Més de 700.000 joves espanyols ni estudien ni treballen. Se'ls coneix com a "generació ni-ni". Però aquest no és el cas del joves d'"Inventant el futur".
Les actuacions de l'Agència Tributària l'any passat van suposar un 23'7 % més de recaptació que el 2009, en total uns 10.043 milions d'euros. Però, i el que segueix amagat?
La història de la banda d'atracadors de joieries de luxe d'arreu del món. Els seus mètodes són de pel.lícula.
Gaddafi, el líder libi, ha decidit morir matant. Ja se l'acusa de crims contra la humanitat. Com va ser possible convertir-lo en "un dels nostres"?
Mentre les antigues potències colonials es refugien en la nostàlgia de la pèrdua d'influència a l'Àfrica, la Xina controla econòmicament el continent.
Vivim envoltats de fibres d'amiant, un element cancerigen que els pròxims vint anys causarà 60.000 morts a Espanya i unes 500.000 a Europa.
Milers de persones es manifesten cada dia a la plaça Tahrir del Caire per demanar la caiguda del règim corrupte del president Mubarak. Qui són aquests manifestants i per què hi arrisquen la vida?
Contràriament a qualsevol expectativa en una regió gairebé inamovible, el Magreb, Tunísia protagonitza una revolta democràtica.
Buscar feina als 65 anys, als 75? Sí, això és el que han de fer moltíssims jubilats nord-americans que han perdut tots els estalvis arran de la crisi financera.
La sensibilitat química múltiple és una malaltia poc coneguda. Hi ha una doble càrrega: el sofriment i la incomprensió.
Un any després del terratrèmol, un equip del 30 Minuts ha tornat a Haití. Què ha passat? Quines crisis s'hi han afegit?
La televisió sueca SVT ha treballat durant mesos seguint la història de Wikileaks i el seu fundador, Julian Assange. El resultat és un extraordinari documental titulat Wikirebels que el programa 30 minuts oferirà en un programa especial que durarà una hora.
Ha entrat Bèlgica en el camí de la desintegració? Continuarà existint com a país encara molts anys o, per contra, s'anirà "evaporant" de mica en mica?
La victòria en les eleccions del 13 de juny passat de l'NVA -un partit nacionalista flamenc i separatista- ha tornat a posar la qüestió belga al damunt de la taula.
El Brasil estrena presidenta, Dilma Rousseff. No pas sense un gran esforç i dues voltes electorals, aquesta economista de 62 anys i antiga guerrillera durant la dictadura ha pogut capitalitzar finalment el llegat de Lula da Silva. Ha promès continuar els programes socials que han ajudat molts brasilers a sortir de l'extrema pobresa. Caldrà això i molt més per acabar amb l'estigma que afecta profundament les faveles. "30 minuts" s'endinsa al cor de la delinqüència extrema que ofega aquests barris marginals.
Fa 37 anys un empleat de banca va ser l'encarregat de custodiar una bobina cinematogràfica que havia estat embargada pel banc just abans de ser estrenada. Es tractava d'una mirada molt particular a la vida i obra de Gaudí a través dels ulls d'un director nord-americà. La cinta, protagonitzada per José Luís López Vázquez, es deia "Antonio Gaudí: una visión inacabada", i oferia un recorregut per l'obra arquitectònica i el pensament de Gaudí. Un equip de 30 Minuts ha resseguit la història d'aquesta pel.lícula inèdita.
Tot i que hi pot haver necessitat, la voluntarietat i també l'ocultació -la invisibilitat- són els trets bàsics de la prostitució masculina, i el que més la diferencia de la femenina. El reportatge de "30 minuts" "Homes en penombra" ofereix una mirada intensa a la vida dels escorts -els acompanyants sexuals-, un submón gairebé desconegut que l'evolució de les conductes sexuals, les migracions, la globalització, les noves tecnologies i la crisi estan transformant.
30 Minuts aborda, amb una perspectiva molt pròxima, inèdita, les circumstàncies que van acompanyar el malson i el final feliç dels 33 miners de la mina xilena de San José, a la localitat de Copiapó. Un equip de la BBC ha seguit a curta distància les emocions, els dubtes i els grans interrogants que ha generat l'enterrament en vida dels 33 treballadors i el seu alliberament posterior, contemplat minut a minut per tot el món.
Al cor de la gran Barcelona hi ha un suburbi obrer que encara segueix dret. Situat just per sota de l'Illa Diagonal, la Colònia Castells és per als seus veïns un lloc inigualable. És un conjunt de dues-centes casetes on els veïns es coneixen pel nom, treuen les cadires al carrer i fan petar la xerrada. Afectada des dels anys seixanta, finalment, el 2002, un pla urbanístic va fixar la demolició de la colònia.
A la Xina hi ha gairebé 340 milions d'internautes. I 400 centres de desintoxicació per als addictes a la xarxa. Són un negoci molt lucratiu. L'exèrcit xinès és l'única institució del món que ha donat una definició del que ell anomena addicció a internet. Segons la definició, es tracta d'una malaltia mental diagnosticada a partir de sis hores de connexió al dia durant més de tres mesos. Segons aquesta definició, l'addicció afecta deu milions d'adolescents xinesos. Naturalment, la majoria d'aquests joves no es consideren addictes.
