Actualitzat el 18/03/2011 a les 00:02h
Sense sostre al rovell de l’ou
A només quatre illes de la Casa Blanca, al parc Franklyn, desenes de persones sense sostre s’apleguen els dimarts a la una del migdia perque un grup de voluntaris de l’església episcopaliana de l’epifania els doni un entrepà, una mandarina, un got de te. La pobresa es manifesta sense escrúpols al cor del primer món, a l’ombra dels gratacels del carrer K on els grups de pressió gasten milers de milions de dòlars per beneficiar políticament empreses que sovint esquiven la justícia social.
En John va viure al ras al parc durant un any. Em deia que amb les subvencions públiques a través de la seguretat social i els cupons per menjar no es podia permetre un habitatge a Washington, on els lloguers s’enfilen de mitjana als mil dòlars mensuals. Ara ha trobat una feina parcial i comença a veure la llum al final del túnel. Diu que amb voluntat ha deixat enrera un món d’alcoholisme, drogoaddicció i males companyies que s’estimen més viure de la compassió aliena que de l’esforç propi.
Al 2010 un de cada dos-cents nord-americans va dormir alguna nit en una casa d’acollida. I això que, segons l’associació d’alcaldes, només la meitat dels potencialment afectats cerca refugi en aquests centres. Molts no hi volen anar, en bona part perquè estan al límit de la seva capacitat. En el cas dels 3 refugis de Washington, segons em deia en John, els mitjans són escassos. El personal no dona l’abast, hi ha xinxes als llits i el menjar és escadusser i de mala qualitat.
Tot i això el govern federal ha tombat una tercera part de les propostes dels alcaldes per construir més centres d’ajuda als pobres. La Casa Blanca al·lega falta de recursos econòmics, si bé alhora presenta una proposta de pressupost pel 2011 que inclou una partida de 553 mil milions de dòlars pel departament de Defensa. Quines prioritats té aquest país?... es preguntava la directora del centre nacional per la pobresa Maria Foscarinis. Ateses les xifres passa davant la capacitat militar a garantir una teulada pels menys afortunats. Per això hi ha gent que fa cua per una mandarina a quatre illes de la Casa Blanca.