Els mercats no són els principals culpables

L’any 2010 ha estat l’any en què Europa ha despullat Zapatero i el món l’ha descobert tal com és. La presidència espanyola de la UE, plantejada com una operació de màrqueting per reforçar el lideratge de ZP, en pocs dies ja va posar de manifest la inconsistència i la frivolitat del president populista espanyol. ZP ha perdut miserablement un temps preciós: s’ha passat dos anys obsedit a negar la crisi econòmica (de gener de 2008 fins a la fatídica segona setmana de maig de 2010), mentre Europa començava l’estiu del 2008 a experimentar tot tipus de reformes que li va permetre aturar el cop i que li ha permès recuperar el creixement econòmic.

Treballar fins els 67

En aquest país l’esperança de vida ha augmentat 10 anys en els darrer mig segle i cada cop estudiem més i ens posem a treballar més tard. És per això que hi ha qui diu que no té sentit mantenir l’edat de jubilació al mateix punt que anys enrera, quan era normal començar a treballar als 14 anys i ens moríem abans. Pretenen endarrerir 2 anys l’edat de jubilació, fins als 67, per tal d’adaptar la vida laboral a la nova realitat social i biològica. Sembla raonable, en principi. Díuen, també, que si no ho fem acabarem passant-nos més anys de la nostra vida estudiant o retirats que treballant efectivament, que viurem 80 anys i en treballarem menys de la meitat (dels 25 als 65, aproximadament) i que això és un problema.

Valors o Economia ?

La gran majoria dels paios occidentals, en la pròpia boca dels seus dirigents, ens han fet creure que el gran problema actual és la crisi econòmica. Mentre, hi ha d'altres que no ho veuen així.

Totes els ponen o Ghost

El tractament mediàtic generalitzat i en particular del Grup Godó a la presa de possessió del nou Govern ha esdevingut una llarga llista d'hagiografies i panegírics que caldrà rescatar de les hemeroteques quan, més tad o més d'hora, esclatin les primeres contradiccions del nou equip, enfrontat no ja amb el dimoni del Tripartit, sinó amb la seva crua realitat: crisi econòmica europea i bombolla espanyola a la que han contribuit alguns dels seus amics, dependència política i fiscal de Madrid que no se solucionarà amb l'esquer electoral del pacte fiscal, concessions als grups de pressió i als oligopolis, reformes inevitables de l'Estat del benestar que no poden agradar alhora a tots els sectors d'un govern "mangiatutto"etc.

La sortida de Montilla

Montilla ha sigut el primer president de la Generalitat recuperada que ha sortit del Palau de la Generalitat de manera digna i respectable.

Nou President : l'acte institucional

Un acte institucional impecable. El President Montilla ple de decòrum i dignitat. El President Mas amb emoció continguda i un tractament exemplar a l'expresident fins a l'últim moment, quan en una prova de respecte pedagògic el despedí amb un aplaudiment a la porta del Palau quan aquell en sortia amb el cotxe oficial.  Un geste insòlit i de gran noblesa personal i institucional.