www.agenda.cat


la revista arenyenca per estar ben informat

surt cada primer divendres de mes





 

1. Observar sempre una clara distinció entre els fets i opinions o interpretacions, evitant tota confusió o distorsió deliberada d'ambdues coses, així com la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets.

2. Difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises i sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques i privades, així com la utilització d'expressions o qualificatius injuriosos.

3. Rectificar amb diligència i amb tractament adequat a la circumstància, les informacions -i les opinions que se'n derivin- que s'hagin demostrat falses i que, per tal motiu, resultin perjudicials per als drets o interessos legítims de les persones i/o organismes afectats, sense eludir, si calgués, la disculpa, amb independència d'allò que les lleis disposin al respecte.

4. Utilitzar mètodes dignes per a obtenir informació o imatges, sense recórrer a procediments il·lícits.

5. Respectar l'off the record quan aquest hagi estat expressament invocat, d'acord amb la pràctica usual d'aquesta norma en una societat lliure.

6. Reconèixer a les persones individuals i/o jurídiques el seu dret a no proporcionar informació ni respondre preguntes, sense perjudici del deure dels periodistes a atendre el dret dels ciutadans a la informació. Aquest dret protegeix molt especialment l'estricte confidencialitat sobre la salut o la malaltia d'una persona com a nucli de la seva privacitat, malgrat la curiositat que pugui haver-hi en el cas de personatges coneguts públicament, fins i tot més enllà de la seva mort. Pel que fa a assumptes relacionats amb les administracions públiques, el dret fonamental a la informació ha de prevaler sempre per damunt de qualsevol restricció que vulneri injustificadament el principi de la transparència informativa a la que estan obligades.

7. No acceptar mai retribucions o gratificacions de tercers per promoure, orientar, influir o haver publicat informacions o opinions. En tot cas, no s'ha de simultaniejar l'exercici de l'activitat periodística amb altres activitats professionals incompatibles amb la deontologia de la informació, com la publicitat, les relacions públiques i les assessories d'imatge, ja sigui en l'àmbit de les institucions o organismes públics, com en entitats privades.

8. No utilitzar mai en profit propi informacions privilegiades obtingudes de forma confidencial com a periodistes en exercici de la seva funció informativa.

9. Respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge, especialment en situacions de vulnerabilitat i malaltia i en casos o esdeveniments que generin situacions d'aflicció o dolor, evitant la intromissió gratuïta i les especulacions innecessàries sobre els seus sentiments i circumstàncies, especialment quan les persones afectades ho explicitin.

10. Observar escrupolosament el principi de presumpció d'innocència en les informacions i opinions relatives a causes o procediments penals en curs.

11. Tractar amb especial cura tota informació que afecti a menors, evitant difondre la seva identificació quan apareixen com a víctimes (excepte en supòsit d'homicidi), testimonis o inculpats en causes criminals, sobretot en assumptes d'especial transcendència social, com és el cas dels delictes sexuals. També s'evitarà identificar contra la seva voluntat les persones pròximes o parents innocents d'acusats o convictes en procediments penals.

12. Actuar amb especial responsabilitat i rigor en el cas d'informacions o opinions amb continguts que puguin suscitar discriminacions per raons de sexe, raça, creences, extracció social i cultural i malaltia, així com incitar a l'ús de la violència, evitant expressions o testimonis vexatoris o lesius per a la condició personal dels individus i la seva integritat física i moral.

L'Associació d'Informadors d'Arenys de Mar és una entitat que agrupa periodistes i informadors especialitzats en la informació local d'Arenys de Mar, així com altres persones, entitats, empreses o institucions, que treballin, col·laborin o estiguin vinculades al camp de la comunicació local d'Arenys de Mar.

