El contingut de la col·lecció revela un gust musical extraordinàriament eclèctic, inclassificable, i com alguns ja han apuntat al Regne Unit, una mica excèntric perquè, segons s'ha pogut constatar, la sobirana britànica tenia discos de tota mena i d'estils molt variats. Si bé en tenia uns quants de música folklòrica escocesa, la resta eren, en general, peces rares i inconnexes.
A la reina mare li agradaven, per exemple, la música de llaüt, el calipso caribeny que interpretava una banda l'illa de Trinitat (The Desesperadoes Steel Orchestra), i els cants tirolesos de Wilf Carter, un músic de country canadenc.

Tenia també les gravacions dels discursos de guerra de Winston Churchill, un àlbum d'acudits de Peter Sellers, un disc de la banda de l'Exèrcit de Salvament i un parell de musicals ("Oklahoma" i "El rei i jo"). Li agradava Edith Piaf ("La vie en rose"), però ha sorprès trobar-li "Graceland", el famós disc de Paul Simon de música sud-africana.

De tota manera, el que més ha cridat l'atenció dels gustos musicals de la reina mare ha estat la seva passió per un programa musical de la BBC que escoltava religiosament cada matí després de llevar-se i la seva afició per la música ska. Es veu que Elisabeth anava sovint a Jamaica per visitar el seu amic Noël Coward, un actor i dramaturg anglès, i va ser justament allà on va sentir les primeres cançons d'aquest gènere musical, del qual es va fer una gran aficionada.
L'ska que es va popularitzar als anys 60 és un gènere musical que fusionava la música negra nord-americana de l'època amb els ritmes jamaicans. De fet, se'l considera el precursor del reggae.

Doncs bé, tanta heterodòxia musical sembla que ha fet augmentar, o, com a mínim, mantenir inalterats, els graus de fascinació i respecte que, en general, els britànics sempre han tingut per aquest membre de la familia reial. Els ha encuriosit tant aquesta revelació que alguns es proposen traçar el seu perfil psicològic a partir dels seus gustos musicals. Potser entre poc i massa.