El 20 per cent dels menors reben abusos sexuals. Aquesta xifra esgarrifosa aboca la societat a fer una reflexió d'urgència sobre un fenomen no prou conegut, que passa majoritàriament en l'àmbit privat, i que és una font permanent de traumes personals. "30 Minuts" aborda la qüestió de la gran desprotecció infantil i de la resposta social davant d'aquest gravíssim problema.
La història de la banda d'atracadors de joieries de luxe d'arreu del món. Els seus mètodes són de pel.lícula.
Gaddafi, el líder libi, ha decidit morir matant. Ja se l'acusa de crims contra la humanitat. Com va ser possible convertir-lo en "un dels nostres"?
Vivim envoltats de fibres d'amiant, un element cancerigen que els pròxims vint anys causarà 60.000 morts a Espanya i unes 500.000 a Europa.
Milers de persones es manifesten cada dia a la plaça Tahrir del Caire per demanar la caiguda del règim corrupte del president Mubarak. Qui són aquests manifestants i per què hi arrisquen la vida?
Contràriament a qualsevol expectativa en una regió gairebé inamovible, el Magreb, Tunísia protagonitza una revolta democràtica.
La televisió sueca SVT ha treballat durant mesos seguint la història de Wikileaks i el seu fundador, Julian Assange. El resultat és un extraordinari documental titulat Wikirebels que el programa 30 minuts oferirà en un programa especial que durarà una hora.
Ha entrat Bèlgica en el camí de la desintegració? Continuarà existint com a país encara molts anys o, per contra, s'anirà "evaporant" de mica en mica?
La victòria en les eleccions del 13 de juny passat de l'NVA -un partit nacionalista flamenc i separatista- ha tornat a posar la qüestió belga al damunt de la taula.
Fa 37 anys un empleat de banca va ser l'encarregat de custodiar una bobina cinematogràfica que havia estat embargada pel banc just abans de ser estrenada. Es tractava d'una mirada molt particular a la vida i obra de Gaudí a través dels ulls d'un director nord-americà. La cinta, protagonitzada per José Luís López Vázquez, es deia "Antonio Gaudí: una visión inacabada", i oferia un recorregut per l'obra arquitectònica i el pensament de Gaudí. Un equip de 30 Minuts ha resseguit la història d'aquesta pel.lícula inèdita.
Al cor de la gran Barcelona hi ha un suburbi obrer que encara segueix dret. Situat just per sota de l'Illa Diagonal, la Colònia Castells és per als seus veïns un lloc inigualable. És un conjunt de dues-centes casetes on els veïns es coneixen pel nom, treuen les cadires al carrer i fan petar la xerrada. Afectada des dels anys seixanta, finalment, el 2002, un pla urbanístic va fixar la demolició de la colònia.
Dues dècades després del col·lapse de la Unió Soviètica, "30 Minuts" ofereix una mirada lacònica, irònica, de la nova font d'ingressos que encara fan possible les missions espacials russes: la dels multimilionaris que decideixen sortir a l'espai exterior a la recerca d'aventura i d'inspiració filosòfica.
Són inevitables els grans incendis forestals? Un 0,2 per cent dels incendis cremen el 95 per cent de la superfície forestal incendiada. Són focs contra els quals, senzillament, no es pot fer res. L'home ha volgut domesticar el bosc, en molts casos l'ha urbanitzat, i ara hi ha de conviure. Abans se n'extreia la font d'energia -la llenya i el carbó-, els ramats hi pasturaven, l'agricultura li robava terreny. Però el canvi en la nostra forma de vida ha fet que els boscos europeus ocupin cada cop més superfície.
Per què van vendre els germans Centelles l'arxiu del seu pare a Salamanca? Què pot passar amb altres arxius, com el d'Oriol Maspons o Joan Colom? Amb l'"efecte Centelles" com a punt de partida, "30 minuts" dedica un especial d'una hora a la memòria fotogràfica catalana.
"30 Minuts" analitza els canvis que el papa Benet XVI està imprimint al si de l'Església. Uns canvis que s'entenen a la llum de la seva mateixa elecció com a pontífex, l'abril de fa cinc anys. Joseph Ratzinger parteix d'una visió catastrofista de l'evolució de la societat, del seu relativisme i materialisme, i vol aïllar l'Església d'una deriva que ell considera totalment perniciosa per a la comunitat de més de mil milions de fidels que presideix.
La Patum de Berga és una festa espectacular que ofereix sempre imatges i sons d'una gran potència. Però no se sap gaire el que passa entre les bambalines de la festa. El "30 minuts" d'aquesta setmana ens mostra les interioritats d'aquesta maquinària humana i també els seus sentiments, records i expectatives.
Quan falten cinc dies perquè comenci el Mundial de futbol a Sud-àfrica es juga un altre partit: el que protagonitzen un equip pobre i un de ric que il.lustren les diferències socials i racials 16 anys després de la fi de l'"apartheid".
L'abril de 1994, ara fa tot just 16 anys, va començar el genocidi de Ruanda. Prop d'un milió de ruandesos, de l'ètnia tutsi, van ser assassinats en poques setmanes per les milícies hutus. La victòria de la guerrilla tutsi del Front Patriòtic Ruandès va significar l'exili de milions d'hutus, la majoria cap a la República Democràtica del Congo. Avui comencen a tornar a Ruanda.
L'anunci per part del govern israelià de construir 1.600 vivendes a Jerusalem Est ha encès totes les alarmes. Aquests nous assentaments jueus confirmen la imparable colonització de la zona àrab de la ciutat, la que ha d'esdevenir la capital del futur Estat palestí. "30 minuts", a través del reportatge "Objectiu Jerusalem", produït per la BBC, ens relata amb detall l'estratègia que fa servir Israel per assimilar la zona àrab, una seriosa amenaça per a la pau a la zona.
