de les institucions i els procediments del país soci.

Procés pel qual les persones enforteixen les seves capacitats, confiança, visió i protagonisme com a grup social i esdevenen agents actius per impulsar canvis positius de les situacions que viuen. Inicialment, aquest concepte es va aplicar sobretot a les dones, tot i que després ha ampliat el seu àmbit a tots aquells grups o col·lectius vulnerables. Avui dia, l'apoderament implica un augment de la capacitat individual per esdevenir més autònom i autosuficient i per accedir a estructures polítiques que afavoreixin la participació en la presa de decisions econòmiques i polítiques.

És un dels tres principis bàsics de la Declaració de París (2005), adoptada per països del sud i del nord i per diversos organismes internacionals i organitzacions socials amb l'objectiu de millorar l'eficàcia de l'ajut al desenvolupament. El principi d'apropiació estableix la corresponsabilitat dels països del sud, denominats països socis. Posa l'accent en el fet que són els països i actors del sud els qui han d'assumir la iniciativa en el disseny, l'elaboració i l'execució de les estratègies i polítiques de desenvolupament.

Protecció que un estat concedeix al seu territori a una persona víctima de persecució per part del govern del seu país de procedència i la vida de la qual corre perill. El dret d'asil implica que la persona sol·licitant tingui accés a procediments justos i efectius a l'hora d'avaluar la seva demanda.

Estratègia que vol garantir l'accés universal a uns serveis sanitaris mínims mitjançant una distribució equitativa dels recursos, la participació comunitària i la implicació de les polítiques d'altres sectors. Suposa garantir cures sanitàries maternoinfantils, abastir d'aliment i aigua potable, proveir medicaments essencials i oferir tractament per a les malalties més habituals. El concepte d'APS incorpora principis de desenvolupament i entén que la salut està subjecte a la disponibilitat i la distribució dels recursos, no únicament sanitaris, sinó també de més amplis com l'educació, la provisió d'aliments o l'accés a l'aigua potable.

Concepte que es va començar a utilitzar el 1985, quan la preservació del medi natural va guanyar cos en l'esfera internacional. El concepte fa referència a tota la gamma d'éssers vius del planeta i tots els patrons naturals que conforma. Comprèn la varietat d'ecosistemes i les diferències genètiques dins de cada espècie que permeten la combinació de múltiples formes de vida, les interaccions de les quals, entre elles i amb l'entorn, fonamenten l'existència de vida a la Terra.

Forma d'exercici del poder en un país caracteritzada per l'eficiència, la transparència, la rendició de comptes, la participació de la societat civil i l'estat de dret, que revela la determinació d'un govern d'utilitzar els recursos disponibles a favor del desenvolupament econòmic, la cohesió social, la integració i el benestar social de la seva població. El bon govern requereix la participació social i pública per assegurar que les prioritats polítiques, socials i econòmiques es basen en el consens social, així com que la població empobrida i exclosa pugui incidir directament en el procés polític de presa de decisions.

El Comitè d'Ajuda al Desenvolupament (CAD) és el principal òrgan de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) per a les qüestions de la cooperació al desenvolupament. L'OCDE és una organització internacional que agrupa els països econòmicament més forts del món. El CAD juga un paper important en l'elaboració de les polítiques de cooperació bilateral al desenvolupament, ja que dissenya directrius de l'AOD dels països que en formen part.

Recursos materials, socials i psicològics dels quals disposa una comunitat i que li permeten establir les bases per al seu desenvolupament o per fer front a qualsevol desastre que hi tingui lloc.

Conjunt de normes, xarxes i organitzacions construïdes sobre relacions de confiança i reciprocitat que contribueixen a la cohesió, el desenvolupament i el benestar de la societat, així com a la capacitat dels seus membres per actuar i satisfer les seves necessitats de manera coordinada en benefici mutu. És un factor important per afrontar situacions de crisis i desastres.

Esdeveniment extrem d'origen natural o humà que quan afecta un territori o comunitat pot causar danys que desencadenin un procés de desastre. Exemples de catàstrofes naturals són huracans i terratrèmols, i exemples de catàstrofes humanes, els conflictes armats. El tipus d'acció humanitària que es desplega davant d'una catàstrofe depèn de si aquesta és de gestació lenta -com una sequera- o sobtada -com una inundació o sisme-.