L'Associació d'Informadors d'Arenys de Mar té com a finalitat la difusió, promoció i realització de tot tipus d'activitats relacionades amb la comunicació i divulgació amb objectius culturals, educatius, artístics, informatius, recreatius i experimentals, sense caràcter lucratiu ni partidista. També són objectius de l'associació:

a) La defensa de drets fonamentals com la llibertat d'expressió i d'informació dels associats i les persones que treballen, col·laboren o estan vinculats als mitjans de comunicació local davant les persones, entitats, partits, institucions o qualsevol altre ens que intenti manipular, pressionar o coartar la llibertat d'informar veraçment a la població.

b) Vetllar per la independència i objectivitat dels continguts informatius dels mitjans de comunicació local i defensar la seva continuïtat com a eina fonamental de difusió i divulgació de la identitat pròpia del municipi.

c) Facilitar el diàleg, les relacions i l'accés a les fonts informatives i promoure activitats de caràcter informatiu.

d) Facilitar les reunions amb persones i entitats que tinguin coneixements o materials d'interès per a l'Associació.

e) Promoure l'ús del català en l'àmbit de la comunicació local.


L'Associació d'Informadors d'Arenys de Mar és una entitat legalment constituïda i registrada al Registre d'Associacions de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat, i també registrada al Registre Municipal d'Entitats d'Arenys de Mar. Igualment, i com a entitat reconeguda pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, assumeix i fa seu el Codi Deontològic que es detalla a continuació.

“Arenys ha fet marxa enrera i ens han passat la mà per la cara”

Felicitats, ha estat escollit Arenyenc de l’Any 2009...

Moltes gràcies a tots els que han reconegut la feina de l’Esbart Maragall celebrant el 60 anys de la Dansa d’Arenys. Aquest guardó és per al col•lectiu de persones que represento. És un reconeixement a tot l’Esbart. Jo sóc un més.
Quan i com es va introduir al món de la dansa?

Tota la meva família havia pujat a l’entorn de Joventut Seràfica i allà trobaves de tot, excursionisme, teatre, esbart... Em vaig animar a ser de l’esbart quan tenia 16 anys, un  dia de Sant Roc. L’Esbart es va fundar l’any 1946, quan es celebrava el 40è aniversari  del Casal de Juventut Seràfica, amb persones com Marcel•lí Vila, Francesc Pera, l’Ernest Mayola que van constituir la primera junta. La Dansa d’Arenys s’havia deixat de ballar l’any 1890. En Xavier Maimí va començar a recuperar partitures i material l’any 1916 i l’any 1946 va oferir la seva troballa a gent com en Lluís Moreno i el musicòleg Joaquim Serra que van fer possible reestrenar la dansa l’any 1949 a l’envalat
de l’Ateneu. Des de llavors no s’ha deixat de ballar. Aleshores hi havia cos de dansa, des dels petits als grans.

Ara no és així, no?

No. Ara no hi ha cos de dansa. Només el grup de veterans.

Aquella vocació de participar en el moviment associatiu, per què no es dóna ara?

Quedo sorprès com a Arenys de Munt tenen un esbart en el què t’has d’emmirallar. Tenen grups des de petits a grans. I dius, per què a Arenys de Mar no? No ho sé. Potser ara hi ha massa oferta de coses. Ara el jovent quan els hi parles de ballet, sembla que sigui una cosa afeminada. A les escoles de ballet, la majoria són noies.

Arenys té escoles de dansa però no alimenten a l’Esbart.

Sí, però voldria saber si hi ha vocació. A vegades, porten als nens a les escoles com si fossin una guarderia i a la que són més grans marxen perquè no tenen vocació.

D’aquí a 20 anys, com veu la dansa popular. S’haurà perdut?

No ho sé. Serà difícil. Tot té les seves etapes. La sardana n’és un exemple. Arenys no és sardanista.
A les ballades hi ha gent de mitjana edat per munt. La base de tot és que algú s’hi ha de posar al davant.

A Arenys hi ha lideratge?

Si hi ha entitats, vol dir que encara hi ha persones. Hi ha d’haver voluntat de servei.

Vostè té una vocació cristiana...
Estic content de pertànyer a l’Església. Som aquí per ajudar.

Estem davant d’una crisi de fe?