Les fermes conviccions i el coratge d'una sola dona, l'activista saharaui i defensora dels drets humans Aminatu Haidar, han fet trontollar les relacions entre Espanya i el Marroc. Unes relacions basades, per part del govern espanyol, en una "no bel·ligerància" expressa al voltant de Ceuta i Melilla i del conflicte a l'antic Sàhara espanyol. Però qui és Aminatu Haidar?
Fins al 23 de juliol, Felix Millet era l'home de la situació. Tothom es disputava la seva companyia, acumulava càrrecs i honors -Creu de Sant Jordi inclosa- i tenia la confiança de totes les institucions. Per tothom, Millet era l'artífex de la recuperació i de l'èxit del Palau de la Música, un dels principals símbols de la cultura catalana. Havia aconseguit aplegar el bo i millor de la societat catalana al voltant del Palau, i era capaç d'obtenir fons i suports de sota les pedres.
Vint anys després de la caiguda del Mur de Berlín, Alemanya torna a ser un sol país, però, ¿continua havent-hi murs invisibles que encara separen els alemanys de l'est i de l'oest?. Un equip de "30 Minuts" ha estat a l'Alemanya de l'Est per veure quin balanç fan els seus habitants de la situació actual.
Més de 700.000 joves espanyols ni estudien ni treballen. Se'ls coneix com a "generació ni-ni". Però aquest no és el cas del joves d'"Inventant el futur".
Les actuacions de l'Agència Tributària l'any passat van suposar un 23'7 % més de recaptació que el 2009, en total uns 10.043 milions d'euros. Però, i el que segueix amagat?
Mentre les antigues potències colonials es refugien en la nostàlgia de la pèrdua d'influència a l'Àfrica, la Xina controla econòmicament el continent.
Buscar feina als 65 anys, als 75? Sí, això és el que han de fer moltíssims jubilats nord-americans que han perdut tots els estalvis arran de la crisi financera.
Ha entrat Bèlgica en el camí de la desintegració? Continuarà existint com a país encara molts anys o, per contra, s'anirà "evaporant" de mica en mica?
La victòria en les eleccions del 13 de juny passat de l'NVA -un partit nacionalista flamenc i separatista- ha tornat a posar la qüestió belga al damunt de la taula.
El Brasil estrena presidenta, Dilma Rousseff. No pas sense un gran esforç i dues voltes electorals, aquesta economista de 62 anys i antiga guerrillera durant la dictadura ha pogut capitalitzar finalment el llegat de Lula da Silva. Ha promès continuar els programes socials que han ajudat molts brasilers a sortir de l'extrema pobresa. Caldrà això i molt més per acabar amb l'estigma que afecta profundament les faveles. "30 minuts" s'endinsa al cor de la delinqüència extrema que ofega aquests barris marginals.
Dues dècades després del col·lapse de la Unió Soviètica, "30 Minuts" ofereix una mirada lacònica, irònica, de la nova font d'ingressos que encara fan possible les missions espacials russes: la dels multimilionaris que decideixen sortir a l'espai exterior a la recerca d'aventura i d'inspiració filosòfica.
Són inevitables els grans incendis forestals? Un 0,2 per cent dels incendis cremen el 95 per cent de la superfície forestal incendiada. Són focs contra els quals, senzillament, no es pot fer res. L'home ha volgut domesticar el bosc, en molts casos l'ha urbanitzat, i ara hi ha de conviure. Abans se n'extreia la font d'energia -la llenya i el carbó-, els ramats hi pasturaven, l'agricultura li robava terreny. Però el canvi en la nostra forma de vida ha fet que els boscos europeus ocupin cada cop més superfície.
Quan falten cinc dies perquè comenci el Mundial de futbol a Sud-àfrica es juga un altre partit: el que protagonitzen un equip pobre i un de ric que il.lustren les diferències socials i racials 16 anys després de la fi de l'"apartheid".
Diu en Mohamed: "Dels dos-cents nois que vaig conèixer als centres de menors que havien vingut, com jo, com a immigrants il·legals amb pateres o sota dels camions, la majoria estan perduts pel carrer, ensumant cola o delinquint." 30 Minuts retrata l'experiència de quatre joves, entre ells Mohamed, que van venir aquí quan eren nens, completament sols, i ara ténen la majoria d'edat i, per tant, sense la tutel.la administrativa. Què fan? El relat incorpora un videoclip fet per ells mateixos.
Baixar música i pel·lícules d'internet sense pagar és delicte? Les descàrregues gratuïtes, beneficien o perjudiquen els artistes? El Ministeri de Cultura tancarà pàgines d'enllaços d'Internet? Se'n perseguirà els usuaris?
Diàriament, a tot el món, milions de persones es baixen gratuïtament pel·lícules i música d'internet. Pels usuaris es tracta d'una manera de compartir entre particulars sense ànim de lucre; però, per la indústria cultural, es tracta d'un robatori que provoca enormes pèrdues econòmiques i destrucció de llocs de treball.
Del 6% d'immigrants censats que hi havia a Salt l'any 2000, s'ha passat al 43% en deu anys. "30 minuts" aborda la fràgil convivència entre els col·lectius immigrants i autòctons. Uns, es queixen de l'augment de la delinqüència que, alguns, relacionen amb la immigració mentre que els estrangers denuncien una pressió policial que titllen d'injusta i de racista.
