Pot una màquina explicar-nos contes?
Pot un enginy fer-nos sentir emocions?
Sí.
Senyores i senyors, nens i nenes, “La Màquina dels Contes” us presenta “El Trencanous”.

Manipuladora: Alba Mesa
Frau Drosselmeier: Pili Nieto
Autòmata: Lluís Petra

Preu: 5 euros

LA FLAUTA MÀGICA DE W. AMADEUS MOZART
ÒPERA des del Teatro alla Scala de Milà

Preu: 14 euros (anticipada 11 euros)

Un home i una dona s’exposen... és somien, és busquen i és revelen...
Exposen les seves percepcions relatives d’un, de l’altre i del món.

Creació i interpretació: Maxime Iannarelli i Gemma Galera

Preu: 10 euros

Tortuga. La llegenda diu que és una illa on hi ha un gran tresor que mai ningú no ha pogut trobar. Expliquen que és plena de terribles monstres i de perillosos encanteris, i tothom sap que molts vaixells hi han anat però que cap d'ells no ha tornat.
Un vell llop de mar moribund, dóna un mapa del tresor, mig esborrat, a en Jeroni Salat, un jove mariner. Enganyat pel Pirata Tresot, es veurà obligat a navegar fins a l'illa per cercar el tresor i poder pagar la seva llibertat. En aquesta llarga i arriscada aventura, en Jeroni Salat comptarà amb l'ajut d'en Romsucat, cuiner del bergantí, per esmunyir-se dels terribles paranys, trucs i enganys que els han preparat el Capità Tresot i en Calapop, el seu llest contramestre, en aquest llarg i esgotador viatge.

Text i argument: Pere Casanovas, Pere Romagosa i Toni Albà
Disseny escenografia: Alfred Casas
Actors: Pere Romagosa i Pere Casanovas
Direcció: Toni Albà

Preu: 5 euros

Tres excel•lents músics que ens oferiran un magnífic concert amb peces de Johannes Brahms, Ludwig van Beethoveen i Nino Rota.

Francesc Puig, clarinet
Lito Iglesias, violoncel
Marc García, piano

Organitza Aula d’Extensió Universitària amb la col•laboració del Teatre Principal

Preu: 12 euros

El Mestre de màgia Manzoo i el seu ajudant Bonzo, utilitzaran l’ajuda d’uns éssers molt especials, els 4 Elements, per crear vida d’un barret de copa. Aquest és el punt de partida d’una història que barrejant titelles, màgia, actors i música en directe, ens ensenyarà que la vida és plena de màgia.

Idea, guió i direcció escènica: Balí Balà Cia.
Intèrprets: Xavi Ruiz, Gerard Aguiló i Ferran Aguiló.

Preu: 5 euros

En Marcel és un noi que busca la seva mitja taronja i per això, crea un espectacle teatral on demostrarà les qualitats que puguin captivar la noia dels seus somnis. Aquest és l'argument de 'Flirt', el muntatge que ha unit l’Always Drinking Marching Band i l'actor Guillem Albà, que mescla el clown, la música en directe, el gest i el monòleg; sempre buscar la complicitat amb el públic, amb grans dosi d’humor.
Espectacle guanyador del Premi del Públic al millor muntatge de la Fira de Teatre de Tàrrega 2010.

Autors: Jordi Purtí i Guillem Albà
Actor/Clown: Guillem Albà
Músics: Francesc Vives (trompeta), Edgar Gómez (trombó), Víctor Bauzà (saxo), Manu Estoa (banjo), Robson Rodrigues (sousàfon), Roger Bas (bateria)
Direcció: Jordi Purtí

Preu: 10 euros

El dia que compleix 10 anys, l’André s’atreveix a pujar a les golfes de casa. Allà hi descobreix una maleta plena d’enigmes. Com que no pertany a la família, els pares i l’avia li han demanat que no l’obri, cosa que ha despertat enormement la imaginació del nen.
Sense voler, la maleta de l’Agustí provocarà un conflicte entre el nen i el seu millor amic, en Jean Pierre, i com passa sovint, les ferides s’obren fàcilment... però costen molt de tancar.
Espectacle inspirat en un petit fragment de la vida del fotògraf català Agustí Centelles (1909-1985).

