Pere Fontanals: S'han apuntat diferents accepcions de la cita que va recollir Plutarc, però en essència deia que "la dona del Cèsar no només ha de ser honesta, sinó que també ho ha de semblar". No sembla que aquesta cita la tinguin molt present els companys d'Unió si la informació publicada respecte de la inclusió d'Olga Sánchez a les propostes per anar en posició de sortida de la llista de CiU de Manresa és certa. De fet, tenint en compte que Olga Sánchez és gerent d'un grup de comunicació manresà que compta amb tres plataformes de difusió diferents, no seria tampoc decorós ni que anés en la posició 20 o 24 de la llista ni, fins i tot, si engruixís una llista de suport externa.

No se m'acut cap altre professió més incompatible per anar a una llista política que la de ser periodista, o pitjor, dirigir un grup de mitjans de comunicació. Cert és que a Itàlia tenim a Berlusconi, però no sé si és l'exemple en que volen emmirallar-se els democristians. Que Unió s'hagi platejat aquesta possibilitat i que Sánchez l'hagi acceptat –si és que és així- diu molt més d'una manera de fer política basada en la xarxa, en la conxorxa, en la mixtura i en la barreja que mil mítings seguits.

L'Ajuntament de Manresa supera amb escreix els 200.000 euros anuals de despesa publicitària, la major part d'ells de designació directa, i –no ens enganyem- els indicadors assenyalen cap a un creixement clar de CiU respecte de fa quatre anys que el farien clar aspirant a emportar-se el ceptre de l'alcaldia. Tot plegat, amb una precampanya i una campanya per endavant on els mitjans tenim molta responsabilitat i un posterior govern que haurà, entre altres temes, d'administrar la partida de publicitat en els mitjans locals. No és qüestió de ser honest, és qüestió, també, de semblar-ho.