"Yo no canto en la ducha ni silbo por la calle porque tengo miedo a la SGAE." No es tracta d'un acudit, sinó d'un grup de la xarxa social Facebook que té més de 170.000 admiradors. Una enquesta recent entre els internautes diu que la SGAE, la Societat General de Autors i Editors, és l'entitat més odiada d'Espanya, per sobre d'Hisenda. No hi ha dia que a la premsa no apareguin notícies negatives relacionades amb l'entitat. Com és possible que una organització no lucrativa, que representa els interessos dels artistes més admirats, tingui aquesta imatge tan negativa ?
30 minuts s'endinsa en la comunitat xinesa de Catalunya a través de tres joves que van arribar al nostre país en plena adolescència.
30 minuts analitza el delicat moment que passa la premsa escrita i els canvis en la manera d'informar-se. Es consumeixen més notícies que mai a la història, però els diaris estan en crisi, retallen costos alguns, fins i tot, tanquen. Molts experts auguren que el futur serà digital o, en tot cas, híbrid, però les publicacions en línia, ara per ara, no són rendibles.
Josep Rugall, "Pepito", és un dels pocs pastors catalans que queden al Pirineu, i aquest any es jubila. Un equip de reporters del programa va estar amb ell l'estiu passat.
Darrere la polèmica de casos recents com el de l'Ajuntament de Vic, el d'Ascó o el "cas Pretòria", hi ha un element en comú, el del finançament municipal, un tema polèmic des dels inicis de la democràcia. Un equip del "30 Minuts" ha accedit a les interioritats d'alguns ajuntaments catalans, molts d'ells greument afectats per la crisi.
Cinc anys després de fer-se pública l'existència de 700.000 tones de sediments tòxics i radioactius al pantà de Flix, procedents de la química Ercros, el programa "30 minuts" entra al poble i, per primer cop, a la fàbrica, en un moment en què es debat el tancament o la continuïtat d'una indústria que durant més de 100 anys ha donat de menjar a generacions senceres de flixancos.
Fins al 23 de juliol, Felix Millet era l'home de la situació. Tothom es disputava la seva companyia, acumulava càrrecs i honors -Creu de Sant Jordi inclosa- i tenia la confiança de totes les institucions. Per tothom, Millet era l'artífex de la recuperació i de l'èxit del Palau de la Música, un dels principals símbols de la cultura catalana. Havia aconseguit aplegar el bo i millor de la societat catalana al voltant del Palau, i era capaç d'obtenir fons i suports de sota les pedres.
Vint anys després de la caiguda del Mur de Berlín, Alemanya torna a ser un sol país, però, ¿continua havent-hi murs invisibles que encara separen els alemanys de l'est i de l'oest?. Un equip de "30 Minuts" ha estat a l'Alemanya de l'Est per veure quin balanç fan els seus habitants de la situació actual.
Un quart de segle a cavall de dos segles. Això es el que ha viscut el "30 Minuts". 25 anys compartint històries. Històries provinents de tot el planeta. Al llarg de gairebé mil reportatges, al "30 Minuts" hem vist com canviava el món i nosaltres hi érem presents: Les nostres càmeres han estat testimoni de guerres, convulsions, moments històrics, canvis socials... també hem investigat el passat i hem intentat donar les claus del futur.
Aquesta setmana, el programa "30 minuts" ens mostrarà un somni que tenen molts joves catalans. Un somni que té a veure amb l'esport que més ha crescut en nombre de practicants en els últims anys: el bàsquet, i que fixa la mirada en els Estats Units: el somni de jugar en l'NBA, la lliga americana, la millor lliga del món.
Un reportatge de "30 Minuts" sobre el fenomen casteller que hi ha a Xile. Castellers a 12.000 quilòmetres de Catalunya. Una tradició catalana travessa l'Atlàntic per convertir-se en un argument contra la marginació, carregat de valors positius.
Itàlia s'enfrontava a tres judicis molt diferents però igualment polèmics: el cas Marcinkus, el cas Delle Chiaie i el cas Maradona.
El ral·li París-Dakar, al seu pas per diferents països africans (Algèria, Mali, Níger, Mauritània i Senegal), posa en evidència l'opulència de la societat occidental davant de la societat africana. Els cotxes i les motos que travessen el desert contrasten amb les caravanes de camells en perill de desaparèixer substituïdes pels camions i per culpa dels impediments que troben per passar les fronteres. A causa de les crítiques sofertes per l'organització del ral·li, aquesta va fundar Pari du Coeur, una organització de caire humanitari que en les dates del ral·li fa donatiu de bombes d'aigua i eines agrícoles a les poblacions per on passa. La ciutat de Gao, travessada pel riu Níger, és la capital de Mali, un dels països més pobres d'Àfrica i per on passa el ral·li.
Retrat del fenomen de la violència entre els seguidors dels clubs de futbol anglesos, amb motiu dels incidents al partit de la Recopa d'Europa entre el Liverpool i la Juventus de Torí, que van causar 42 morts i més de 300 ferits.
Un equip de TV3 va seguir tot el recorregut del ral·li París-Dakar durant la cursa.
Les actuacions de l'Agència Tributària l'any passat van suposar un 23'7 % més de recaptació que el 2009, en total uns 10.043 milions d'euros. Però, i el que segueix amagat?
