Sobre el salari dels treballadors sindicals
José Rodríguez
29/03/2011
18:52
El TDT-party va treure fa poc la notícia que els malvats treballadors d'UGT s'havien pujat el salari un 3,5% més una reconversió de categories que feia que l'augment real fos del 4,5% de mitjana, que no és més que aplicar la negociació del conveni col·lectiu negociat en el 2009.
Ja va sortir aquest tema l'any passat, i pel que sembla va a sortir cada any una cop rere l'altre, a mesura que cada any, com en cada conveni col·lectiu ordinari, es negociïn els salaris novament.
Jo sóc treballador d'UGT, però a Catalunya tenim conveni propi i hem negociat altres conceptes salarials i de fet la negociació estatal no m'afecta. Però sí tinc companys a la resta del sindicat que cobren aquests salaris que poden ser consultats a la
següent taula.
El salari dels treballadors de la UGT el paguem entre tots, és indigne que l'hi pugin
- Els sindicats reben de subvencions de lliure disposició, és a dir, aquelles que permeten utilitzar-se per pagar nòmines per als seus empleats, tan sols 16M€ (a França per exemple, solament en el sector públic aquesta quantia ascendiria a 600M€).
- Els sindicats recapten 250M€ de quotes d'afiliació, que són les que els permeten pagar aquestes nòmines i tenir marge per a les seves activitats.
- Els diners que es reben per a la formació professional es gasten per a aquesta formació professional, es contracten empreses o professionals que donen aquests cursos, no serveixen per pagar a la plantilla de treballadors de la UGT ni de CCOO ordinària, si no es reben es deixen de donar cursos, si s'augmenten es donen més cursos, no augmenta la plantilla ordinària de funcionament dels sindicats ni pot utilitzar-se per millorar o retallar els salaris dels treballadors sindicals. Aquesta formació és auditada i s'han de donar comptes tant al ministeri com als organismes que s'encarreguen que els comptes públics siguin transparents, en el cas de la UGT de Catalunya la Sindicatura de Comptes.
- Aquesta quantia de funcionament (els 16M€) s'aporta perquè sindicats i patronals realitzen un treball de mediació que ajuda a reduir els conflictes a les empreses, negocien convenis que beneficien a les dues parts i realitzen un treball que redueix la conflictivitat social, els abusos de l'empresari i generen un marc de seguretat jurídica en les empreses. Aquesta quantia equival a menys d'1€ per cada persona activa al mercat laboral. Als països on la negociació col·lectiva no es finança públicament els treballadors han d'aportar el 5% del seu salari per beneficiar-se dels convenis, a Alemanya un treballador aporta de l'ordre dels 1.500€ anuals per finançar als sindicats si vol veure's cobert per un conveni.
- Per tant, la part del lleó dels salaris dels treballadors de la UGT ve de les quotes dels afiliats de la UGT, igual que a CCOO, o en qualsevol sindicat que contracti un advocat o un administratiu.
- Però és que encara que no fos així, també el salari dels treballadors públics el paguem entre tots i segueixo afirmant que han de recuperar poder adquisitiu quan les arques públiques els hi puguin permetre. Que jo li pagui el salari a algú no implica que hagi de ser un depauperat, sigui el meu esclau, o pugui dir que aquest col·lectiu no tingui dret a negociar el seu salari. Aquest és l'argument del cacic.
És indigne que es pugin el salari mentre uns altres ens el retallen
- Mes enllà que això és un judici de valor moral i no un argument racional, el que seria indigne és que si la UGT (i CCOO) estan apostant perquè els convenis del 2011 no facin perdre poder adquisitiu als treballadors ells no ho compleixin amb els seus. Si la inflació ha estat en el 3,6% el raonable és negociar salaris de l'ordre d'aquesta inflació. A més, si a la UGT s'han adonat que les taules salarials no és que siguin una meravella i en el 2009 van negociar una recuperació de poder adquisitiu de l'1,0% anual durant tres anys, és raonable que es negociïn salaris al 4,5% de mitjana.
- ¿Què passaria si la UGT negociés el conveni per sota de la inflació? Que no podria exigir que els convenis que negociï fora compleixin amb la pujada de la inflació.
- Que en un sector negociïn a la baixa, implica que arrossega a la resta. La retallada als funcionaris del 5% va arrossegar la negociació col·lectiva de tots els treballadors. Si ni els sindicats complissin amb les seves exigències de negociació això acabaria arrossegant també a la resta de negociació de tots els sectors.
- El que s'incompleixin els acords per millorar els salaris dels convenis més modests (i si es miren les taules salarials, comparades amb les d'empreses de la grandària de la UGT, els salaris són bastant moderats), és una cosa amb el que UGT i CCOO estan en contra. ¿Què dirien el TDT-party i la resta de ciutadans si els sindicats no complissin amb els seus treballadors els acords arribats? No seria sostenible que UGT i CCOO tinguin oberts diversos conflictes per incompliment de conveni i ells siguin els primers en no complir-los.
Això va en contra de l'economia
- Més enllà que és una afirmació dogmàtica no demostrada, que les empreses que puguin mantinguin el poder adquisitiu dels seus treballadors és bo per al conjunt de l'economia. Les crisis deprimeixen el nivell de consum, Espanya depèn molt del consum intern, si les empreses que poden fer l'esforç de mantenir el poder adquisitiu dels seus treballadors no ho fan, el consum intern es deprimeix encara més.
