"M'entenc molt bé amb la CUP". Aquesta frase l'ha repetit moltes vegades l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal. Malgrat que el diputat al Parlament sigui un almogàver de l'independentisme en un partit en què això del sobiranisme només serveix si serveix per pressionar, aquesta entente més que cordiale és senyal que alguna cosa no va bé.

Les eleccions d'ara fa quatre anys van deixar un tèrbol panorama a la sala de plens de l'Ajuntament. Es va reblar la màxima que sempre ha pronunciat un mític de la ciutat: "A Vic, les esquerres no guanyen ni per casualitat". Però la sorpresa del creixement de PxC va obligar a un estrany replegament que va deixar una autèntica autopista a la CUP. I a més, una autopista alemanya: de tres carrils, sense peatges ni límit de velocitat.

L'acord embrionari a quatre bandes -CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA- deixava les coses clares. El regidor ecosocialista, Xavier Tornafoch, prou llest per entendre que aquell sudoku seria massa complex de dibuixar cada dia, va plegar amb una generosa empenta del PSC. L'invent va quedar reduït a una curiosa combinació de tres forces que no calia ser gaire llest per preveure que els ciutadans l'entendrien com a una sola, i això, amics, fa més mal que bé als socis minoritaris, els quals ningú sap on paren.

Fem una reflexió sense acritud. A hores d'ara, el PSC de Josep Burgaya prega a Sant Miquel dels Sants que es quedi com està. La fe no és monopoli de la dreta. Els dos regidors d'ERC frisen per continuar essent masovers del bon amo que no pas per ser els amos de la terra. Ai... la poca fe és mal senyal per qui vol fer de mossèn.

I a l'altra banda? Molt senzill. Xavier Tornafoch ha estat l'única oposició assenyada. Ha pactat quan ha convingut -recordin com va robar la cartera a PSC i ERC amb el POUM- i ha venut a preu d'or el seu vot. Ha estat fidel a la seva lleial parròquia que, tot sigui dit de passada, és el que han de fer els polítics. Res de llibres de cavalleries i de renúncies ideològiques inintel·ligibles com les que ens han regalat alguns socis de govern municipal en els alegres anys del present mandat. Tornafoch serà comunista, o no ho serà, però de ximple no en té ni un pèl.

Però ...i la CUP? No s'enfadin els del farcell de palestí, el pírcing i els pantalons quechua, però la seva clientela demanava una altra cosa. Els regidors de la CUP estaven al ple de Vic per fer d'oposició dura: treure foc pels queixals, repartir mala llet i si convenia treure el sant Cristo Gros i defensar a capa i espasa l'esquerra més ideològica del poble treballador vigatà que vol la independència. Per defensar Joan Amades i el seu catàleg de gegants, balls, danses i collonades ja tenim Òmnium Cultural.

S'han deixat abraonar de manera constant i gratuïta per l'Anglada i sus muchachos. Si la resposta dels radicals a ser titllats de "rates" ha de ser demanar empara a l'alcalde, anem arreglats. "Hi eren?" es preguntaven alguns ciutadans desemparats. I això no és bo. Tenien l'oportunitat i segurament l'han desaprofitat. Potser a partir del 22 de maig tindran una nova oportunitat, però, si es dóna, serà l'última.