La història de la banda d'atracadors de joieries de luxe d'arreu del món. Els seus mètodes són de pel.lícula.
Gaddafi, el líder libi, ha decidit morir matant. Ja se l'acusa de crims contra la humanitat. Com va ser possible convertir-lo en "un dels nostres"?
Mentre les antigues potències colonials es refugien en la nostàlgia de la pèrdua d'influència a l'Àfrica, la Xina controla econòmicament el continent.
Vivim envoltats de fibres d'amiant, un element cancerigen que els pròxims vint anys causarà 60.000 morts a Espanya i unes 500.000 a Europa.
Milers de persones es manifesten cada dia a la plaça Tahrir del Caire per demanar la caiguda del règim corrupte del president Mubarak. Qui són aquests manifestants i per què hi arrisquen la vida?
Contràriament a qualsevol expectativa en una regió gairebé inamovible, el Magreb, Tunísia protagonitza una revolta democràtica.
La televisió sueca SVT ha treballat durant mesos seguint la història de Wikileaks i el seu fundador, Julian Assange. El resultat és un extraordinari documental titulat Wikirebels que el programa 30 minuts oferirà en un programa especial que durarà una hora.
Ha entrat Bèlgica en el camí de la desintegració? Continuarà existint com a país encara molts anys o, per contra, s'anirà "evaporant" de mica en mica?
La victòria en les eleccions del 13 de juny passat de l'NVA -un partit nacionalista flamenc i separatista- ha tornat a posar la qüestió belga al damunt de la taula.
El Brasil estrena presidenta, Dilma Rousseff. No pas sense un gran esforç i dues voltes electorals, aquesta economista de 62 anys i antiga guerrillera durant la dictadura ha pogut capitalitzar finalment el llegat de Lula da Silva. Ha promès continuar els programes socials que han ajudat molts brasilers a sortir de l'extrema pobresa. Caldrà això i molt més per acabar amb l'estigma que afecta profundament les faveles. "30 minuts" s'endinsa al cor de la delinqüència extrema que ofega aquests barris marginals.
Sobreviure a les profunditats del desert del Sahel durant nou mesos ja és prou difícil, però si es passen en captivitat i en mans d'un grup terrorista afiliat a Al-Qaeda és una odissea difícil d'explicar. Encara hi ha molts secrets i silencis sobre el segrest i alliberament d'Albert Vilalta i Roque Pascual - i d'Alícia Gámez -, però en el "30 minuts" d'aquest diumenge farem una crònica d'urgència d'aquests fets on es veuran algunes imatges inèdites i es faran públiques informacions que fins ara no s'havien descobert per no entorpir l'alliberament, que finalment s'ha aconseguit.
Són inevitables els grans incendis forestals? Un 0,2 per cent dels incendis cremen el 95 per cent de la superfície forestal incendiada. Són focs contra els quals, senzillament, no es pot fer res. L'home ha volgut domesticar el bosc, en molts casos l'ha urbanitzat, i ara hi ha de conviure. Abans se n'extreia la font d'energia -la llenya i el carbó-, els ramats hi pasturaven, l'agricultura li robava terreny. Però el canvi en la nostra forma de vida ha fet que els boscos europeus ocupin cada cop més superfície.
"30 Minuts" analitza els canvis que el papa Benet XVI està imprimint al si de l'Església. Uns canvis que s'entenen a la llum de la seva mateixa elecció com a pontífex, l'abril de fa cinc anys. Joseph Ratzinger parteix d'una visió catastrofista de l'evolució de la societat, del seu relativisme i materialisme, i vol aïllar l'Església d'una deriva que ell considera totalment perniciosa per a la comunitat de més de mil milions de fidels que presideix.
Quan falten cinc dies perquè comenci el Mundial de futbol a Sud-àfrica es juga un altre partit: el que protagonitzen un equip pobre i un de ric que il.lustren les diferències socials i racials 16 anys després de la fi de l'"apartheid".
El 20 de gener va ser assassinat en un hotel de Dubai un dels líders del moviment integrista palestí de Hamas, Mahmoud al-Mabhouh. L'assassinat va generar una commoció internacional després que les càmeres de vigilància de l'hotel van desvetllar l'existència d'una conspiració perfectament planificada. La indignació va esclatar a diversos països quan es va saber que el comando "es va apropiar" de la identitat de ciutadans anònims, molts d'ells britànics. Totes les mirades van apuntar al Mossad, els serveis secrets israelians.
L'abril de 1994, ara fa tot just 16 anys, va començar el genocidi de Ruanda. Prop d'un milió de ruandesos, de l'ètnia tutsi, van ser assassinats en poques setmanes per les milícies hutus. La victòria de la guerrilla tutsi del Front Patriòtic Ruandès va significar l'exili de milions d'hutus, la majoria cap a la República Democràtica del Congo. Avui comencen a tornar a Ruanda.
L'anunci per part del govern israelià de construir 1.600 vivendes a Jerusalem Est ha encès totes les alarmes. Aquests nous assentaments jueus confirmen la imparable colonització de la zona àrab de la ciutat, la que ha d'esdevenir la capital del futur Estat palestí. "30 minuts", a través del reportatge "Objectiu Jerusalem", produït per la BBC, ens relata amb detall l'estratègia que fa servir Israel per assimilar la zona àrab, una seriosa amenaça per a la pau a la zona.