Creació: Jordi Palet, Pep Farrés i Jordi Farrés
Escenografía i disseny de titelles: Alfred Casas
Text: Jordi Palet
Interpretació: Pep Farrés i Jordi Farrés
Direcció: Jordi Palet i Puig

Preu: 5 euros

Una producció de Fènix Teatre i Teatre Principal

Distingida amb el "Premi Joan Crexells" l'any 1930, Laura a la ciutat dels sants representa la maduresa literària de Miquel Llor (Barcelona 1894-1966) i, probablement, de la novel·la catalana moderna, i d'aquí la seva perdurabilitat. Llor ens descriu tot el patetisme d'una dona saturada, amb un noble delit d'evadir-se de la mediocritat, bruscament inserida al bell mig d'una burguesia rural hipòcrita i refractària a qualsevol innovació forània. Una societat, recollida en ella mateixa, que s'aferra a la tradició, a la represió i a la religió per a retroalimentar-se i fagocita tot allò que atempti contra les seves lleis.
En Jordi Pons ha sabut plasmar, amb una sorprenent naturalitat de to, la gran riquesa de matisos, clarobscurs punyents, arrauxaments delirans que deixen l'empremta en l'ànima dels personatges fins a convertir-los en peces intel·ligents d'un espai escènic polièdric que es transforma a cada quadre per a submergir-nos -fotograma a fotograma- en l'atmosfera del Comarquinal del primer terç del segle XX.

Intèrprets: Santi Artigas, Roger Pou, Maira Comalat, Rosa Pou, Cati Forcano, Antoni Badia, Marta Catalan, Ariadna de Vilar, Esperança Doy, Quim Dotras, Ramon Verdaguer i Lalo Rodríguez

Disseny il·luminació: Jordi Bibolas
Disseny escenografia: Alfred Casas
Dramatúrgia i direcció: Jordi Pons Ribot

REPRESENTACIONS TEATRALS:

DISSABTE 29 DE GENER, A LES 21.00
DIUMENGE 30 DE GENER, A LES 19.00

PREU: 10 EUROS

Cançons a la vora del Pop és un documental produït per Joan Salicrú i dirigit per Eloi Aymerich que narra les vivències de cinc grups del nou pop en català: Amics de les Arts, Anna Roig i l'Ombre de ton Chien, El Petit de Cal Eril, Manel i Maria Coma. Un documental amb un estil visual àgil i fresc, que inclou quatre cançons realitzades en directe per la obra audiovisual.

Teatre Principal - 4 de desembre de 2010

19:00 AMANSALVA
QUATRE CAMINS

El grup guanyador del II Concurs Sons de la Mediterrània presenta el seu primer disc. Quatre músics provinents dels quatre punts cardinals dels Països Catalans, i formats en quatre móns estilístics diferents, donen forma a un nou folk elegant i elaborat.

Organitza:
Ajuntament d’Arenys de Mar
Grup Enderrock
S.C.L’ESperança

Teatre Principal - 4 de desembre de 2010

20:00 CARLES DÉNIA
TOT VEU I COR

“Faig les coses amb el cor”, canta Carles Dénia. El cantaor de Gandia és des de fa un parell d’anys tot un revulsiu per a la música folk dels Països Catalans, amb el seu apassionat i espectacular tractament del món dels cants de batre i el cant valencià d’estil.

MARÇ

DIUMENGE, 20, 7 TARDA
DEIXA'M OLORAR
6è Sentit

DIJOUS, 24, 8 TARDA
LA FLAUTA MÀGICA
Òpera des del Teatro alla Scala de Milà

DIUMENGE, 27, 6 TARDA
EL TRENCANOUS
Sim Salabim

13/01/2010 ESTRENA SALA MUNTANER DE BARCELONA

DIES REPRESENTACIÓ: DE DIMECRES A DIUMENGE

Fènix Teatre presenta

FIGURETES DE VIDRE
Una obra de records
de Tennessee Williams

The glass menagerie és probablement l’obra més autobiogràfica de Tennessee Williams. I és des d’aquesta premissa que hem conduït  la nostra proposta teatral, convertint l’autor en el veritable protagonista de Figuretes de vidre. A través dels seus records, ens anirem endinsant vers aquells aspectes més dolorosos i colpidors de la seva vida.