Estem en una crisi general, econòmica, de valors, de família,...i això és greu. Per sobre de tot hi ha d’haver la família. L’escola educa, però no ensenya. Hi ha d’haver un especte, un ordre, una disciplina en tot.

Per què les esglésies estan cada cop més buides?

Hi ha un sentiment anticlerical i això no convida. Però també és veritat que hi ha coses  de l’Església que no accepto. Aquesta potser no és l’Església que voldria. Hauria de ser  més oberta, més propera.

L’Església catalana ho ha expressat així a Roma, però no els han escoltat i el temps us dóna la raó, no?

Hem de reconèixer que l’Església no ha evolucionat i això és el que ha portat desencís a la societat que voldria un altre Església. Costa molt trencar motllos. Hi ha d’haver normes, però s’ha de ser flexibles. L’Església per aquí ha fallat.

Com són les relacions amb el nou rector?

Molt bones. Hi tinc una gran amistat. Tothom és com és. Mossèn Martí també era especial.
Aquest home va venir a Arenys amb mala premsa i se l’esperava amb les urpes. Cal escoltar les persones i tractarles per poder opinar.

Vostè també té un barret de comerciant. Com va la crisi?

La notem. No sé quina solució hi ha. Ara és moment de retallar despesa, controlar tocks i esperar que passi el mal temps. Però cal ser optimistes.
 
Hi ha estratègia comuna a Arenys per sortir de la crisi?

Recordo l’Arenys dels 70 quan vàrem agafar la llibreria que hi havia hotels i turisme. Ara no hi ha res. Em sap greu dir-ho, però Arenys és un poble mort, estancat i       conservador. Potser algú s’enfadarà perquè dic això. Arenys no ha crescut i les petites empreses han desaparegut. Per mi, Arenys ha fet marxa enrera. Hi ha hagut pobles que ens han passat la mà per la cara. No hi ha hagut visió de futur. Si un poble creix, hi ha problemes i aquí potser no ha convingut que hi haguessin problemes. Vivim de records i això no és bo.

Arenys té clar aquest diagnòstic i el què s’ha de fer?

Crec que no. Hi ha gent que diu que ja li està bé aquest Arenys. Els polítics topen amb l’aspecte econòmic, però a vegades sembla que faci por prendre decisions, per exemple, amb molts equipaments aturats.

En alguna ocasió l’han temptat per a la política?

No, mai. No estic a la política i no m’hi dedicaria. S’ha de tenir caràcter.

MÉS PERSONAL

Nascut a Arenys de Mar, el 28 de gener de 1947, està casat i té dos fills, la Carme i en Joan. D’ofici impressor, regenta la llibreria Santa Maria de la Riera d’Arenys.
És president de l’Esbart Maragall i membre del Consell Pastoral d’Arenys. De jove va practicar el futbol amb el Sant Gabriel i es molt aficionat al muntanyisme.
Amb el centre excursionista ha fet la majoria de cims del Pirineu, tret de la Pica   d’Estats, la seva assignatura pendent.

“Un 25% dels que venen a Càrites són ‘sense papers’”
 
“O les administracions es posen les piles, o haurem de tancar per falta de menjar”
 
 
 

Què li sembla haver estat triat Arenyenc de l'Any?
Ens fa molta il•lusió. Ho sento com un reconeixement col•lectiu a la nostra feina. Com a grup no hi havíem pensat mai. Sovint només arriben les crítiques i que hi hagi aquest reconeixement està molt bé. Donem les gràcies per haver pensat en nosaltres.

Hi ha crítiques a Càrites?
Evidentment, perquè també ens equivoquem. A vegades, la gent té la sensació que hi ha gent que abusa de nosaltres i, possiblement tenen raó. Però és molt difícil detectar si algú n'abusa. No tenim mitjans, ni podem fer de policia.

Una de les crítiques deu ser que ajudeu més als de fora que als d'aquí? Què hi ha d'això?
La gent de fora no té cap mania de venir aquí. En canvi, els del poble sí que en tenen. Per això fem horaris especials per atendre a qui ho passa malament per venir com els altres.