La idea central del codesenvolupament és que les persones que emigren des de països del sud poden contribuir de manera activa al desenvolupament dels seus llocs d'origen i de la societat d'acollida, tant a nivell econòmic com social i cultural. És a dir, que el codesenvolupament s'entén com a qualsevol intent d'activar positivament la relació entre migració i desenvolupament, fent de la primera un factor o motor del segon.

Tipus de comerç que es basa en relacions d'equitat i que s'orienta a la reducció de la pobresa promovent l'accés dels productors de països empobrits als mercats dels països més rics. Preveu condicions de treball dignes, la no explotació laboral infantil, la igualtat entre homes i dones, el respecte del medi ambient i de les cultures indígenes, i la informació dels consumidors. Catalunya es va convertir, entre els anys 2000 i 2007, en la comunitat autònoma amb més vendes de productes de comerç just, amb una quota de mercat propera al 30%, segons l'informe El comerç just a Catalunya. 2008 de Setem.

Processos, actuacions, instruments i recursos per convertir els conflictes violents i/o amb risc de generar violència en situacions de pau estable, justa i duradora. La construcció de pau es dóna en àmbits d'intervenció com la prevenció de conductes violentes en els conflictes, la gestió d'emergències i de conflictes violents explícits en l'acció humanitària, la rehabilitació i reconstrucció postconflicte armat, i la transformació del conflicte.

La cooperació bilateral és aquella en la qual els governs donants canalitzen els seus fons de cooperació al desenvolupament directament cap als receptors, siguin aquests els governs dels països receptors o altres organitzacions. En la cooperació multilateral, els governs remeten fons a organitzacions multilaterals, com per exemple l'ONU, perquè aquestes els utilitzin en el finançament de les seves pròpies activitats, de manera que la gestió queda en mans de les institucions públiques internacionals i no dels governs donants.

És la cooperació engegada des de les administracions subestatals, com els governs autonòmics, les diputacions i els ajuntaments. En un sentit més ampli, es tracta d'un nou enfocament de la cooperació que es caracteritza per la descentralització d'iniciatives i de relació amb el sud, per la incorporació de nous actors de la societat civil i per una participació més gran dels actors del sud en el seu model de desenvolupament. Va sorgir com a reacció a l'enfocament excessivament centralista, vertical i rígid de l'AOD fins als anys noranta.

La cooperació financera és qualsevol transferència per al desenvolupament canalitzada com a recursos financers (crèdits, donacions, subvencions) o com a continguts reals (donació de mercaderies i serveis). La cooperació tècnica se centra en l'intercanvi de coneixements tècnics i de gestió per augmentar les capacitats d'institucions i persones i promoure el seu propi desenvolupament (assessoria, beques, capacitació, etc).

Cooperació centrada en l'intercanvi de coneixements tècnics i de gestió, amb la finalitat d'augmentar les capacitats d'institucions i persones per promoure el seu desenvolupament. Abraça un ampli ventall d'activitats, com assessoria, programes de beques, suport i acompanyament al disseny de polítiques, capacitació, formació, etc. Els principals objectius de la cooperació tècnica són dos. Per una banda, contribuir a crear les bases per a un desenvolupament sostingut i endogen. Per l'altra, augmentar l'eficàcia de l'ajuda exterior, que depèn en gran mesura de la capacitat d'absorció d'aquest ajut que tingui el país receptor, això és, de la seva capacitat institucional i de gestió.

Subscrita el 2005 pels països del nord i del sud, i per diversos organismes internacionals i de la societat civil, estableix, entre d'altres, tres principis bàsics per millorar l'eficàcia de l'ajut al desenvolupament: l'apropiació, l'alineació, l'harmonització, la gestió per resultats i la corresponsabilitat. El que es busca amb l'aplicació d'aquests principis és garantir que l'ajut s'orienti a satisfer les necessitats i les prioritats definides pels mateixos beneficiaris i beneficiàries i a desplegar les capacitats dels països socis del sud per desenvolupar, implementar i retre comptes a la ciutadania de les polítiques que emprenguin. A través del seu darrer Pla director 2007-2010, la Generalitat va adoptar aquestes recomanacions.