   J.P.R.

Actors: Andreu Banús, David Ortega, Lluïsa Sala i Gemma Sangerman.
Disseny il•luminació: Jordi Bibolas
Disseny escenografia: Alfred Casas
Dramatúrgia i direcció: Jordi Pons-Ribot

La diferència bàsica de la nostra proposta teatral amb l'obra de Molière és que, si a l'original es desemmascara a Tartuf, en la nostra versió és Tartuf qui desemmascara la resta de personatges. I és per aquí on hem conduït l'espectacle: en l'estranya fascinació i ambigüitat de Tartuf, en l'ambivalència del bé i el mal, en l'atractiu del mal…per altra banda del tot lligat a la  nostra naturalesa. Es diu que, sovint,  el diable apareix com àngel de llum.

També es podria dir que, més que l'obra de Tartuf, hem fet la de Segimon (Orgon), la seva ofuscació i tot el que això desencadena. Segimon (Orgon) és l'home que no vol assumir el seu inconscient, la seva part instintiva, la seva ombra…vol fer l'àngel i acaba fent la bèstia

A OFFUSCATIO, l'obra de Molière ha sofert un seguit de  transformacions: des del  canvi d'època -l'acció transcorre el 1952, a la Barcelona del Congrés Eucarístic-, a l'alleugeriment del text fins a la transposició de personatges i escenes, intentant subratllar el que hi pot  haver darrera de les paraules, creant noves situacions i proposant un nou final.

Jordi Pons-Ribot


Autor: Molière

Actors: Cesc Casanovas, Andreu Banús, Gemma Sangerman, Lluïsa Sala, Claudi Domingo, Quim Dotras, Mima Riera, Daniel Ventosa...

Disseny il•luminació: Jordi Bibolas
Disseny escenografia i vestuari: Alfred Casas

Adaptació i direcció: Jordi Pons-Ribot

MEDITERRÀNIA - 11 programa
Fira d'espectacles d'arrel tradicional
www.firamediterrania.cat

KURSAAL/sala petita
a les 18.15h i a les 22.30h

... La classe neutra és i no és L'auca del senyor Esteve. Ho és perquè els personatges i l'argument són manllevats a la novel·la i al text dramàtic de Rusiñol, però no ho és perquè la trama ha crescut d'una llavor sembrada per en Jordi Pons en una terra nova, que ha conreat amb els seus col·laboradors perquè doni naixença a una planta nova, una planta única que ens faci conèixer L'auca del senyor Esteve com si mai no l'haguéssim vista ni llegida.

Miquel Desclot

    Els darrers moments de la vida del Sr. Esteve, els seus somnis, els seus desigs, les seves pors, les seves frustracions…del què va ser i del què no va gosar ser.
Una aproximació crítica, entre la crueltat i la tendresa, d'un dels arquetips més representatiu de la societat catalana de sempre.

En la novel·la, ben el contrari de la peça dramàtica, trobem un Rusiñol més incisiu, més agut, més mordaç…lluny de l'anècdota, sovint intranscendent, de l'obra teatral.


Intèrprets:

ESTEVE: Andreu Banús
AVI ESTEVE: Antoni Badia
RAMON: Joaquim Dotras
FELÍCIA: Lluïsa Sala
TOMASA: Gemma Sangerman
RAMONET: David Ortega
CAPELLÀ: Claudi Domingo
SR. GRANER, PINTOR: Francesc Casanovas
MODEL, ESPERANZA: Vanessa Vidaurrazaga
MESTRE, ENTERRAMORTS: Pep Ribas

