Papers mullats

El “penúltim” enrenou polític a les Espanyes ha estat la recuperació dels papers, groguencs, antics, majoritàriament ja coneguts, de les suposades actes de les reunions entre ETA i el govern Zapatero quan el penúltim alto el foc. Cal dir, per començar, que és la versió de les converses redactada per una de les parts, l’aleshores cap de l’organització terrorista, Thierry, per a consum dels seus. La temptació, intuïda però evident, era exagerar les possibles consecucions, en forma de concessions, dels interlocutors, per acabar de convèncer els més radicals.

De l’altre costat de la taula, també existia la temptació d’oferir màxims, sempre supeditats a que la part contrària arribés a renúncies igualment màximes. Posats al supòsit de la màxima exageració recollida en alguns mitjans espanyols, res no tindria d’estrany que els indults arribessin, a la fi d’un procés de pau autèntica, a delinqüents amb delictes de sang. Ràpid hem oblidat de les amnisties successives dels inicis de la transició, on no va quedar ni un, de cap bàndol, a les presons.

I en qualsevol cas, apòcrifs i autèntics, però difícilment verificables, tots es papers d’aquelles converses, a més d’arcaics, no van servir per a res ni van tenir cap conseqüència, van esdevenir papers mullats amb l’explosió doblement mortal a la T4 de Barajas amb la que ETA va dinamitar l’esperança més ferma de plegar de la violència obtenint alguns beneficis penitenciaris i una reconducció a l’activitat política com a contrapartida raonable.

El fet que es recuperin ara aquells escrits no es pot deixar de mirar des de l’òptica d’un interès i una utilització política. L’estratègia per part del govern Zapatero d’aleshores era engrandir l’actual home fort del gabinet, vicepresident primer, ministre d’Interior i candidat “in péctore” a la successió com a cap de cartell socialista a les properes eleccions generals.

Una opció que no agrada a un sector, segons sembla minoritari, del mateix partit, que s’estima més promocionar l’opció de la titular de Defensa, Carme Chacón. I que, per suposat, dóna munició al PP, favorit en totes les enquestes per reproduir al conjunt de l’Estat espanyol la tendència generalitzada a Europa de canviar els colors dels governs que, sempre amb la millor voluntat, no han pogut amb la crisi.

Fins i tot, segons i com, l’explotació d’aquestes dades per part dels populars es podria transformar en boomerang, com ho pot ser la pressió a tot el camp contra iniciatives com la de Sortu al País Basc. Encara recordem els últims dies del govern Aznar, l’entestament en atribuir a ETA els atemptats de l’11-M a Madrid contra tota evidència, i el resultat d’aquell enèsim intent de manipulació de la xacra terrorista amb finalitats partidistes.