És el primer instrument jurídic internacional general de drets humans proclamat per una organització internacional de caràcter universal, les Nacions Unides, el 10 de desembre de 1948. Inclou els drets i les llibertats d'ordre personal, els drets de l'individu en relació amb els grups dels quals forma part, drets polítics i drets econòmics, socials i culturals.

Procés multidimensional orientat a l'ampliació de les opcions i capacitats de les persones, que es concreta en una millora de l'esperança de vida, la salut, l'educació i l'accés als recursos necessaris per a un nivell de vida digne. Té en compte aspectes com la participació, la seguretat, la sostenibilitat i les garanties dels drets humans; en comptes de preguntar-se quant produeix un país es pregunta com hi viu la gent. Persegueix polítiques socials justes i eficaces que s'adrecin a enfortir la cohesió social i lluita contra les desigualtats per eradicar la pobresa.

Desenvolupament que aposta per satisfer les necessitats de la generació present sense comprometre la capacitat de les generacions futures. Pel que fa als recursos, ser sostenible significa no utilitzar més recursos renovables dels que es generen i minimitzar l'ús dels no renovables.

És el deute públic exterior dels països, generalment del sud, i que té com a creditors governs, bancs i altres institucions del nord. El problema del deute té una dimensió no només econòmica, sinó també social i política, perquè hipoteca el desenvolupament d'aquests països. A tot el món han sorgit moviments contra el deute extern, com el Comitè per a l'Anul·lació del Deute Extern, la iniciativa "Deute Extern, Deute Etern?" i la campanya "Jubileu 2000". Totes aquestes iniciatives insisteixen en la impossibilitat del pagament, la pèrdua de sobirania política i la injustícia d'exigir el pagament d'un deute que ja s'ha reemborsat amb escreix.

Són els drets econòmics, socials i culturals, vinculats a qüestions com l'educació, la salut, l'habitatge, l'alimentació, el treball o els ingressos. La Conferència Mundial de Nacions Unides sobre Drets Humans de Viena (1993) va reafirmar el caràcter indivisible i interdependent dels drets humans i establia que els DESC han de ser considerats al mateix nivell que els drets civils i polítics. Una perspectiva basada en DESC no involucra la caritat o simplement el desenvolupament econòmic, sinó un procés per incentivar i apoderar qui no gaudeix d'aquests drets perquè puguin exigir-los.

Conjunt de normes, d'origen convencional o consuetudinari, aplicable en conflictes armats, internacionals o no. Té per objecte alleugerir el sofriment de les víctimes i la protecció d'aquestes i dels béns essencials per a la seva supervivència, limitant la llibertat dels actors en conflicte a l'hora de triar els seus mètodes i mitjans de guerra. Les normes que constitueixen el Dret internacional humanitari es recullen en instruments com les convencions de l'Haia i de Ginebra.

Drets de les dones i els homes a tenir control respecte de la seva sexualitat, a decidir lliurement i responsable sense ser discriminats ni víctimes de violència; el dret de totes les parelles i persones a decidir de manera lliure i responsable el nombre i l'espaiament dels seus fills i a disposar de la informació, l'educació i els mitjans que ho permetin, a més d'assolir el nivell més elevat de salut sexual i reproductiva.

Enfocament que considera l'educació com un procés dinàmic, interactiu i participatiu, orientat a la formació integral de les persones, a la seva conscienciació i comprensió de les causes locals i globals dels problemes del desenvolupament i les desigualtats nord-sud, i al seu compromís per a l'acció participativa i transformadora.

Crisi humanitària causada per diversos factors polítics, econòmics i socioculturals, com la fallida de l'economia formal i de les estructures de l'estat, els conflictes amb violència que afecten la societat civil, situacions de fam, crisi sanitària i èxode de la població, entre d'altres. Les emergències complexes requereixen una resposta també complexa a nivell internacional, que inclou l'ajut humanitari, la diplomàcia d'alt nivell i, en alguns casos, l'ús de forces de manteniment de la pau.