"Yo no canto en la ducha ni silbo por la calle porque tengo miedo a la SGAE." No es tracta d'un acudit, sinó d'un grup de la xarxa social Facebook que té més de 170.000 admiradors. Una enquesta recent entre els internautes diu que la SGAE, la Societat General de Autors i Editors, és l'entitat més odiada d'Espanya, per sobre d'Hisenda. No hi ha dia que a la premsa no apareguin notícies negatives relacionades amb l'entitat. Com és possible que una organització no lucrativa, que representa els interessos dels artistes més admirats, tingui aquesta imatge tan negativa ?
Darrere la polèmica de casos recents com el de l'Ajuntament de Vic, el d'Ascó o el "cas Pretòria", hi ha un element en comú, el del finançament municipal, un tema polèmic des dels inicis de la democràcia. Un equip del "30 Minuts" ha accedit a les interioritats d'alguns ajuntaments catalans, molts d'ells greument afectats per la crisi.
Un equip del "Trenta minuts" encapçalat per Eduard Sanjuan ha anat a Port-au-Prince per elaborar un relat minuciós i aprofundit dels dies posterior a la catàstrofe que s'ha abatut sobre el país.
El món viu pendent del Japó. El reportatge visita els llocs més devastats pel tsunami i parla amb els supervivents.
La història de la banda d'atracadors de joieries de luxe d'arreu del món. Els seus mètodes són de pel.lícula.
Gaddafi, el líder libi, ha decidit morir matant. Ja se l'acusa de crims contra la humanitat. Com va ser possible convertir-lo en "un dels nostres"?
Mentre les antigues potències colonials es refugien en la nostàlgia de la pèrdua d'influència a l'Àfrica, la Xina controla econòmicament el continent.
Vivim envoltats de fibres d'amiant, un element cancerigen que els pròxims vint anys causarà 60.000 morts a Espanya i unes 500.000 a Europa.
Milers de persones es manifesten cada dia a la plaça Tahrir del Caire per demanar la caiguda del règim corrupte del president Mubarak. Qui són aquests manifestants i per què hi arrisquen la vida?
Buscar feina als 65 anys, als 75? Sí, això és el que han de fer moltíssims jubilats nord-americans que han perdut tots els estalvis arran de la crisi financera.
La sensibilitat química múltiple és una malaltia poc coneguda. Hi ha una doble càrrega: el sofriment i la incomprensió.
Ha entrat Bèlgica en el camí de la desintegració? Continuarà existint com a país encara molts anys o, per contra, s'anirà "evaporant" de mica en mica?
La victòria en les eleccions del 13 de juny passat de l'NVA -un partit nacionalista flamenc i separatista- ha tornat a posar la qüestió belga al damunt de la taula.
El Brasil estrena presidenta, Dilma Rousseff. No pas sense un gran esforç i dues voltes electorals, aquesta economista de 62 anys i antiga guerrillera durant la dictadura ha pogut capitalitzar finalment el llegat de Lula da Silva. Ha promès continuar els programes socials que han ajudat molts brasilers a sortir de l'extrema pobresa. Caldrà això i molt més per acabar amb l'estigma que afecta profundament les faveles. "30 minuts" s'endinsa al cor de la delinqüència extrema que ofega aquests barris marginals.
Fa 37 anys un empleat de banca va ser l'encarregat de custodiar una bobina cinematogràfica que havia estat embargada pel banc just abans de ser estrenada. Es tractava d'una mirada molt particular a la vida i obra de Gaudí a través dels ulls d'un director nord-americà. La cinta, protagonitzada per José Luís López Vázquez, es deia "Antonio Gaudí: una visión inacabada", i oferia un recorregut per l'obra arquitectònica i el pensament de Gaudí. Un equip de 30 Minuts ha resseguit la història d'aquesta pel.lícula inèdita.
Tot i que hi pot haver necessitat, la voluntarietat i també l'ocultació -la invisibilitat- són els trets bàsics de la prostitució masculina, i el que més la diferencia de la femenina. El reportatge de "30 minuts" "Homes en penombra" ofereix una mirada intensa a la vida dels escorts -els acompanyants sexuals-, un submón gairebé desconegut que l'evolució de les conductes sexuals, les migracions, la globalització, les noves tecnologies i la crisi estan transformant.
30 Minuts aborda, amb una perspectiva molt pròxima, inèdita, les circumstàncies que van acompanyar el malson i el final feliç dels 33 miners de la mina xilena de San José, a la localitat de Copiapó. Un equip de la BBC ha seguit a curta distància les emocions, els dubtes i els grans interrogants que ha generat l'enterrament en vida dels 33 treballadors i el seu alliberament posterior, contemplat minut a minut per tot el món.
Al cor de la gran Barcelona hi ha un suburbi obrer que encara segueix dret. Situat just per sota de l'Illa Diagonal, la Colònia Castells és per als seus veïns un lloc inigualable. És un conjunt de dues-centes casetes on els veïns es coneixen pel nom, treuen les cadires al carrer i fan petar la xerrada. Afectada des dels anys seixanta, finalment, el 2002, un pla urbanístic va fixar la demolició de la colònia.
A la Xina hi ha gairebé 340 milions d'internautes. I 400 centres de desintoxicació per als addictes a la xarxa. Són un negoci molt lucratiu. L'exèrcit xinès és l'única institució del món que ha donat una definició del que ell anomena addicció a internet. Segons la definició, es tracta d'una malaltia mental diagnosticada a partir de sis hores de connexió al dia durant més de tres mesos. Segons aquesta definició, l'addicció afecta deu milions d'adolescents xinesos. Naturalment, la majoria d'aquests joves no es consideren addictes.
