--Nom complet: Anna Maria Villalonga.
--Bloc: A l'ombra del crim.
--Què pretens transmetre amb el bloc?
--En primer lloc i com a gran fita, la idea és despertar l’amor per la lectura i donar a entendre que el gènere no necessàriament és literatura de poc valor, com tradicionalment s’ha dit. Jo m’ho passo tan bé que sento la necessitat comunicativa de compartir-ho.
De sempre he estat una lectora inclement. Ja de petita, si estava enganxada a un llibre que m’agradava molt, recordo que els meus pares m’havien d’obligar a sortir una mica, a menjar, a dormir. No podia deixar de llegir.
També sempre he estat molt eclèctica. He llegit absolutament de tot, fins i tot en ocasions a una edat que no pertocava. Tanmateix, el gènere de misteri, intriga, negre i de terror (que tot plegat no és exactament el mateix) fa molts anys que em subjuga. A hores d’ara, a més, em resulta molt útil per desconnectar de la gran quantitat de feina que sempre tinc.
El bloc va néixer gairebé per casualitat, gràcies a l'embranzida de Manel Mora i de la meva amiga Maria (també pateix de negror), que sempre m'animaven a crear-lo. És el meu bloc més recent, perquè jo ja tenia un bloc de cinema (
El racó de l'Anna) i un de literatura en general (
El Fil d'Ariadna). Al final em vaig deixar convèncer, i l'experiència ha estat increïble. Encara que, no ens enganyem, editar tres blocs és un treball enorme!
En primer lloc, la idea era ressenyar les meves lectures del gènere i fer recomanacions. Però aviat la qüestió es va anar modificant i ampliant. Per tant, el bloc és quelcom més que un bloc sobre novel·la negra. Parlo dels autors clàssics, publico novetats i notícies, hi penjo relats propis, faig breus estudis i reflexions de tipus monogràfic (sempre en un to adient per a un bloc, entre divulgatiu, humorístic i seriós), confegeixo ressenyes i crítiques, etc. Hi estic enganxada. En poc més d’un any, tota sola, he publicat 200 entrades. Us asseguro que és molt.
--Creus que està instaurada la cultura del bloc a Catalunya? És a dir, hi ha suficient interacció?
--És un procés que encara no està del tot desenvolupat. Els blocaires ho tenim més clar, però la gent en general no tant. Intentaré explicar-me.
Jo mateixa he anat descobrint de mica en mica que tenir un bloc significa formar part d’un món nou i fascinant. Una mena d’addicció que t’assalta i et sorprèn i et canvia la visió de certes coses. Els blocaires que em llegeixin segur que m’entendran. Quan tens un bloc (imagineu-vos si en tens tres!), et passes el dia aplicant els paràmetres d’allò que vius a les possibilitats del bloc. Quan veus una notícia, trobes una novetat, algú t’explica quelcom, etc. sempre ho analitzes en clau bloc. I penses: això ho puc publicar o això és interessant, o això no ho puc deixar passar, etc.
Jo no em puc queixar dels seguidors dels meus blocs, que participen força activament i són un encant i un exemple de paciència.
Però també trobo molta gent que et llegeix, et comenta l’opinió en persona o a través de les xarxes socials, però no deixa comentaris al bloc. Si aquesta gent sabés com s’agraeix un comentari, el deixarien sempre. En canvi, els blocaires sempre interaccionem. Sabem la importància que té. Aquesta cultura s’ha d’anar assumint. Suposo que és qüestió de temps. Estem parlant d’un món novíssim. Amb tot, aprofito per fer-ho saber a tothom i demanar que s’ho plantegin.
--Quina projecció voldries que tingués en un futur?
--Bé, no em puc queixar. El bloc ha arribat dues vegades a finalista dels Premis Blocs Catalunya i cada vegada el coneix més gent. Em sorprèn de vegades trobar les persones que han llegit algunes de les entrades.
Gràcies al bloc i a la meva vinculació amb el gènere negre, la Universitat i les xarxes socials (és tot un món que s’interrelaciona) aquest estiu m’han proposat d’impartir uns Juliols sobre novel·la negra sueca a la UB. També tinc un article pendent d’escriure sobre el gènere policíac en català per a “Els Marges”. He conegut escriptors com Teresa Solana (que m’encanta i de la qual he parlat en el bloc i aquí mateix, a
Compulsió crònica) i experts en l’estudi del gènere.
M’agradaria continuar en aquesta línia. Al cap i a la fi, no m’allunyo de la meva professió i de la meva preparació acadèmica, però, alhora, aprofundeixo més en un àmbit concret que m’agrada molt. De tota manera, no us vull enganyar. A mi el que em tornaria boja és arribar a escriure ficció que es pogués publicar algun dia.
--Què té la mort que ens fascina tant?
--La mort és l’inconegut. L’ésser humà sempre ha estat fascinat per allò que no coneix, que no pot explicar, que el supera. Evidentment, la mort és el màxim exponent d’aquest sentiment, perquè passen els segles i el progrés ens ajuda a conèixer moltes coses, a aclarir molts misteris, però encara no hem aclarit el de la mort. Què hi ha després? Què passa en el moment del traspàs?
De tota manera, pel que fa al gènere negre i de terror, no crec que el tema es redueixi a la fascinació de la mort. La qüestió és molt més complexa i llarga d’explicar. S’hi barregen molts d’altres interrogants, sensacions, sentiments. Pulsions diverses, algunes innates i unes altres adquirides. La por, la irracionalitat, l’inconscient, el desig d’aventura, la imaginació.
Crec que aquesta literatura omple un buit d’emoció que l’home necessita sentir enmig de la prosaica vida de cada dia. Per això tenen tant d’èxit, també, les pel·lícules de misteri, d’assassinats, de terror, de ciència-ficció, fantàstiques. Tot plegat poua en allò més soterrat de l’ànima humana.
--Aquests dies se celebra la Setmana de la Novel·la Negra. En quin punt creus que es troba aquest gènere a Catalunya?
--Crec que en un moment crucial, perquè l’esclat del gust pel gènere arreu d’Europa ens beneficia clarament. La
BCNegra és un bon moment per copsar-ho i, com us he dit, en breu espero escriure sobre això. JJa he parlat de Teresa Solana, que he llegit des de la seva primera novel·la,
Un crim imperfecte, i que ara ja està consolidada com una figura important del gènere en català (el seu darrer títol,
Negres tempestes, és la inauguració d’una sèrie a la qual li auguro un gran futur). Evidentment, hem de citar Andreu Martín (que enguany rebrà el VI Premi Pepe Carvalho precisament durant la BCNegra), de prestigi reconegut. El seu detectiu Àngel Esquius (creat en tàndem amb Jaume Ribera) em té el cor robat. Recomano vivament les seves novel·les.
Hem d’aconseguir la normalitat de la literatura policíaca en català, trobar un llenguatge adient, un camí creïble i versemblant. Tot i que és un tema delicat i se n’ha de parlar molt, hi ha qui suggereix que, actualment, aquesta narrativa ocupa una part de l’espai de la literatura realista. Si això s’acaba confirmant, els lectors han de trobar una realitat palpable que, alhora, es combini suficientment amb els llocs comuns del gènere que espera trobar quan enceta un llibre negre. En qualsevol cas, anem per bon camí. I, per a un estudiós, no puc deixar de dir que és un món apassionant.
El bloc recomanat per l'Anna Maria Villalonga és El dit a la nafra, l'espai d'acció antimasclista del psicòleg Rubén Sánchez. 