Disseny d'il·luminació:
Jordi Bibolas

Disseny d'escenografia i vestuari:
Toni Doy

Adaptació i direcció:
Jordi Pons Ribot

Producció:
Teatre Principal d'Arenys de Mar i Fènix Teatre

www.teatreprincipal.cat

Després d'un llarg parèntesi de cinc anys, després dels actes oficials de reinauguració del passat juliol i després de la maratoniana posta en escena de "Un repente de comèdia!", reprenem l'activitat del Teatre Principal amb tota l'emoció que comporta tornar a engegar aquest motor lúdic cultural que -esperem- esdevingui referent de la comarca.
No serà fàcil. Els arenyencs disposem d'un teatre nou de trinca, cert. Es tracta d'un equipament modern, versàtil i dotat d'una infraestructura bàsica envejable. Però qüestions com la precarietat econòmica, la indefinició sobre la gestió o l'execució de la segona fase de rehabilitació, ens fan contemplar el futur amb inquietut. Malgrat això, i comptant amb la bona disposició de la Casa Gran, afrontem amb tota la il·lusió i ganes aquesta temporada (que va d'octubre a desembre, mentre es van superant els entrebancs administratius per a l'any vinent) i us presentem una programació on hi trobareu un ampli ventall d'espectacles per a tots els gustos. A banda del gènere específic (teatre, dansa, música, poesia...), hem agrupat l'oferta en tres grans apartats: Els espectacles "professionals", de qualitat contrastada, consolidats en els circuits teatrals del país, que hem triat per la seva aportació innovadora, testimonial o experimental a la nosta programació.
En segon lloc tenim el que hem volgut dir-ne "teatre familiar", espectacles infantils de gran qualitat pensats també per a un públic adult, amb continguts lúdics que conviden a la reflexió i fomenten el diàleg nen-adult.
Per últim els espectacles que configuren "l'agenda del Principal": muntatges de producció pròpia, mostres locals, exhibicions específiques, etc. És a dir, "l'agenda del Principal" és un espai d'acollida per donar a conèixer aquells muntatges o iniciatives escèniques -prioritàriament arenyencs- que dificilment tindrien sortida en altres plataformes.
Aquest és doncs l'esquema de funcionament que volem endegar i comptem amb la vostra estreta complicitat per millorar-lo dia a dia.
Esperem que gaudiu dels espectacles d'aquesta nova temporada.
Benvinguts al Teatre Principal. Benvinguts al vostre teatre!

El juliol de 1992 la companyia Fènix Teatre estrenà al Teatre Principal La classe neutra, versió lliure de Jordi Pons sobre l'Auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol. El teatre havia estat altres vegades utilitzat per a assajos i representacions esporàdiques, però va ser justament l'èxit assolit amb aquest muntatge el que va fer reflexionar a una colla de gent sobre la possibilitat d'utilitzar el local de manera continuada. Es varen convocar reunions amb tècnics, intel·lectuals, arquitectes, publicistes, teatròfils i persones simpatitzants amb la idea i s'exposà el projecte a la Societat Coral l'Esperança, al capdavall, els "propietaris legítims"del teatre. L'Entitat l'acollí satisfactòriament i de seguida es posà en marxa un febril procés de consultes, legalitzacions mínimes, adequacions cosmètiques, etc. fins que per fi, el divendres 20 d'octubre de 1995 s'inaugurà oficialment la primera temporada estable del Teatre Principal d'Arenys de Mar, amb la reposició (no podia ser d'altra manera) de La classe neutra.
Aquest acte va significar per a la vila el renaixement d'un preuat espai i la recuperació del mateix com a teatre.
A partir d'aquesta data, la Secció de Teatre de la S.C.L'Esperança. (nom sota el qual ens aplegarem el grup de persones que havíem gestionat el local) oferí una temporada estable d'espectacles de teatre, dansa, infantils, concerts, representacions per a escolars i actes de tot tipus, sent l'única oferta estable a Arenys de Mar.
Fins al final de la temporada 1998-99 van passar pel teatre més de 60.000 espectadors. S'hi van fer més de 500 representacions incloent espectacles contractats per a adults, infantils, de producció pròpia i actes institucionals i d'entitats locals. Es van destinar els beneficis a millores del local i a la compra de material tècnic.
Poc abans d'iniciar la temporada 1999-2000 un estudi endegat per l'Ajuntament va treure a la llum deficiències estructurals en el forjat de la coberta del teatre. Aquest descobriment, tot i que no representava un perill immediat, incomplia però la normativa vigent en matèria de seguretat per a edificis d'ús públic. I es va decidir el tancament del Teatre.