- Una reducció generalitzada de salaris, excepte en els casos que es fa per salvar la viabilitat de l'empresa, l'efecte en l'agregat és que retarden la sortida de la crisi.
- El puritanisme salarial pot anar molt bé per quedar davant dels amiguets com algú sacrificat i auster, però en el conjunt de l'economia voler que això sigui la regla és un suïcidi econòmic. Hi ha empreses que poden mantenir el poder adquisitiu o fins i tot contractar a més gent, aquestes són les que ajudaran a sortir de la crisi, els que es posin anticíclics són els que ajuden al sistema econòmic. Exigir que qui pot fer-ho no ho faci és aprofundir en la pròpia pobresa.
Pobresa d'esperit o simplement poc sentit de classe
I ara ve la meva anàlisi contrafàctica del perquè aquest missatge cala en moltes persones.
- Poc esperit de classe. Els treballadors d'UGT sortim al carrer per protestar per les retallades als funcionaris. No ens afectaven, no som funcionaris, ens és igual a nivell personal si un funcionari, que treballa menys hores que nosaltres i categoria a categoria té millors condicions laborals i salarials que nosaltres li retallen el sou. Però sortim perquè crèiem que això anava en contra dels seus drets laborals i de rebot més tard o més d'hora també en els nostres. És curiós com davant aquesta notícia molts dels funcionaris pels quals sortim al carrer (perdent el nostre temps i dedicant el nostre esforç) són ara els que "rajan" de nosaltres.
- Estrany sentit de la justícia. Pensar que perquè a un no li compleixin el conveni, o en el seu sector el seu poder negociador sigui feble això implica que "el just" és que als altres els ha de passar el mateix és un absurd ontològic i moral. Si utilitzés els termes d'alguns filòsofs l'apel·latiu seria encara més fort, però que a un no li tractin correctament, la qual cosa no és d'esperar com a justícia és que als altres els tractin igual o pitjor.
- Poc sentit estratègic al voltant dels drets laborals. És un absurd i del gènere ximple a més, protestar perquè a algú li donen un tracte laboral just i acceptable. Si no es donessin aquests exemples els treballadors de cap sector podrien aspirar a millorar les seves condicions. Jo no considero injustes les taules salarials de moltes empreses on els salaris i les condicions laborals superen amb escreix les meves, puc envejar-les, però no considero que per millorar jo ells hagin d'empitjorar o que és injust que ells tinguin aquest tracte o jo no. El que és injust és que el mercat laboral espanyol no generi les mateixes oportunitats que algunes empreses espanyoles, però si que sé que gràcies a que hi ha empreses on s'aconsegueixen millorar les condicions salarials això tira a l'alça a la resta.
- Menysprear la reciprocitat. Cadascun dels treballadors dels sindicats (i dels delegats i dirigents) tenim històries que explicar d'amics, familiars, coneguts i sobretot persones anònimes a les quals hem salvat la cara en diverses ocasions. Nosaltres treballem per als treballadors, el nostre treball quotidià es plasma en la defensa de drets laborals. Si ets un administratiu perquè quan et ve la trucada d'un treballador amb un problema li canalitzes on solucionar-ho i fas el seguiment dels seus problemes, si ets un advocat perquè el teu treball es tradueix que les sentències siguin més favorables al treballador que representes, si ets un tècnic economista que els convenis que passin per les teves mans tinguin peticions salarials realistes i a evitar que prenguin el pèl als delegats del comitè (i per tant als treballadors d'aquesta empresa), si treballes en comunicació perquè el teu treball consisteix a defensar la postura dels treballadors en milers de conflictes laborals. Si estàs com a recepcionista per ajudar a la gent que ve desesperada amb un problema laboral que li està cremant a dirigir-ho on del sindicat l'hi poden solucionar. Però no només en el dia a dia laboral, sinó també en el personal, tots tenim aquestes històries de persones que són del nostre entorn i ens demanen ajuda i els hi hem resolt. Els treballadors del sindicat no som sants, ni virtuosos, però si que tenim una cosa, vivim els problemes de cada empresa. Que Derbi tanqui no és per a nosaltres solament una notícia, és una preocupació perquè veiem els treballadors de Derbi, ells vénen a les nostres seus a demanar assessorament, o coneixem als delegats de l'empresa. I perquè sabem que el tancament d'una empresa implica que es perdin llocs de treball en proveïdors i empreses de serveis. Conflictes com els de la sanitat a Catalunya, Hewlett-Packard, Ficosa, etc. no són "notícies que llegim" sinó drames en els quals ens impliquem i cadascun aporta el que li toca professionalment perquè surti de la manera més favorable als interessos dels treballadors. Si alguna cosa fem els treballadors dels sindicats és tenir reciprocitat i solidaritat amb els treballadors de la resta d'empreses i sectors, el dia de la vaga general "no treballem" en el sentit laboral, però si que dediquem més de 24 hores seguides de treball voluntari perquè aquesta sortís. El trobar tan poca reciprocitat entre treballadors als quals hem ajudat o personalment o perquè el conveni del seu sector no fos tan xungo és dolorós. Però sobretot injust.