S'ajuda més als immigrants que als d'aquí?
Uns mesos enrera, sí. Però ara no. Tenim un col•lectiu d'immigrants sense papers que no consten i no poden tenir subvencions o ajuts oficials i aquests l'únic recurs que tenen és Càrites o altres ONG.

En tenim molts de ‘sense papers’ a Arenys?
Hi ha molts, i continua entrant gent. Sobretot joves sols, que demanen feina. Un 25% dels qui ajudem a Arenys no tenen papers. Molts estaven a la construcció i al fallar aquesta feina, han quedat penjats.

Oferiu feina també?
Sí, però trobem feina bàsicament per a dones, amb feines de casa. Per a homes, en trobem molt poca i sense papers, menys. Si les dones treballen, els homes van aguantant.

Així les dones són ara les que sustenten aquestes famílies?
Sí. Pel tipus de feina que encara es troba. També hi ha problemes amb els llatinoamericans que es van embargar molt per venir aquí i han d'enviar diners a les seves famílies i han de viure, i això els fa anar més apretats.

Els magrebins, són més reservats?
Sí, tenen un cultura més tancada i no ho expliquen tant. El 98% dels magrebins que venen a Càrites són dones.

I els homes per què no venen?
No ho sé. Suposo que perquè culturalment això ho han de fer les dones.

La gent d'Arenys que ve a Càrites, com és?
Parelles joves amb fills. Alguns que s'han quedat sense feina tots dos. També hi ha matrimonis de gent gran, o dones soles amb fills.

Com veu l'any 2009?
Els dos primers mesos ha anat a pitjor. Cada setmana tenim un promig de dues o tres altes. A més, triga a arribar el menjar.

El Banc dels Aliments de Barcelona ha quedat buit?
Sí. Ara cada setmana comprem menjar. Un promig d'uns 200 euros en el més bàsic. Ara acabem de viure del Tió i les escoles per Nadal. És la primera vegada que passa que hem de comprar aliments tant freqüentment.

Davant d'això, com està responent l'Administració pública?
Hi ha coses que no funcionen. Tenen estructures i maneres de fer diferents i més lents. Haurien d'ajudar a les entitats o fer una entitat d'ajuda.

Esteu al límit?
Sí, ho estem. O les administracions es posen les piles o potser haurem de tancar fins que tinguem aliments. Tots tenim més demanda i l'ajut cada cop és menys. Si no ens ajuda algú, no podrem servir. Però estem amb el d'abans, a tots els sense papers no els hi poden fer cap tràmit, perquè no hi consten.

Heu notat que l'ajuda de la gent ha baixat?
Sí. Per exemple, per Nadal ens ha baixat un 20%. Tenim unes sis famílies que ens porten menjar.

Quan hi ha una emergència a l'estranger, aquí muntem grans operatius d'ajut. Ara estem en una emergència local, creus que la resposta és la mateixa?
No. A més, hi ha campanyes perquè no es posi la creu de l'IRPF a l'Església catòlica. És clar, que tenim el Rouco Varela i la COPE que no ens hi ajuda gens, però la gent quan té problemes acaba venint.

La relació amb l'Església suposa un fre o un avantatge?
És un avantatge perquè quan hem estat en números vermells, l'Església ha respost.

Què necessiteu?
O bé menjar o bé diners per comprar-ne. Lloguers no podem pagar, però algun rebut d'aigua o de llum.... L'aigua abans no la tallaven, però ara sí i ens cobren, a més, la quota de tornar a connectar.

I l'Ajuntament no ho pot evitar ja que el servei és municipal?
Potser sí, però...

