Iniciativa Calalunya Verds

Autor/a: Joan Herrera

Càrrec de l'autor dins d'ICV: Secretari general d'ICV

Mitjans on s'ha publicat l'article: El Periódico

Diuen que es necessiten 100 dies per saber de quin peu calça un Govern i quins són els seus objectius. Però en poc temps ja hem pogut veure quins poden ser el principals errors del nou Govern de la Generalitat.
 I és que aquest és un Govern en què pesen més els compromisos que la realitat. Hi ha dos exemples força representatius. En un context de crisi en què el Govern reitera la necessitat de l’esforç de tothom, fins al punt de plantejar escenaris de retallades, s’anuncia l’eliminació de l’impost de successions, malgrat que després de successives reformes només afecta molt poca gent, els que hereten fortunes de quantitats substancials (milions d’euros). L’eliminació d’aquest impost suposa no ingressar, i per tant deixar d’invertir en polítiques socials, 400 milions d’euros durant l’any 2011.
 El que dèiem, compromisos versus realitat. Aquesta renúncia a 400 milions d’euros d’ingressos s’ha anunciat parallelament a una reducció de 850 milions d’euros d’inversió en salut o a la reducció de 800 a 600 efectius en la pròxima promoció dels Mossos d’Esquadra o a la retallada del 60% en places de mestres per a la pròxima convocatòria de l’escola pública. Després d’haver promès en campanya que no es tocarien ni els mossos, ni els metges, ni els mestres, tots tres ja han vist una retallada substancial. I l’argument per a aquestes retallades no és cap altre que un dogmàtic compliment del programa.
 Límit de velocitat
 El segon exemple el tenim en l’eliminació dels 80 quilòmetres per hora, un compromís electoral que el candidat Artur Mas va repetir reiteradament en campanya. Malgrat haver admès l’efectivitat de la mesura tant pel que fa a la reducció de la contaminació com a la sinistralitat a les carreteres (12 morts l’any 2008 a la zona 80 i quatre el 2009 i el 2010), el nou Govern de la Generalitat no ha dubtat a eliminar la mesura. No han escoltat ni els experts que en lloaven les bondats. I tampoc han escoltat un providencial anticicló que els ha enviat un correctiu –la limitació de la velocitat sí que redueix la contaminació malgrat la negació reiterada del conseller d’Interior, Felip Puig – i una oportunitat –la de reflexionar i veure que l’eliminació unilateral de la mesura no és la millor de les opcions.
 Podrien haver esperat a implementar la velocitat variable, flexibilitzar algun tram horari i compensar-ho amb mesures que evitessin l’augment de la contaminació. Però un altre cop el compromís electoral passa per damunt de la realitat i es torna a caure en el pitjor dogmatisme ideològic, malgrat el providencial anticicló.
 Però, per sobre de tot, aquest Govern té un leitmotiv que està liderant tota la seva acció: el de les retallades. Primer ens preparen el terreny i ens parlen de la difícil situació financera de la Generalitat. Per després dir que caldrà que ens estrenyem el cinturó, que s’hauran de fer retallades importants, i fins i tot vendre part del patrimoni de la Generaliat. Hi ha moments que sembla que el més important és justificar les retallades. Només així s’explica que amb els seus missatges assumeixin el risc de desestabilitzar les finances de la Generalitat, creant un clima més propici per a les retallades socials que per a les respostes necessàries a la situació financera de la Generalitat.
 Política d’ingressos
 La primera responsabilitat del Govern hauria de ser posar en dubte el límit d’endeutament de la Generalitat (1,3% del PIB), límit que no té l’Estat tot i no encarregar-se de les polítiques socials i de cohesió. I en segon lloc, mantenir els ingressos i aportar-ne de nous, provinents de la lluita contra el frau i la fiscalitat més especulativa.
 Aquesta seria la política que permetria un important manteniment de les polítiques d’inversió i de cohesió social, amb efecte no només de major equitat, sinó d’un major manteniment de l’activitat econòmica. Però la política d’ingressos també és un anatema, i encara que les retallades tinguin efectes dramàtics sobre els més vulnerables, la única política possible per al nou Govern és la de les retallades.
 I la principal conseqüència d’aquest full de ruta és l’important paper que se li deixa al sector privat. En un context d’aprimament del sector públic, alguns consellers no tenen cap problema a afavorir els serveis privats. El nou conseller de Salut se n’emporta la palma, fent compatible l’anunci que hi haurà menys diners per al sistema públic de salut per després aconsellar que la gent es faci d’una mútua i parlar de la raonabilitat de les desgravacions per a qui les contracta.
 Privilegis
 I així és com hem arribat al punt que el business friendly s’hagi convertit en alguns casos en el business first. És a dir, que des de l’Administració es potenciïn els servis privats a partir de l’afebliment del sector públic que afecta el benestar de la ciutadania.
 El problema és que el seu rumb, el camí per on el Govern sembla haver decidit que el país transiti, és una ruta plena d’entrebancs, amb vents forts i amb menys protecció per a qui menys té, i amb privilegis que es mantenen o que s’amplien per a qui menys ho necessita. I això es comença a veure sense que hagin passat ni 100 dies.