ARA Emprenem

Hi ha qui vol veure a Google com el futur cavall perdedor de la propera revolució digital; la propera perquè estem en un període clàssic revolucionari, on s’acumulen les revolucions una dins de l’altra fins que la mare de totes les revolucions digitals s’assenti de una vegada. Però, quina és aquesta propera revolució? Tant és, es miri per on es miri, la veritat és que no té pinta de que Google hagi de participar-hi. De arruïnar-se ni parlar, tenen el negoci molt ben construït, però a més no aniran, el mateix que Microsoft.
Google ha deixat de ser l’estrella de l’era tecnològica i el seu regnat de glamour l’han pres altres com Facebook –alguns malvats asseguren que li queden dos telenotícies en el tron– Twitter i Foursquare. És a dir les aplicacions socials i de mobilitat. També es parla de Dropbox –pel gran nombre de persones que contenen dades en el seu núvol en lloc de als seus ordinadors– i de Spotify o Vodler, reproductors de música i pel·lícules en streaming. Són tots ells els serveis que lideren les noves tendències en la xarxa un cop superada la necessitat de buscar tot a Google.
A gairebé totes arriba tard el cercador, que potser es va enmirallar durant el passat lustre en perfeccionar el seu sistema de publicitat contextual. Massa? Mai ésmassa quan es tracta de consolidar el teu model de negoci; però clar, quan madures perds la frescor i el pols a l’actualitat. Google va arribar tard a les xarxes socials –el darrer fracàs ha estat Google Plus– i s’ha retardat també en el desenvolupament d’un servei en el núvol i una plataforma de venda i reproducció musical: a bones hores arriben Google Drive i Google Play. L’únic que sembla mantenir-se sempre jove i revolucionari és Apple; queda per veure si aguantarà l’estirada de l’eterna adolescència sense Jobs.

La mort de Steve Jobs ha obert el debat sobre si Apple, l’empresa de la qual va ser l’ànima absoluta, podrà continuar sense ell. El temps dirà si l’equip ara liderat pel racional Tim Cook serà capaç d’assumir la intuïció, la passió i la fe de Jobs en els productes que Apple crea. Sóc dels que opina que sí que hi ha un futur post-Jobs, encara que no crec que l’empresa doni un gir radical; seguirà sent una projecció del que Jobs va concebre, perquè la seva herència ha quedat molt clara, i no només per al present sinó també de cara al futur.

No només Apple ha d’aprendre de les lliçons de Jobs, qualsevol indústria en general també guanyarà força si sap llegir la “lletra petita” dels seus creacions: els Mac, els iPod, els iPhone, iPad, etc. L’època de profunda crisi, no només financera, que patim portarà nous hàbits de consum i una manera de veure la vida diferent. Siguem sincers: l’era del consum compulsiu, del deute domèstic com a norma quotidiana i de la qualitat de producte insuficient a canvi de preus assequibles, l’era “low cost”, toca la seva fi. El futur és menys quantitat i més qualitat. Els productes Apple són un exponent d’aquesta premissa.

Europa no pot competir amb els països emergents en potència industrial per moltes raons, des de socials a mediambientals. Deixem que el Tercer Món creixi a la seva manera i centrem-nos a trobar una manera de créixer pròpia, que ja toca després de trenta anys de decadència. No serem mai més líders en quantitat, però podem ser-ho en qualitat, en innovació i disseny de productes duradors i bells, tal com ho és Apple en el seu sector.

Jobs ens va ensenyar a crear coses belles per a les persones sense que deixessin de ser útils i perfectes. Mai va renunciar al seu credo: l’art no és per als museus sinó per a les persones, i ha de figurar en cada objecte que conforma la nostra vida, des dels electrodomèstics fins a la roba. Així pensava Jobs, que va fer d’Apple la major empresa tecnològica del món i portava jerseis de 600 dòlars.

