“La ciutat necessita el seu hospital pel benestar de les persones“

--I el tema de l’Ajuntament amb institucions, estic parlant de Generalitat, de Diputació –on l’alcaldessa és diputada de Cultura i Festes Tradicionals- o amb el govern central. Jo vull anar a parar al tema de finançament local. Com ho tenim?
--Jo abans d’anar al finançament local, que és un altre tema, el que vull es deixar clar que amb el nou Govern de la Generalitat tenim una por, i una por fundada, que és que nosaltres tenim un hospital pendent. I aquest hospital, amb les declaracions del Conseller de Sanitat, ens sembla que està en perill. I aquesta és una reivindicació que estem portant des de fa molt temps, ja estava encarregat amb Mútua de Terrassa. Mútua de Terrassa es la col•laboració públic-privada de la que parla el conseller. Que no han de pagar fins d’aquí a tres anys. I aquesta és una necessitat real del ciutadans de Rubí. Una persona que ha d’anar a l’hospital de Terrassa en transport públic que no tingui cotxe, i molta gent gran no pot agafar el cotxe, estem parlant d’una hora i mitja que triguen. No es que es trigui una miqueta més, és que és una hora i mitja.

--I el finançament local?
--En relació al finançament local, en algun moment algú ha de tenir clar hem de tenir les finances locals d’una manera estable. Tu tens uns serveis estables, tu has de fer l’escola bressol, l’escola de música, la policia, la neteja, les biblioteques, que son les competències que tenim nosaltres, i resulta que dependrà de com va la recaptació tindràs uns ingressos o uns altres. Depenent de com vagi l’economia nosaltres no podem dir “ara tanquem escoles, ara no posem els autobusos, ara no fem coses”. Per tant, o és estable com el sistema francès o sinó és perillós perquè al final la gent ve a demanar-nos a nosaltres. I una altra cosa, en un moment de crisi, hi ha el perill que facin ara la llei i ens donin un 3%. Això no arriba. Hem de tenir un finançament nou, però que digui quines son les competències municipals i les financi al 100%. No pot ser que la Llei de la Dependència, per exemple, on en principi nosaltres no havíem de pagar res, de sobte estiguem pagant entre el 30 i el 40%. I no s’havia de pagar res. I per tant és inassumible. El proper mandat, si no ens arreglen el tema del finançament haurem de retallar serveis. I serveis cada ciutat pel seu compte. Des de els municipis i des de la Federació de Municipis ens posarem d’acord, que les escoles de música no estan ben finançades per la Generalitat, que la Llei de la Dependència no està ben finançada i que la Generalitat ha de fer front a la seva part. Ho dic perquè la pressió que tenim nosaltres no és la pressió que es té a la Generalitat o es té a Madrid, perquè la gent ve a l’Ajuntament, està aquí i tu et troba pel carrer. Al conseller o al president no el troben pel carrer. I quan tu veus com pateix la gent o la queixa directa del ciutadà, no pots fallar-los.

--Podíem dir que en el cas de Rubí, en el cas de l’alcaldessa de Rubí fa més cas del que diu la gent o el que diuen les enquestes. Els polítics juguen amb enquestes..
--Si hi juguen, i a vegades preocupen, perquè tu pots tenir una percepció i que l’enquesta et digui una altra cosa. Jo, des de fa temps, des de que va començar la crisi, tinc clar que la preocupació de la gent és l’atur. Però com que la gent està molt endeutada, cosa que no passava tant als anys vuitanta, m’he trobat a gent que em comentava: “és que jo no arribo. Jo tinc paga, però el meu fill s’ha quedat aturat i té un pis de trenta milions, i clar, no arribem”. Aquesta és la diferència amb els anys vuitanta. La preocupació de la gent és l’atur, la gent jove encara pot aguantar, però sobretot la gent de quaranta i cinquanta que es queda a l’atur i que no veu futur. Per nosaltres aquesta també és una preocupació important i la veus quan parles amb la gent i amb les famílies. Després, aquí a Rubí hi ha dues preocupacions especials. Una és l’hospital i l’altre és l’oci i el comerç. És una cosa que no passa en altres ciutats. Aquí a Rubí tenim al voltant nostre centres d’oci com Terrassa, Sabadell i comerç de grans àrees. I això és una cosa que demana molt la gent i estem intentant parlar amb la gent per poder fer un petit centre comercial al costat de l’estació. I amb l’oci, el que hem fent son normes, perquè les que teníem dels anys vuitanta no permetien instal•lar aquí bars musicals. I deixarem instal•lar bars musicals, perquè era una preocupació, és curiós, per la població de Rubí.

--Quina és la situació de Rubí en comunicacions?
--La segona estació és una reivindicació històrica, com l’hospital. En el PDI (Pla de Infraestructures Ferroviàries) de l’any 2002 no es va tenir en compte una al•legació que va interposar l’Ajuntament de Rubí, que era tenir una segona estació a la línia de ferrocarrils. No se’ns va fer cas i ens ha costat molt treball demostrar a la Generalitat de Catalunya que és una necessitat bàsica, i a més és la més rentable. Perquè encara que Renfe ara també parada aquí, la C7 té un horari horrible, està lluny i ha estat dos anys que no passava per la ciutat perquè ha estat d’obres. Aquesta segona estació hem aconseguit incloure-la al Pla metropolità que es va aprovar al juny passat i ja s’està fent l’estudi informatiu per fer-la i com queestà, esperem i desitgem que no l’endarrereixin. A més, és fonamental perquè nosaltres estem a prop de la Llana i al nostre Pla d’Ordenació que estem fent, i que esperem que s’aprovi molt aviat, hi ha un pla per deixar el parc de la Ramoneda però també un espai per zona universitària, i l’estació es clau per això.

- Carme, l’habitatge.
--A Rubí, quan vam entrar al 2003, ens vam trobar que no hi havia terres per fer habitatges protegits, perquè s’havia venut. I a base de fer arqueologia i amb un contacte amb l’Incasòl, en aquest mandat hem pogut fer aproximadament uns quatre-cents habitatges, entre lloguer i venda. Alguns municipals i altres de l’Incasol. I ara fa uns mesos hem donat ja els de venda i ara estem a punt de donar els de lloguer de l’Incasol i d’aquí a res farem uns quants més de lloguer i de venda.

--I per acabar l’entrevista, quina és l’aposta de l’actual alcaldesa, si guanya quines seran les seves prioritats?
--Doncs lluitar contra la crisi, continuar aquesta lluita. Transformar l’Ajuntament perquè encara sigui més auster i que faci més amb menys, perquè aquest és un mandat dur. Per tant tot els serveis que hem obert ara com la biblioteca, escoles bressol o el pavelló, això s’ha de poder mantenir amb els mateixos recursos que tenim ara, i continuar amb les polítiques actives d’ocupació, polítiques actives també de serveis socials. I per mi a banda d’aquesta lluita contra la crisi, la més important que Rubí sigui una ciutat segura, i també tenir l’hospital. L’hospital per nosaltres es prioritari i es molt i molt important pel benestar de la gent, perquè la ciutat ho necessita i a més perquè jo crec que una estructura supramunicipal també donarà feina. I això per nosaltres també es important.