Joan Antoni Curto ha resultat ser el millor arenyenc de l'any 2007, per haver estat escollit millor tutor d'Espanya en la seva tasca de coordinador en diferents treballs de recerca de Batxillerat, que han sigut premiats en el transcurs de la seva carrera com a professor de l'Institut del Tres Turons.
Enguany els seus alumnes també han estat guardonats amb diferents treballs.
L'Associació d'Informadors d'Arenys va tornar organitzar aquest any dues jornades de votacions populars(16 i 17 de febrer) per triar l'arenyenc de l'any 2007 entre les persones que havien destacat durant l'any passat.
Enguay 561 persones es van acostar a dipositar el seu vot. S'ha de dir que aquest any ha estat molt disputat i que els set candidats proposats van obtenir forces vots


Joan Antoni Curto va néixer a Tortosa ara fa 52 anys. L’any 1984 es va instal•lar a Arenys de Mar i des del 1988 és professor a l’Institut Els Tres Turons. És doctor en Geologia i paleontòleg. Ha fer de tutor de 50 treballs d’investigació, tots ells premiats. Té dos fills, l’Arner i l’Ona.

Entrevista publicada en el darrer numero de L'AGENDA

JOAN ANTONI CURTO: “El nou barri del Bareu pot posar en risc el valor d’Arenys”


L'ha sorprés que l'hagin triat arenyenc de l'any 2007?
És clar. A més, em va sobtar ser un dels candidats. Em fa gràcia. La vida ja et dóna prou bofetades...
¿Ser el millor tutor d'Espanya és el màxim que li pot passar a un mestre?
A Espanya, sí. És un guardó que premia la qualitat de poder engrescar els alumnes per fer els treballs de recerca.
Quin és el seu secret?
No hi ha secret. Cal treballar, tenir il•lusió i creure en el què s'està fent. Aquí s'ha pogut demostrar que en l'ensenyament secundari es pot fer investigació i obtenir reconeixement. Tot això ho hem fet amb pocs mitjans i, per tant, cal posar-hi il•lusió i comunicar-la. També cal acompanyar els alumnes en els treballs. Jo els hi dic que tenen la possibilitat de fer una cosa única, fer un descobriment.
¿Alguna vegada s'ha mostrat decebut per no rebre prou suport institucional?
Sí. És molt difícil perquè vas molt contra corrent en moltes coses, fins i tot amb la família dels alumnes. També amb els mateixos companys mestres que no veuen el per què de tot aquest esforç i critiquen que es treballi només l'excel•lència. Tothom ha de tenir accés a la cultura, però jo treballo més profundament si trobo alumnes amb paciència de treballar. Quan veuen els resultats, és maravellós. Hi ha professors que això els ve a contracor. L'administració tampoc s'hi aboca. Si ho fas, bé i si no, també.
Hi hauria d'haver més atenció oficial?
Com a mínim, un seguiment. Penso que sovint ni en tenen coneixement. Aquí vàrem quedar segons del món i no va sortir enlloc. Els nanos es queden una mica sorpresos. No es creuen que puguis representar a Espanya a nivell internacional.
Hi ha enveja per part dels altres professors?
M'agradaria pensar que no. Aquí només es veuen els resultats, però al darrera hi ha molta feina. Fa molts estius, potser 20 anys, que no faig vacances seguint els treballs.
Què hi ha d’això que es diu que els joves han perdut interès?
Et trobes de tot. Però ara a les aules hi ha gent més barrejada. Hi ha alumnes desmotivats, que els hem d'ajudar, però també hi ha de molt motivats.
Què predomina més?
El desmotivat. Però això ja era així. No ha variat. Abans aquests no estudiaven i ara els hem de tenir al centre. S'ha de fer una tasca de generacions per estendre la cultura.
Arenys respecte de la resta, com està a nivell educatiu?
A nivell d'integració amb els immigrants estem molt bé. I això és gràcies al teixit social que té Arenys. Mentre això aguanti, Arenys tindrà una vàlua molt important.
Està en risc aquest valor?
Depèn del creixement urbanístic. Ara amb el Bareu vindrà molta gent. Si es redistribueix anirà bé, si venen de cop pot posar en risc el valor de poble. Ens hi juguem el futur.
Creu que el govern municipal n'és conscient?
Suposo que s'ho han mirat. Crec que és un creixement molt sobtat el que es planteja i s'haurà de veure com ho assimilarem. Pot crear una situació diferent del que tenim fins ara.
Té cua d'alumnes que vulguin fer treballs?
Aquest any ja no. Estem en un moment baix. S'ha fet poca propaganda per a estimular-los.
Com veu la imatge que té l'institut?
Segur que trobaríem coses que no ens agrada. Però jo li dono una nota molt alta. Els meus fills van ser alumnes i se n'han sortit perfectament. Hi ha molta excel•lència i no ens ho creiem. Als catalans ens falta autoestima, no ens creiem el que som.
Una de les seves obsessions és que les lloses de la Riera s'han de conservar. El govern les vol canviar, com ho veu?
Lluitaré perquè no les treguin. Arenys té uns elements que s'han de conèixer i les lloses tenen un valor històric i paleontològic.
Però la gent rellisca i cau.
Hi ha un munt de llocs on es rellisca. Estic d'acord en fer una actuació però sense treure-les es podrien polir i durarien 150 anys més. Si les treuen, Arenys perdrà un element important característic. Si les treuen, hi haurà lluita.