Procés de crisi socioeconòmica, relativament perllongat, que consisteix en el progressiu empobriment dels grups més vulnerables i en un increment de la fam massiva. Comporta desplaçaments poblacionals, propagació d'epidèmies, desestructuració comunitària i, en els casos greus, un augment de la mortalitat degut no tant a la inanició com a les epidèmies.

Aquest concepte es refereix a l'augment del predomini de les dones entre la població empobrida i està relacionat amb els rols diferents que homes i dones tenen a la societat i en la incidència que la pobresa té en ells.

És la capacitat legal, social i política de dones i homes per mobilitzar i gestionar tot tipus de recursos en condicions igualitàries. Aquest concepte és refereix sobretot al fet que homes i dones gaudeixin d'oportunitats i recursos semblants des d'un principi, i no tant a la igualtat de resultats, a l'assoliment d'objectius iguals per a ambdós sexes. Aquest darrer concepte es definiria com a equitat de gènere.

Activitat orientada a prevenir o contenir l'escalada d'un conflicte amb l'objectiu d'arribar a un acord o fins i tot a la resolució del conflicte mateix. Entre les activitats de gestió de conflictes a escala internacional destaquen el diàleg polític, les iniciatives diplomàtiques, les operacions de pau i les operacions d'acció humanitària.

Conjunt de decisions polítiques i administratives i intervencions operatives que es porten a terme durant les diferents etapes d'un desastre: prevenció i preparació, mitigació, ajuda d'emergència, rehabilitació i reconstrucció. En els darrers temps, ha augmentat la consciència pel que fa a la necessitat d'augmentar esforços orientats a la gestió de desastres, concretament a la prevenció, preparació i mitigació d'aquests.

És un dels tres principis bàsics de la Declaració de París (2005), adoptada per països del sud i del nord i per diversos organismes internacionals i organitzacions socials amb l'objectiu de millorar l'eficàcia de l'ajut al desenvolupament. El principi d'harmonització regula les relacions entre els donants, i precisa que cal evitar la dispersió i la falta de complementarietat entre els diferents actors i les seves diverses actuacions. La simplificació de procediments, la cerca de la complementarietat i els incentius a l'acció coordinada esdevenen tasques prioritàries per a l'acompliment d'aquest principi.

Instrument impulsat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) que planteja calcular el nivell de pobresa d'un país sense seguir indicadors exclusivament econòmics com el PIB d'un país o l'ingrés per càpita, sinó tenint també en compte indicadors com l'esperança de vida i l'accés a l'educació i a un nivell de vida digne. L'IDH no és per se una mesura del benestar de les persones d'un país, però sí que és indicatiu del grau d'apoderament i oportunitats de què disposen.

Pobles originaris del territori que habiten, l'hàbitat i les particularitats culturals del qual han estat marginats per l'arribada d'altres grups. S'estima que representen uns 300 milions de persones que en la major part constitueixen petites minories als seus països, amb excepcions, com Guatemala i Bolívia, on són majoria. Tot i la seva diversitat, comparteixen trets comuns: la prioritat temporal quant a l'ocupació del territori, una situació de marginació, la persistència d'uns trets socioculturals propis i, de vegades, la reafirmació i l'exigència del respecte als seus drets i formes d'organització.

És la condició física que es caracteritza per un desordre nutricional provocat per una alimentació insuficient o inadequada que no aporta els nutrients suficients. Al món hi ha mil milions de persones amb fam crònica i malnutrició, la majoria a països del sud, segons la FAO. La malnutrició afecta el creixement dels infants i el seu aprenentatge, redueix la capacitat de treball i provoca debilitat física i predisposició per a malalties. Altres termes associats a malnutrició són la seguretat alimentària, la sobirania alimentària i la fam.

Es tracta de substàncies terapèutiques que serveixen per satisfer les necessitats d'atenció de salut de la majoria de la població. Són medicaments genèrics amb una comprovada eficàcia i seguretat i un cost econòmic assequible. Cada país disposa d'una llista de medicaments essencials que han d'estar disponibles en tot moment als establiments de salut del sector públic.

