L’exposició Quins temps tenim? podrà visitar-se del 23 de març al 3 d’abril al Casal de Joves del veïnat del Cros. Posteriorment, del 4 al 14 d’abril serà al Casal de Gent Gran d’Argentona.
En aquesta exposició, les dones es pregunten “Per què ens falta temps? Com es pot fer compatible la jornada laboral amb les necessitats de cura i atenció de les persones? Qui se n’ha d’ocupar?”.
Les dificultats per harmonitzar la vida laboral, la personal i la familiar han convertit la gestió del temps en una de les qüestions prioritàries per al benestar de les persones. Els rols tradicionals de gènere, que assignaven les tasques de reproducció i sosteniment de la vida a les dones, ja no tenen vigència i és necessària una reorganització del temps per poder garantir el benestar de les persones. En aquesta exposició s’explica de què parlem quan ens referim als usos del temps, i es mostren els diferents aspectes que hi tenen relació i el lloc central que ocupa la cura de les persones.
A Ràdio Argentona, al 104.6 de l’FM, s’han organitzat dues xerrades:
- El divendres, 25 de març, a les 12 h, tertúlia Les dones a la feina: la transformació de les desigualtats de gènere, amb les dones d’ahir i d’avui.
Avui dia, les dones són cada vegada més visibles en el mercat laboral i gaudeixen d’una major visibilitat social, però aquesta situació actual presenta algunes cares no tan amables, fet que provoca desigualtats socials i laborals. Haver aconseguit que el treball domèstic i familiar deixi de ser vist com una activitat pròpia i natural de les dones i passi a considerar-se una tasca necessària i imprescindible per a la reproducció humana i social ha facilitat que s’evidenciï la sobrecàrrega de feina que pateixen les dones que sumen l’activitat laboral a la domèstica i familiar (Carrasco i altres, 2004). Aquesta aportació de les dones ha estat i és oblidada, ja que el treball es mesura encara en termes d’activitat laboral “formal” i afecta el col·lectiu femení perquè se li ha atribuït socialment aquest treball invisible.
Les dones que treballen dins i fora de la llar estan sotmeses a viure en règim de doble presència. Aquesta situació les duu a assumir un volum total de feina més elevat, una vida en què, després de la feina no hi ha temps lliure, sinó més feina. Aquesta càrrega, que és més visible en les tasques de cura dels fills i les filles i s’accentua en l’atenció a les persones grans, és avui més present que en el passat degut al procés d’envelliment de la població i s’allarga durant tot el cicle de vida de les dones. Cal dir també que aquest canvi femení en relació a l’activitat laboral no ha anat acompanyat d’un canvi masculí corresponent en relació amb el treball domèstic i familiar, i s’ha produït un repartiment desigual de la càrrega total de treball entre homes i dones, on l’home és el cap de família i la dona, la mestressa de casa.
La conciliació de la vida laboral i familiar representa una vida quotidiana prou insostenible per a les dones, on han de mirar d’encaixar les diferents activitats. L’organització productiva demana dedicació exclusiva i disponibilitat laboral absoluta i genera un conflicte en la majoria de dones que participen en el món laboral en haver de fer compatible la dedicació exclusiva sense abandonar el treball domèstic i familiar que implica haver de combinar no només feines distintes, sinó temps i escenaris contraposats.
- El divendres, 8 d’abril, a les 12 h, Mònica Bertran, Insertora Laboral del SEMPRE, i Nina González, tècnica d’Igualtat de l’Ajuntament d’Argentona, parlaran de Temps i formes de treball. Desigualtats en el mercat de treball.
La presència de les dones en el mercat laboral ha augmentat en les últimes dècades però la seva presència es produeix de forma atípica en ser poc nombrosa i intermitent. Fa uns anys la presència en el mercat laboral de les dones estava vinculada a tasques poc qualificades i diversificades com a conseqüència del fort lligam amb el món familiar i el domèstic i constituïa en les dones adultes un afer secundari en el seu projecte de vida.
Actualment, però, hi ha una presència més elevada de dones casades amb l’activitat laboral amb majors expectatives envers l’ocupació i amb la consolidació d’un volum que mantén la seva activitat laboral amb independència de la seva situació familiar. Cal destacar i no oblidar l’ocupació “oculta o submergida” i la sortida del treball “formal” de dones joves poc qualificades en el moment de ser mares. És possible que aquestes dones continuïn mantenint un cert lligam informal amb l’activitat laboral en la neteja a domicili o la cura de persones dependents. Continuen persistint, doncs, les desigualtats, que s’han transformat però no han desaparegut:
- Tant l’atur com la inactivitat afecten més les dones que no pas els homes.
- Hi ha una major temporalitat i inestabilitat laboral que comporta una relació feble amb l’ocupació pel major nombre de contractes temporals.
- Un major nombre de treball a temps parcial, que posa de manifest i fa visible la conciliació de la vida familiar i laboral en les dones.
- La reducció de la jornada laboral s’utilitza per conciliar la vida laboral i familiar però comporta conseqüències no tan amables, com ara menys possibilitats de promoció professional, salaris baixos i condicions laborals pèssimes, associades a la precarietat laboral.
L'augment de l’ocupació femenina es vincula amb el creixement del sector dels serveis relacionats amb les tasques de cura i la demanda del servei domèstic degut a l’envelliment de la població i els canvis en les formes de vida que fa augmentar les activitats destinades a la cura i atenció de les persones. La definició de les categories professionals és fruit d’uns valors associats a la producció, que prevalen sobre les tasques de cura de les persones.
La discriminació indirecta és la segregació ocupacional que atorga a les dones llocs de treball per sota del seu bagatge i la seva formació i no ofereix possibilitats per a una millora de les oportunitats laborals, amb l’anomenat “sostre de vidre”. La discriminació salarial lligada al sou o al reconeixement professional relacionats amb les dificultats per accedir a uns nivells més elevats de jerarquia laboral.
Les polítiques d’ocupació han significat que hi hagi un reconeixement públic d’aquesta situació i han afavorit un clima favorable per promoure la igualtat d’oportunitats. No obstant això, encara queda pendent una revisió del contracte social entre els gèneres que inclogui el treball de cura de les persones com a peça clau d’allò que han de ser els nous drets i deures de la ciutadania del futur estat del benestar.
Més informació
Podeu descarregar-vos l’arxiu complet del Manifest d’enguany, en format .pdf, clicant AQUÍ.
Podeu descarregar-vos la nota de premsa publicada al web municipal www.argentona.cat relativa a l’acte de lectura del Manifest, el 8 de març passat, clicant AQUÍ.
Podeu consultar informació addicional sobre la regidoria d’Igualtat i sobre la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora des de la pestanya d’Igualtat del web municipal, clicant AQUÍ.
Argentona, 22 de març de 2011.
