Francesc Colomer i Marina Comas. Foto: Adrià Costa

Tot just després de guanyar els Premis Goya com a millor actor i actriu revelació per la seva interpretació a “Pa negre”, Francesc Colomer i Marina Comas  reben Secundèria a Torelló per parlar de la pel•lícula i de les seves aspiracions.


Marina Comas, tal com raja
Lloc i data de naixement: Santa Maria de Besora, 01/06/96
Un grup de música: Els Strombers.
Un llibre: Qualsevol del Geronimo Stilton.
Una pel•lícula: En busca de la felicitat.
Plat que cuines millor: El pastís de formatge.
Un viatge: A les illes Fiji.
Un somni: Tocar un tigre.
Una mania: No m'agrada que la gent estigui seria.
Tens fama de ser molt: vergonyosa  

Francesc Colomer, tal com raja
Lloc i data de naixement: Vic, 08/06/97
Un grup de música: Els Amics de les Arts.
Un llibre: El mecanoscrit del segon origen.
Una pel•lícula: Pa negre.
Plat que cuines millor: Ous ferrats.
Un viatge: Al pol nord.
Un somni: No morir-me.
Una mania: Dormir amb la persiana oberta.
Tens fama de ser molt: doncs, esvarat.


- A Marina Comas. Així que t'agraden els tigres? Vols estudiar biologia?

- M.C. Vull continuar amb la interpretació però vull fer la carrera de biologia.

- I tu Francesc?

- F.C. Jo aniré fent. De moment no sé gaire que vull fer. M'agradaria viure a pagès però no per fer diners sinó per passar-ho bé i a més a més interpretar.

- Us resulta complicat combinar els estudis i la interpretació?

- M.C. Jo no faig teatre. Pel que fa al rodatge no ens hem perdut gaires dies perquè era a l'estiu. Ens hem perdut classes aquests dies, amb els premis. Tot i així, és molta feina després recuperar, tens una bona pila de deures per fer.

- F.C. Sí, depèn molt de quan facis la pel•lícula. Si el rodatge no hagués estat en estiu si que hagués estat complicat.

- I a classe que us diuen? Han vist la pel•lícula els companys i els professors?

- M.C. Alguns sí i altres no.

- F.C. Depèn molt de la persona.

- Què us diuen? Estan contents?

- M.C. Sí en general estan contents.

- Va ser molt complicat preparar el personatge?

- M.C. No, perquè vam tenir la Laura Jau que ens va estar ajudant a preparar els personatges. La Laura és “coach”. Ens ensenyava com pensava el personatge, què sentia. Ens demanava que ens imaginéssim el que havien viscut.

- F.C. A mi no em va costar.

- És difícil conviure amb un personatge? Es a dir, després te l'enduus a casa?

- M.C. Algun dia sí que arribava a casa amb coses de la Núria. Però majoritàriament no, sabia fer un tall. Hi ha dies que costa desfer-te del personatge aquell.

- F.C. En el meu cas no me l'enduia. No m'assemblo gens a l'Andreu. Tot i així no em va costar gaire fer el personatge.

- Quan us vau veure a la pel•lícula per primer cop, què vau sentir?

- M.C. En el meu cas, al principi molta vergonya, no m'hi sabia veure. “Aquesta és la Marina?”, em preguntava. A mesura que passa la pel•lícula et fas a la idea et vas acostumant. No m'agrada veure'm, perquè penso que ho faig malament.

- Però estàs satisfeta de la interpretació oi?

- M.C. Sí, molt.

- Fent memòria, recordeu quin és el moment en que vau decidir dedicar-vos a la interpretació?

- Tots dos. Quan vam acabar de fer la pel•lícula (riuen).

- M.C. Abans no m'havia plantejat mai ser actriu.

- Fins llavors havíeu interpretat?

- MC. Jo havia fet Pastorets.

- F.C. En el meu cas, jo vaig fer un càsting a l'escola i vaig ser seleccionat per al càsting a la universitat de Vic, després a Barcelona i finalment em van agafar. Abans no havia fet res.

- Què és el millor i el pitjor de la professió?

- M.C. El millor sens dubte és poder interpretar. El pitjor és viatjar tant.

- Com va ser el rodatge?

- Tots dos. Va ser molt divertit. Ens ho passàvem molt bé amb tot l'equip.

- I la família com ho ha portat?

- M.C. Molt bé, estan molt orgullosos.

- F.C. En el meu cas també molt contents però quan estava fent la pel•lícula patien una mica per si ho faria bé, si podria seguir el ritme... Perquè clar, eren 45 sessions, havia de sortir a totes les escenes...

- Sembla que ho has fet prou bé oi?

- F.C. (Riu mirant el Goya) Sí.  

- Com va ser la gala dels Goya? Què vau sentir quan van dir el vostre nom per al premi a millor actor i millor actriu revelació?

- F.C. En el meu cas no m'ho esperava gens ni mica. Perquè hi havien competidors molt bons, hi havia en Juan Carlos Aduviri que em pensava que guanyaria.

- M.C. Jo tampoc m'ho esperava gens, perquè competia amb noies més grans. Intentava no pensar per no patir. Quan van dir el meu nom, no m'ho creia gens. Quan vaig pujar el meu cap es va quedar en blanc, tenia el cap en un altre lloc.

- Com valoreu les declaracions que s'han fet en d'altres mitjans sobre el castellà dels joves catalans?

- F.C. Ho trobo injust. Si una persona parla amb andalús o canari a ningú li molesta però si ho fa amb accent català tothom el critica. Jo he fet moltes classes en castellà i he millorat molt però quan em van donar el Goya em vaig posar molt nerviós i no em sortien les paraules ni en castellà ni en català. Vaig fent castellà per anar aprenent. Jo sempre he parlat en català i no tinc cap culpa de no saber parlar el castellà. També hi ha molts joves catalans que no parlen be el català. I només parlen del moment del premi, a les entrevistes vaig parlar més bé.

- Tot un èxit que en la primera pel•lícula que feu hàgiu tingut aquest reconeixement, no?

- M.C. No ens hi podem acostumar.

- F.C. No totes les pel•lícules serem protagonistes.

- Què li diríeu a un jove que es vol dedicar a la interpretació?

- F.C. Si tenen la possibilitat de signar un contracte que no s'ho pensin dues vegades. Que val la pena.

- M.C. Si vol ser actor o actriu que no perdi mai aquest somni, que el busqui, que faci teatre, interpretació...

- I vosaltres, ara què? Compaginar estudis i interpretació?

- F.C. Primers els estudis i després la interpretació.

- M.C. Si es pot compaginar millor.


Marina comas i Francesc Colomer. Foto: Adrià Costa