Són els 49 països més empobrits del món. L'any 1971, Nacions Unides va elaborar el primer llistat amb els països catalogats com a PMA (amb posterioritat es va ampliar el nombre fins a 49). El llistat s'actualitza cada tres anys després d'estudiar el comportament de diferents variables econòmiques, socials i de desenvolupament humà, com la mortalitat infantil, l'esperança de vida al néixer, l'analfabetisme, la taxa d’escolarització o el PIB per càpita. Majoritàriament es tracta de països de l'Àfrica subsahariana.

Són petits préstecs a persones amb pocs recursos i dificultats per accedir a la banca comercial que generalment s'utilitzen per engegar projectes d'autocupació que permetin l'autonomia econòmica d'aquestes persones i les seves famílies. Els microcrèdits van néixer a l'Àsia i s'han estès per tot el món per pal·liar els problemes de la gent empobrida, especialment les dones, per accedir als bancs comercials. Moltes ONG i organismes internacionals fan ús dels microcrèdits com a eina per al desenvolupament.

Moviment de població fora del seu lloc de residència habitual, de caràcter involuntari i motivat per l'amenaça de factors externs. Les persones que pateixen migració forçosa poden ser refugiades o desplaçades internes que fugen d'un conflicte armat. També generen migració forçosa catàstrofes naturals, com les sequeres, i projectes de desenvolupament a gran escala, com preses hidroelèctriques i infrastructures per al transport urbà.

Són artefactes explosius que s'enterren al terra o es camuflen i que s'activen en ser trepitjats o copejats. Les principals víctimes són civils, i provoquen greus danys humans i econòmics durant el conflicte i molts anys després, perquè frenen el desenvolupament econòmic i impedeixen que la població faci una vida normal. L'explosió de mines antipersona causa un degoteig constant de morts i ferits i representa una càrrega per als sistemes sanitaris dels països del sud. Al món hi ha setanta estats afectats per les mines antipersona. Des del 1997 existeix un Tractat de Prohibició de Mines que va entrar en vigor el 1999, però encara hi ha molts estats, els principals productors d'aquests artefactes, com els EUA, Rússia, la Xina, l'Índia o Israel, que no l'han signat.

Organisme internacional de referència a nivell mundial en la promoció de la pau i el desenvolupament i en la representació dels països del sud i el nord. Format per cent noranta-dos estats, es coneix sobretot per les seves tasques de manteniment i consolidació de la pau. Està estructurat en diferents agències, fons i programes especialitzats, com l'Oficina de l'ONU per als Refugiats (Acnur), el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef), el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), el Programa Mundial d'Aliments (PMA), l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) o l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni conformen un pla acordat per totes les nacions del món i les institucions més importants per reduir els nivells d'extrema pobresa a la meitat abans de l'any 2015. El pla, acordat l'any 2000, detalla vuit objectius: eradicar la pobresa extrema i la fam, l'educació universal i la igualtat entre els gèneres, reduir la mortalitat dels infants, millorar la salut materna, combatre el VIH/sida, millorar la sostenibilitat del medi ambient i fomentar una associació mundial.

També anomenada malària, és la malaltia parasitària tropical més important que, malgrat que es pot prevenir i curar, continua causant moltes morts prematures i suposa una autèntica càrrega econòmica i per al desenvolupament dels països empobrits. Més d'una tercera part de la població mundial (més de 2.000 milions de persones) pateixen el risc de contraure la malaltia. L'OMS calcula que cada any uns 300 milions de persones cauen malaltes de malària, de les quals un milió mor (el 90% a l'Àfrica subsahariana).

El Pla director de cooperació és l'instrument principal de planificació estratègica de la política de cooperació per al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya. Fixa les prioritats d'actuació sectorials i geogràfiques, fa referència a les modalitats, els instruments i els actors, determina les capacitats i els recursos necessaris i estableix les directrius per a la bona gestió de les polítiques públiques de cooperació per al desenvolupament. Fins ara se n'han executat dos, el del període 2003-2006 i el vigent de 2007-2010.

