La natura ens ensenya veritables prodigis de l'evolució. Espècies que han estat capaces d'adaptar-se al medi cada cop més canviant no per ser més fortes, sinó per ser més hàbils. La llista l'encapçalen els taurons, els cocodrils o la mosca del vinagre. Són veritables miracles de la genètica, museus vivents que encara fan història.

La política s'assembla cada cop més a la força de la naturalesa. Tot a diferent a escala, depèn el medi on es produeixi la política. Per exemple la nissaga Bush o Clinton han participat d'una manera o altre en les decisions cabdals de la Casa Blanca en els darrers 30 anys. Alfredo Pérez Rubalcaba ja era ministre quan jo cursava el sinistre 3er d'EGB sota la dura disciplina del "hermano Emilio Pérez Iscla". Però en el Monopoly de la política catalana també hi ha aquesta espècie amb gens numantins i de camaleó en proverbial equilibri. Jordi Portabella n'és un exemple.

El cap de files d'ERC, té la difícil habilitat de mamar-se el dit, enfilar-lo i esbrinar cap on gira el vent. Ho va demostrar parint l'invent del tripartit. Ho va reblar quan se'n va desdir argüint que ERC no podia ser la "marca blanca del PSC". I ha sobreviscut gairebé intacte fins la propera batalla electoral.

Fa pocs dies, ha tornat a fer cas el penell i ha estat el primer a vendre l'acord "unitari" de Reagrupament, mentre els candidats del PSC s'esbatussaven per jugar un partit que imaginen que perdran. Per acabar de fer passar el clau per la cabota fa setmanes que branda el nom de Joan Laporta. Li tira floretes i l'altre li torna petons. I el politburó d'Esquerra, que no acaben de veure clar aquest festeig, calla i traga, però sospita.

A Calàbria no és que sospitin perquè siguin desconfiats de mena - que ho són i a més amb poca traça- sinó perquè el veuen venir. Portabella vol resistir el 22 de maig. En un panorama previsible de poca remuntada electoral per ERC, el cap de files republicà a Barcelona aplicarà l'apotegma que qui resisteix guanya.

Armat amb un historial eclèctic i amb un pacte sota el braç es pot presentar a l'imminent congrés dels republicans i donar el sorpasso. Recordin que al famós consell nacional d'ERC post-electoral, si Puigcercós plegava, estatutàriament, com a president del conclave Portabella esdevenia president del partit. Per això des d'ERC surten veus que al "territori" - aquesta paraula que tanta por fa al Baix Llobregat- no estan pels invents de Portabella i el seu ball amb Laporta. Ja es poden imaginar d'on surten els cables d'aquests altaveus.

Marxar, lluitar i fortificar ha gravat a foc als seus escuts l'ínclit Portabella. El regidor ha vist una porta per on expugnar el fortí calabrès dominat per unes hordes poc intel·ligents, però rudes, primitives i maldestres. Cervells amb la mateixa delicadesa política que la que pot mostrar un calçot en una braseria poligonera de Cornellà. Si en té l'oportunitat, ho farà. Al capdavall, també és la seva feina. Com també ho haurà de fer l'Oriol Junqueras -a qui per cert el secretari general del partit, un tal Ridao, titlla de "becari".  L'objectiu per tots és Calàbria, esperem que no s'ensorri.