| El concurs ha començat. Si ja esteu registrats podeu anar a l'apartat “publica” i pujar el vostre relat. Si no esteu registrats, cap problema, ho podeu fer des d'ara fins el final del primer capítol. Si teniu qualsevol pregunta no dubteu en escriure a ficcions@edicat.cat o trucar al 934516170. |
| Últims relats publicats: |
| marioyjordi | |
| Al dia següent l’autobús ja s’encaminava a passar la frontera de Espanya amb França a la petita localitat de Huesca anomenada San Nicolas de Bujaruelo, el conductor del bus va decidir que pararien a descansar a aquell poble cobert per la neu del fred Hivern Al dia següent l’autobús ja s’encaminava a passar la frontera de Espanya amb França a la petita |
| Llegir més ... |
| Capítol II | Relats |
Comenta (0) |
|
| Puxi's | |
| Les 7 del matí, ja era hora d’aixecar-me. Avui era el dia, el dia que sabia que passaria alguna cosa, alguna cosa que no m’esperava, alguna cosa única. Vaig agafar la roba i em vaig dutxar ràpid, tenia que agafar el bus a les 7:30 per poder arribar a la Universitat.
Ja estava punt només em calia agafar les meves coses i caminar uns quants metres fins la parada. Vaig arribar mes aviat i vaig agafar el nou llibre que |
| Llegir més ... |
| Capítol II | Relats |
Comenta (0) |
|
| Victor i Andrea | |
| Em vaig aixecar molt cansada ja que no havia dormit molt, però això no em faria canviar d’idea: volia fer un tomb pel voltant de la facultat. Em vaig vestir i vaig sortir de l’habitació esperant que la cafeteria estigués encara oberta, per sort ho estava i vaig prendre una bona tassa de cafè. En acabar vaig agafar les meves coses i vaig sortir fora. Era un lloc preciós, ple de arbres i de flors molt vistoses, vaig |
| Llegir més ... |
| Capítol II | Relats |
Comenta (0) |
|
| sempre somiant | |
Ja són les sis, i en Marc m'acaba de trucar per anar a fer unes cerveses. Últimament el noto diferent, estrany. Crec que li passa alguna cosa amb la Mireia però prefereixo no treure el tema. En fi, ja ho arreglaran.
Entrem al bar, i anem a la taula de sempre. Vaig sentir una veu coneguda, molt dolça, i en girar-me la vaig veure. Era la meva estimada Sílvia. I era allà amb |
| Llegir més ... |
| Capítol II | Relats |
Comenta (0) |
|
| kacem | |
| selecciona tot el text
ilias corre més ràpid anem, ilias no corria tan ràpid com jo i com nosaltres érem del poble sabíem bé els amagatalls així que ell es va anar d'una banda i jo per l'altre.
Jo em vaig ser corrent en adreça contrari a la meva casa no volia que la meva mare em veiés ficat amb aquests, sequia corrent fins que giri per mirar a veure si tenia algun darrere i no hi havia ningú llavors vaig saber que |
| Llegir més ... |
| Capítol II | Relats |
Comenta (0) |
|
| Les antiflamenquistes pro cultura | |
CAPíTOL-2
I a la següent hora vaig anar a classe , em sentia molt fatigada , i entre això que m’acabava de passar i els nervis del primer dia no em sentia gaire bé.
La professora va preguntar-me què era el que m’havia succeït a primera hora i jo vaig posar-li l’excusa del primer dia i que no trobava les coses , i semblà que ho va creure.
|
| Llegir més ... |
| Capítol II | Relats |
Comenta (0) |
|
| Olmus | |
| FICCIONS CAPÍTOL 2
El vaig trucar, i sí, era cert que la dóna de l’ Hèctor havia mort. Sincerament, l’ Hèctor estava molt afectat. Mai l’havia vist treballar amb mala cara, però aquells dies ho estava passant fatal. No tenia ganes de fer res.
Al cap d’uns dies quan ell ja estava més calmat, va retornar al treball. Vaig estar parlant amb ell, i li vaig dir que sempre estaria per el que ell necessités. Ell m’agraïa que |
| Llegir més ... |
| Capítol II | Relats |
Comenta (0) |
|
| Aile Alhenai | |
La vida és desitjar i no tenir. La vida és dolor, i el fi de la vida és la mort.
Aurora restava agenollada i en silenci, amb els punys tancats amb força per la impotència i els ulls marrons irritats a causa de tan plorar. Al seu davant, el cos mort d’Oriol jeia a terra. La llum pàl•lida del crepuscle es filtrava per l’àmplia finestra i es |
| Llegir més ... |
| Capítol II | Relats |
Comenta (0) |
|
| juanavi | |
| Havíem decidit marxar d'allà per tot el que estava passant però ens va ser impossible. Qualcú ens va rompre els motors i havien foradat les llanxes salvavides. Al capità se li va venir el món a sobre, ara ja no sabia que fer, però sense més remei ens hauríem de quedar allà fins que poguéssim donar de qualque forma senyals de vida. Les llanxes que ens varen foradar eren les que hi havia a coberta. Però a dins del creuer |
| Llegir més ... |
| Capítol II | Relats |
Comenta (0) |
|
| Heidi i Cristina | |
| Després de tres cansades hores de vol vam arribar per fi a la petita illa de l’Aina, cap a les set del vespre.
Hi havia un cotxe gran esperant-nos a la costa per portar-nos a la mansió,era un tot terreny. Vam trigar uns deu minuts a arribar a la mansió, el paisatge era molt bonic: hi havia palmeres, flors de tots tipus i colors i a mesura que ens anàvem acostant a la mansió trobàvem arbustos amb formes d’animals. Vam |
| Llegir més ... |
| Capítol II | Relats |
Comenta (0) |
|
| Veure tots els capítols publicats |