Quan la dona de l’enginyer informàtic Jared Hetch es va queixar
que el xat per a mòbil de Facebook no li feia servei per quedar amb
el seu grup d’amigues, totes alhora, per anar a sopar, va néixer un
nou concepte de xarxa social i qui sap si una nova revolució. Hetch,
sense pensar-s’ho, es va posar a desenvolu- par un servei que
permetés enviar i rebre missatges de text entre més de dos telèfons
de manera instantània. Va ser l’origen de Groupme, la plataforma
que trenca motlles en aquest moment al mercat tecnològic nordamericà.
Groupme, sense voler, ha fet dels grups d’amigues, familiars
o col·legues de feina que s’organitzen amb la plataforma,
s’intercanvien fo- tografies o vídeos, el pitjor enemic de Facebook i
el principal repte per al mercat de la publicitat digital.
Cada xat grupal, que és com s’anomenen, de Groupme és una micro-
xarxa social constituïda per unes po- ques persones que es recomanen
continguts, locals o experiències; expressen els seus gustos o
simplement fan petar la xerrada. És a dir, són Facebooks en
miniatura que escapen al control de la gran xarxa. Això es tradueix
que hi passen menys esto- na i per tant la deixen de nodrir d’in-
formació útil per al mercat publicitari, el principal negoci de
Facebook. Tot un problema que l’ha empès a crear també xats grupals
–fins fa poc no en tenia– i a alliberar la seva funció de
missatgeria instantània en una sola aplicació de mòbil independent
de la principal.
Però no només Facebook té un problema: els publicitaris hauran de
fer un esforç d’imaginació i posar-se les piles per trobar la manera
de portar els seus anuncis a xarxes tan petites, que moltes vegades
no tenen més de quatre o cinc persones. De moment Groupme ha creat
els debats sobre productes comercials, que paguen les empreses i
pels quals Groupme cobra en funció del nombre d’usuaris que s’hi
apunten. Ara cal saber quina serà la propera fitxa del tauler que
mourà Facebook. Ha de fer- ho i ràpid si no vol acabar lle- pant-se
les ferides. El món 2.0 és un carrusel.

Les xarxes socials són, com diu el tòpic, una cosa que ha vingut per quedar-se per sempre més, de la mateixa forma que ho és internet. Potser avui en veiem només unes poques, sobre tot LinkedIn, Facebook i Twitter, però n’hi ha força més, cada cop més especialitzades, i sobre tot, en el món empresarial.Elance i ODesk destaquen com a eines per tal que els autònoms puguin trobar feines i clients; fins a tal punt han tingut èxit als Estats Units que el capital privat està apostant fermament per elles i ja incorporen per als seus membres serveis de sanitat privada o assessoria jurídica. Però no són les úniques novetats en matèria de xarxes empresarials.

Dins de l’empresa tradicional també els espais interconectats han trobat un forat. Noms com  ara Yammer, SocialCast o Chatter aviat no ens sonaran tan llunyans i, ben al contrari, en sentirem parlar o qui sap si els patirem. Son noms de xarxes empresarials, pensades perque els membres d’una mateixa corporació es comuniquin entre ells només per aquestes vies, de manera que tota la informació que es generi en les converses a les esmentades xarxes romangui com a patrimoni de l’empresa.

Per què no hauria de ser així? Al cap i a la fi la informació a l’era digital roman per sempre i es una font molt profitosa per extreure conclusions sobre la marxa de la companya, estudiar les relacions i els rendiments laborals, atendre a les queixes o descobrir nous talents. No ens confonguem: una xarxa com Yammer no vol ser una eina de control dels treballadors, no només, sino que aspira a constituir-se la millor una manera d’aprofitar sinèrgies, estudiar els punts critics i poder treure profit de les situacions de crisi. La roba bruta sempre s’ha rentat a casa i en l’era 2.0 té més sentit que mai que sigui així-

Es clar que hi haurà directius que aprofitaran la mateixa eina per vigilar i reprimir les disidències dins la corporació, però els que ho facin sense atendre a les causes dels problemes, perdran competitivitat i desaprofitaran oportunitats. No sobreviuran.