Dues dècades després del col·lapse de la Unió Soviètica, "30 Minuts" ofereix una mirada lacònica, irònica, de la nova font d'ingressos que encara fan possible les missions espacials russes: la dels multimilionaris que decideixen sortir a l'espai exterior a la recerca d'aventura i d'inspiració filosòfica.
Sobreviure a les profunditats del desert del Sahel durant nou mesos ja és prou difícil, però si es passen en captivitat i en mans d'un grup terrorista afiliat a Al-Qaeda és una odissea difícil d'explicar. Encara hi ha molts secrets i silencis sobre el segrest i alliberament d'Albert Vilalta i Roque Pascual - i d'Alícia Gámez -, però en el "30 minuts" d'aquest diumenge farem una crònica d'urgència d'aquests fets on es veuran algunes imatges inèdites i es faran públiques informacions que fins ara no s'havien descobert per no entorpir l'alliberament, que finalment s'ha aconseguit.
Són inevitables els grans incendis forestals? Un 0,2 per cent dels incendis cremen el 95 per cent de la superfície forestal incendiada. Són focs contra els quals, senzillament, no es pot fer res. L'home ha volgut domesticar el bosc, en molts casos l'ha urbanitzat, i ara hi ha de conviure. Abans se n'extreia la font d'energia -la llenya i el carbó-, els ramats hi pasturaven, l'agricultura li robava terreny. Però el canvi en la nostra forma de vida ha fet que els boscos europeus ocupin cada cop més superfície.
El "boom" de les sèries i les telenovel·les ha fet aflorar el talent dels creadors de ficció. "De 'Perdidos' a 'La Riera'" posa la lupa en la feina dels guionistes, mostrant els mecanismes de treball interns i la relació que tenen en el terreny creatiu amb actors i directors.
Tothom coneix les famoses catifes vermelles dels festivals de cine, per on desfilen directors i actors com a imatge reclam per donar a conèixer les noves pel·lícules de l'any. Com més cèlebres són, més mitjans convoquen, més es parla de cada film i, finalment, més es ven.
Catifes, estrelles de cine, joies i vestits creen així una espècie de marca de fàbrica, la cara espectacular dels certàmens que projecten durant deu dies més d'un centenar de pel·lícules.
El món viu pendent del Japó. El reportatge visita els llocs més devastats pel tsunami i parla amb els supervivents.
Vivim envoltats de fibres d'amiant, un element cancerigen que els pròxims vint anys causarà 60.000 morts a Espanya i unes 500.000 a Europa.
La sensibilitat química múltiple és una malaltia poc coneguda. Hi ha una doble càrrega: el sofriment i la incomprensió.
Tot i que hi pot haver necessitat, la voluntarietat i també l'ocultació -la invisibilitat- són els trets bàsics de la prostitució masculina, i el que més la diferencia de la femenina. El reportatge de "30 minuts" "Homes en penombra" ofereix una mirada intensa a la vida dels escorts -els acompanyants sexuals-, un submón gairebé desconegut que l'evolució de les conductes sexuals, les migracions, la globalització, les noves tecnologies i la crisi estan transformant.
A la Xina hi ha gairebé 340 milions d'internautes. I 400 centres de desintoxicació per als addictes a la xarxa. Són un negoci molt lucratiu. L'exèrcit xinès és l'única institució del món que ha donat una definició del que ell anomena addicció a internet. Segons la definició, es tracta d'una malaltia mental diagnosticada a partir de sis hores de connexió al dia durant més de tres mesos. Segons aquesta definició, l'addicció afecta deu milions d'adolescents xinesos. Naturalment, la majoria d'aquests joves no es consideren addictes.
30 Minuts aborda una qüestió poc o gens coneguda: el paper de l'Índia com "la fàbrica de nens del món". Índia és un dels pocs països que autoritza obertament pagar mares de lloguer. O, millor dit, úters de lloguer. Perquè són moltes les parelles occidentals i de tot el món, amb problemes per tenir criatures, que viatgen fins l'Índia per aconseguir, per un preu sensiblement inferior al d'altres indrets, que una dona del país desenvolupi l'embrió fecundat in vitro a partir de l'òvul i de l'esperma de la pròpia parella
La comunitat científica internacional parla sovint del magnífic potencial de les investigacions amb cèl.lules mare. Però de seguida s'apressen a advertir que els tractaments per a la gran majoria de malalties encara estan lluny de fer-se realitat a causa de la necessitat d'un investigació més profunda.
(Aquest reportatge es podrà veure a la TDT en versió original i en subtítols en anglès)
Un quart de segle a cavall de dos segles. Això es el que ha viscut el "30 Minuts". 25 anys compartint històries. Històries provinents de tot el planeta. Al llarg de gairebé mil reportatges, al "30 Minuts" hem vist com canviava el món i nosaltres hi érem presents: Les nostres càmeres han estat testimoni de guerres, convulsions, moments històrics, canvis socials... també hem investigat el passat i hem intentat donar les claus del futur.
En els últims anys hi ha hagut un degoteig de casos d'eutanàsia, suïcidis assistits (Ramón Sampedro) o bé, senzillament, peticions de retirada de tractaments que mantenen vives les persones de manera artificial (Inmaculada Echevarría i Eluana Englaro).
