Com ja vaig escriure al diari el dissabte, la gran diferència entre Tito Vilanova i Pep Guardiola és que el primer es va formar com a jugador i com a entrenador/director esportiu en el futbol modest (allò que molts anomenen l’infrafutbol i jo detesto), i el segon no. Jo com a periodista també m’he format en el futbol modest, durant molt anys (del 2002 al 2010 a El 9 Esportiu), i que crec que sóc millor periodista, o ho intento, gràcies a això. Fruït d’això, el meu camí i el Tito Vilanova s’ha creuat diverses vegades, però jo en recordo tres en concret que potser expliquen una mica com és el nou entrenador del Barça, el que haurà recollir la ‘pitjor’ herència del món, substituir al millor:
1-Durant uns anys vaig fer la informació del Terrassa FC a Segona B, els anys en què Tito Vilanova en va ser el secretari tècnic, i un dia li vaig demanar una entrevista. Com que en el futbol català no cal fer una instància al govern central per aquestes coses, la setmana següent ja estava assegut en el seu despatx de l’estadi Olímpic de Terrassa. Em va explicar la seva manera de treballar, i sobretot em va ensenyar les seves joguines tecnològiques amb les que treballava ell per fitxar jugadors, i amb les que l’entrenador, llavors Jordi Vinyals (ara a l’Hospi), estudiava els rivals. M’ho explicava amb passió, hi creia fermament, i com va escriure Vinyals a l’ARA de dissabte, es va endur aquesta tecnologia al Barça quan Guardiola el va cridar el 2007, i ho considerava part de l’èxit del Barça actual.
2-Als que no coneixen a Tito Vilanova diuen que potser li faltarà el caràcter que té Guardiola. Jo tampoc el conec, però recordo un dia en el que em va demostrar que sí en tenia. A El 9 Esportiu tractàvem la informació del futbol modest com si fos professional, i durant el mes de juliol, el mes dels rumors i els fitxatges, anàvem plens de “sona tal jugador per aquest equip”. Un dia en va arribar la informació des d’Alacant que el Terrassa anava al darrera d’un jugador que es diu Dani Navarrete i que jugava a l’Hèrcules llavors. Ho vam publicar en un breu, com tants altres, i aquell mateix matí vaig rebre una trucada al mòbil del secretari tècnic del Terrassa, Tito Vilanova, molt empipat amb mi perquè amb aquell breu podríem haver-li esguerrat l’operació. Em va sorprendre relativament. Vaig estar molts anys fent informació d’aquesta i de trucades semblants n’he rebut unes quantes. Evidentment Dani Navarrete va acabar fitxant pel Terrassa sense problemes, i jo em vaig oblidar d’aquella trucada d’un Tito Vilanova emprenyat. Divendres, però, em va tornar a la memòria i vaig recordar que, quan vol, Tito té molt caràcter.
3-La tercera anècdota no la vaig viure jo en persona, sinó la meva companya a El9 llavors, i ara també a l’ARA, la Nuria García. Tito Vilanova ja estava al Barça, però era la seva primera temporada al filial a Tercera Divisió. A El9, cada any per l’aturada de Nadal, publicàvem una enquesta a tots els entrenadors de Segona B i Tercera Divisió sobre quins equips creien que jugarien el play-off al maig, i quins jugadors eren els millors jugadors de la categoria. Mai teníem cap problema perquè teníem el mòbil de tots ells, i amb una simple trucada directa (sense passar per cap cap de premsa) ens atenien i fèiem l’enquesta. Però clar, amb Guardiola com ho havíem de fer? Trucar-lo directament? No. El dia que el Barça B va anar a jugar al Narcís Sala contra el Sant Andreu, al final de la roda de premsa la Nuria García es va apropar al Pep per fer-li l’enquesta. Guardiola se la va treure de sobre –no de la millor manera, tot sigui dit de passada– i la va dirigir al Tito Vilanova, “que és qui coneix els jugadors de Tercera”, li va dir. I així ho va fer. Ja llavors, la mà dreta del Pep era qui controlava als rivals, i n’estudiava les virtuts i defectes, també a Tercera Divisió.