La Justícia té de vegades mecanismes incomprensibles. Em llegeixo a La Nació Digital la tràgica història de Lluís Dalmau Albert, que acaba de morir a la presó de Lledoners als 73 anys, perquè amb la seva pensió de sis-cents euros no ha pogut pagar la fiança que li trauria de la presó en la qual va ingressar per un delicte fiscal comès feia ja 17 anys. Ni les nombroses cartes i gestions realitzades per la seva esposa davant la Conselleria de Justícia de la Generalitat van servir perquè ningú s'apiadés d'ell i tingués present, a més de la seva edat, el seu delicat estat de salut, que també hagués d'haver-li permès anar-se a casa seva. Quan els éssers humans que treballen a l'Administració pública són capaços de permetre aquests fets, el cor ens dóna una bolcada i a continuació sentim la necessitat de dir en veu alta el que està passant o ha passat ja irremeiablement. Un delicte fiscal i de major substància, ho han comès els majors pocavergonyes que coneixem pel seu nom i cognoms, i gairebé tots ells estan en llibertat després d'haver gaudit d'un tracte "molt digne" que els ha permès vis a vis, visites vàries i permisos temporals. En fi, que quan ets un pobre vell i pensionista només tens dues alternatives. Una: Morir-te com un gat de carrer. I dos: podrir-te indefinidament fins que es compleixi la teva pena. I ara em permeto fer-los dues senzilles preguntes ¿Vostès veuen alguna vegada les intervencions a Intereconomía de Mario Conde? ¿Què els sembla la vida de gran senyor que se segueix donant el conegut empresari Javier de la Rosa? ¿Seguim…?
En fi, que no li desitjo als quals han permès la mort del Senyor Dalmau que a algun dels seus parents els succeeixi el mateix, però si m'agradaria que els caigués la cara de vergonya pel que han permès i que, com a conseqüència d'això, evitin en el futur que un altre fet com el qual els relatem no torni a succeir…
Don Lluís, nosaltres resarem un pare nostre per Vostè i no l'oblidarem.
Miauuuuuu….!