En cada cas concret s'obre un debat encès entre partidaris i opositors sobre la necessitat o no de regular l'eutanàsia. I a més del debat, es genera molta confusió.
Fa 17 anys, l'educador Faustino García i la treballadora social Begoña Longoria van crear a la presó asturiana de Villabona la Unitat Terapèutica i Educativa. L'UTE va néixer amb només 15 interns. Ara n'acull més de 500, en un espai de compromís, lliure de drogues i de violència.
Falten metges a Catalunya? Hi ha qui diu que sí, i hi ha qui diu que estan mal distribuïts. En aquest context, els gerents dels hospitals, sobretot aquells mitjans i petits de zones allunyades de l'àrea metropolitana de Barcelona, tenen molts problemes per trobar metges.
El bioetanol és el combustible de moda. És un alcohol d'origen vegetal que pot substituir, en diferents proporcions, la gasolina. Qualsevol vehicle pot utilitzar-lo en una proporció màxima del 10% sense cap problema. L'ús al 85% només està reservat a uns vehicles especials, els "flexi", que tant poden anar amb gasolina normal com amb etanol, el E-85.
La cuina catalana i l'espanyola no havien arribat mai tan lluny. Al "30 Minuts" d'avui veurem l'impacte de les noves creacions culinàries en alguns països, com els Estats Units. Els cuiners d'èxit s'han convertit en ambaixadors econòmics i culturals.
30 minuts proposa el segon capítol d'un viatge al llarg del riu Llobregat i per la seva conca. Un viatge sorprenent i conflictiu per un riu que ha estat a la base de la riquesa de Catalunya, que va estar en estat gairebé terminal i que ara intenta recuperar-se amb molts esforços.
En els dos pròxims diumenges , "30 minuts" proposa un viatge en dos capítols al llarg del riu Llobregat i per la seva conca. Un viatge sorprenent i conflictiu per un riu que ha estat a la base de la riquesa de Catalunya, que va estar en estat gairebé terminal i que ara intenta recuperar-se amb molts esforços.
La vida de la família Campaner, de Mallorca, es va veure transformada per l'experiència d'acollir una nena del Níger malalta de noma. Des de llavors, els Campaner es van comprometre en l'intent de salvar infants del Níger afectats per aquesta malaltia. El noma l'origina la malnutrició i té cura fàcil amb antibiòtics, però, si progressa, causa gangrena en la cara dels nens i pot ser mortal. El matrimoni Campaner, Pep i Marilena, van crear una ONG i es dedicaven a recollir recursos per frenar la malaltia. Van crear un centre d'acollida al Níger i cada any portaven nens a l'hospital de Son Dureta, de Palma, perquè cirurgians maxil·lofacials els recomponguessin la cara deformada pel noma. El reportatge posa en evidència les grans diferències econòmiques actuals i com es van fent més grans entre el nord i el sud.
L'obesitat infantil s'ha convertit en un problema de salut pública als països occidentals que sol comportar trastorns psicològics importants i, a la llarga, malalties orgàniques greus. A catalunya ja afecta un 10% dels infants. L'abandó de la dieta mediterrània i l'excés de sedentarisme són algunes de les causes. Els nens cada vegada estan més sols, s'angoixen i mengen per calmar el neguit. El documental analitza les causes i les conseqüències de l'obesitat infantil a partir del seguiment del cas de dos nens obesos, Judith Rodríguez, de 13 anys, i Joel Lafiguera, de 10 anys, en la seva vida quotidiana. Aquests dos nens estan en tractament mèdic, respectivament, als hospitals de Sant Joan de Déu i de la Vall d'Hebron, que estrenen amb ells dos i amb altres nens unes teràpies per fer front a l'obesitat. Són tractaments que s'allunyen del règim alimentari estricte, que fins ara ha donat pocs resultats.
A Manhiça, Moçambic, un grup de metges de l'Hospital Clínic de Barcelona porta a terme un projecte gairebé a contracorrent, investigar en les malalties que afecten els pobres: la malària, la sida, la tuberculosi, les pneumònies...
Reportatge dedicat a la problemàtica específica del parc de Collserola. El programa fa un repàs d'algunes de les moltes activitats i històries que passen en aquest espai. Pastors, pagesos de cap de setmana, urbanitzacions clandestines, columbòfils, caçadors i ciclistes, propietaris de boscos i masies, biòlegs i ciutadans que passegen, esmorzen o fan tertúlia sota els arbres. Un cert nombre d'associacions i entitats s'han organitzat en un plataforma de defensa de Collserola i denuncien que hi ha grans projectes d'infraestructures que podrien fragmentar i aïllar el parc.
Reportatge que planteja els problemes de la gestió dels purins, els excrements produïts pels porcs. El sector porcí és molt important a Catalunya, és la base econòmica de moltes comarques, genera un terç de la renda agrària i contribueix a l'equilibri territorial del país. L'estat espanyol és el segon generador europeu de purins. En el programa s'analitza l'estructura productiva del sector, amb la intervenció d'integradors, petits ramaders, sindicats i l'administració. La ramaderia intensiva ha trencat el lligam que sempre hi havia hagut entre terres i bestiar. Els fertilitzants químics han substituït bona part dels adobs orgànics i s'ha aguditzat el problema.
Berlusconi afronta un judici clau per al seu futur: el de "cas Ruby", per abús de poder i incitació a la prostitució de menors. Viatgem a la "seva" Itàlia.