Adoptada el setembre de 2007 durant la 61 Assemblea General de les Nacions Unides. La Declaració precisa els drets col·lectius i individuals dels pobles indígenes, especialment el dret als seus territoris, béns, recursos vitals i naturals, a la seva cultura, llengua i identitat, a la salut i l'educació i a determinar lliurement la seva condició política i el seu desenvolupament econòmic. Posa èmfasi en el dret dels pobles indígenes a mantenir i enfortir les seves pròpies institucions, cultures i tradicions, i a perseguir lliurement el seu desenvolupament d'acord amb les pròpies necessitats i aspiracions.

La prevenció de conflictes inclou el conjunt d'accions a curt, mig i llarg termini per evitar l'emergència d'un conflicte latent o la seva reaparició; destaquen les estratègies de reacció primerenca, l'enfocament integral per reduir tensions i els esforços per resoldre les causes. La prevenció de desastres suposa mesures de protecció de caràcter permanent davant els desastres derivats de catàstrofes naturals o per reduir-ne la intensitat.

Conjunt de mesures de política econòmica basades en l'austeritat i la liberalització de l'economia que busquen sanejar econòmicament un país. Els imposen el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial als països amb problemes de pagament internacional als quals donen suport. Hi ha moltes veus crítiques amb aquest tipus de mesures perquè la seva aplicació ha provocat a molts països més desigualtats en l'accés a drets bàsics com l'educació, la salut i l'ocupació.

Iniciativa impulsada per nombroses organitzacions humanitàries el 1997 que va establir, per primera vegada, una normativa mínima universal per millorar la qualitat de l'ajut humanitari després d'un desastre i també la rendició de comptes d'aquest ajut. Ha esdevingut la Carta Humanitària de referència, que conté les normes mínimes de resposta en l'assistència a població afectada per desastres pel que fa a aspectes com l'abastiment d'aigua i el sanejament, l'ajut alimentari o la planificació d'emplaçaments i serveis de salut, entre altres.

Els refugiats i els desplaçats interns són persones que han estat obligades a deixar casa seva a conseqüència d'un conflicte armat o una situació de violència generalitzada, violacions de drets humans o desastres naturals. Les persones refugiades passen a altres països, mentre que les desplaçades internes es mouen pel seu propi país.

L'estat de salut de la població és un factor que condiciona el desenvolupament. Una salut precària disminueix la capacitat laboral i la productivitat de les persones, i una mala salut afecta el desenvolupament físic dels infants, l'escolarització i l'aprenentatge. El desenvolupament possibilita més recursos per millorar la salut mediambiental, fer campanyes de salut pública i establir un sistema sanitari que cobreixi els sectors més vulnerables. El desenvolupament pot trencar el cercle de retroalimentació entre pobresa i mala salut.

Es dóna quan tothom pot accedir en tot moment i sense risc als aliments necessaris per a una vida activa i saludable. És un concepte que inclou factors de salut i de control dels recursos i que darrerament també preveu altres aspectes com el valor cultural de l'aliment o el dret a l'alimentació de què parlen les Nacions Unides i que implicaria obligacions als estats i a la comunitat internacional per respectar, protegir i promoure la seguretat alimentària entre la població.

Drets dels pobles a decidir quins aliments produeixen, respectant els seus cultius i recursos naturals, la seva cultura i el seu model econòmic local, així com a definir la seva política agrària i alimentària. També inclou el dret dels consumidors a decidir què consumeixen i aposta per un comerç internacional just.

El VIH/sida no és només un problema mèdic ni de salut pública, sinó també socioeconòmic, ja que significa un greu obstacle per al desenvolupament del països del sud. Segons l'Onusida, 33,4 milions de persones al món viuen amb VIH; es tracta de la xifra més alta de la història, deguda a l'augment de l'esperança de vida i a l'augment de la població. La majoria de les persones amb VIH/sida viuen als països del sud, sobretot a l'Àfrica subsahariana.

L'any 2000 la comunitat internacional va acordar crear aquest fons amb aportacions de tots els països segons el seu nivell de riquesa i també de donants privats per combatre aquestes tres malalties i la seva incidència als països del Sud.