 |
Capítols |
|
|
|
Tria el teu inici |
|
|
|
Diccionaris i obres de consulta |
|
|
|
Revistes |
|
|
|
Més enllaços d'interès |
|
|
|
|
|
| El concurs ha començat. Si ja esteu registrats podeu anar a l'apartat “publica” i pujar el vostre relat. Si no esteu registrats, cap problema, ho podeu fer des d'ara fins el final del primer capítol. Si teniu qualsevol pregunta no dubteu en escriure a ficcions@edicat.cat o trucar al 934516170. |
| Últims relats publicats: |
| davidbernal | |
| Situat al cim d'un turó i emmurallat, tenia les portes obertes. Hi vam entrar. Amb les cases de fang, baixes i amb semblant acollidor, amb els carrers estrets i poc il·luminats, per aconseguir ombra, amb els finestrons, els foscos finestrons, amb les balconades i els pedaços de roba allà estesos. Amb el mercat, ple de colors i fruites, amb el corrent d'aire que aixecava el polsim de sorra... Amb tot això i sense |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| sempre somiant | |
| Sóc a la tirolina i ja fa deu minuts que l'estic esperant, però no arriba. I si m'ha deixat plantat ? Vaig començar a mirar pel meu voltant, nerviós, i no la veia. No tenia ni missatges seus ni cap trucada. Esic desesperat. Vaig decidir esperar-la cinc mintus, i si no arribava, marxaria. Van passar un segons i unes mans suaus em començaren a |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| tresdetres | |
I ja ha passat més d’un mes de la festa de la Cristina i les coses han empitjorat. A la classe hi ha molt mal rotllo. La Cristina els i ha dit a tots que no em parlin, i ells, com que ella és la popular li llepen el cul i li fan cas. Em cau força malament i a més, el seu germà ni em mira, ni em diu res. Em sento molt malament i aïllada de la classe, tal que |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| RiKanna | |
Passen 8 mesos més o menys, la relació àvia néta no ha millorat gens totes dues no s'aguanten, a la masia, al suposat racó de la felicitat, ningú parla i les mirades encara són pitjors, l'àvia mira a la noia com si tingués la culpa de tot, amb un odi profund.
La noia ha intentat explicar-li com va anar tot però ella no l'escolta li és |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| berta.lu | |
M’encantava el seu somriure encisador que em deixava sense paraules, la seva mirada crista.lila penetrant en la meva, les seves mans tocant les meves per casualitat, suament, com nens petits. També m’agradava la seva manera única d’ajudar-me, de fer-me sentir especial; i com si fos una pel.lícula, la inspiració que s’apoderava del meu cos |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| Maria A.B | |
| Pero com les podríem trobar, necessitavem fer-ho rapid perqué faltaba molt poc temps perque ens vinguesin a buscar per anar a la universitat, pero com ens ho fariem?
Es el que ens preguntavem tota l’estona i la Mireia va pensar d’anar a prendre alguna cosa al restaurant i aixi va ser hi vam anar, necessitavem refrescan-se i relaxar-se d’aquell entor que ens envoltaba i a la vegada ja començavem a tenir gana.
Cuan |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| Jaume | |
| Capítol 3
“Molt bé noi, ja has tret les teves conclusions. Ara t'explicaré la veritat. Hi ha hipòtesis que són més o menys encertades. Però el crim que vas presenciar va ser el del sicari que em volia matar. Com he vist que ets molt llest, ja sabràs que jo sóc el confident que tenia remordiments, tal com has dit tu. Com a conseqüència, jo sóc l'assassí. Ara t'hauré de fer decidir entre les dues opcions que tens: |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| monicaa | |
CAPITOL III
Tu, silenciosa i audaç, et debaties entre la cruel realitat o una solució ràpida, pràctica i sense retorn, tan sols a un pas d’acabar amb el dolor ,però també amb els records, aquells que t’havien mantingut viva fins aleshores, i d’allà estant et venien tots a la memòria.
I jo, encaixonat en aquell vehicle |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| helenacasares | |
| Els mesos passaven i la nostra relació avançava a una velocitat increïble. L’Aleix era una persona meravellosa, atenta, responsable, encantadora, i em podria passar hores escrivint adjectius per a descriure’l, era diferent, em feia sentir diferent, feia que m’oblides de tot el que m’envoltava i només pugues pensar en ell, només volia estar amb ell i em feia por que això m’afectés a la universitat. L’Aleix era la persona |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (1) |
|
| Ple de 8 | |
Ja havien passat més de dos mesos, tot era normal, massa avorrit. Jo cada dia agafava el bus per anar a l’oficina i, els dies que tenia sort veia a la Rosa que anava a veure a la seva cosina. Això era el poc que em feia seguir amb ganes d’anar-hi. Aquells dos mesos m’els vaig passar envoltat de noms alemanys, marques de roba i fotografies de cossos massa |
| Llegir més ... |
| Capítol III | Relats |
Comenta (0) |
|
| Veure tots els capítols publicats |
|
|
|