Mn. Martí Amagat i Matamala ha estat elegit arenyenc de l’any 2006 per àmplia majoria. Un cop escrutats els vots emesos, el resultat va ser evident ja el 51’73% dels vots van anar aparar al’exrectord’Arenys.
 
La fórmula per triar l’arenyenc de l’any ha estat novedosa ja que l’Associació d’Informadors d’Arenys (L’AIA) entitat que edita la revista L’AGENDA, va canviar el sistema d’elecció. En les últimes ocasions els candidats era elegits entre una cinquantena d’arenyencs, 25 homes i 25 dones, que n’escollien un dels proposats.
La participació ha superat les espectatives de l’entitat ja que un total de 518 persones van fer ús de la papereta.  

Pel que fa als altres candidats tots van ser votats amb xifres no menyspreables.  

Entrevista a Mn. Martí Amagat
- Arenyenc de l’any 2006 -

- Mossèn Martí, els arenyencs l'han votat per àmplia majoria com a persona més destacada de l'any 2006, per haver culminat 32 anys de treball a Arenys de Mar, què en pensa?
 
 La veritat és que no sé gaire què dir-te. Estic agraït, sí, als qui em van votar pensant que això em posaria content.

- Ja han passat set mesos des que es va acomiadar de la parròquia arenyenca, com recorda aquell dia?
 
 Com un dia d'aquells que hom subratlla de vermell en el dietari. No tant per recordar-lo com perquè fou una d'aquelles dates a partir de les quals la teva vida dóna un tomb important.

- S’enyora d'Arenys? Què és el que més troba a faltar?
 
 Els tres primers mesos em vaig enyorar força.

- Encara manté contacte amb Arenys i els arenyencs? Com i amb quina freqüència?
 
 El que més trobo a faltar és la gent, no cal dir-ho. Jo he estimat molt a molts arenyencs i la separació física, diguin el que vulguin, atempta sempre contra l'amistat i l'afecte.

- Té contacte amb el nou rector? Com va ser el traspàs de la rectoria?
 
 No gaire.
 El que demana la relació entre dos col·legues civilitzats, respectuosos i bons companys.

-  Com és una dia ara en la seva vida actual? Què fa? A què es dedica? Està fent el llibre que va dir que escriuria? De què va?
 
 A la meva vida actual, a la meva condició de jubilat, ja comença a trobar-hi al·licients; estic descobrint, i experimentant, els avantatges que té això de jubilar-te mentre encara tens ganes e viure, energies per cultivar-te i il·lusions per ajudar a ser feliços els qui t'envolten.
La meva jornada, de moment segueix aquest ritme: al matí dic missa, me'n vaig a veure l'estany i em deixo caure a la biblioteca pública on repasso la premsa i algunes revistes.
 La tarda la destino a lectura i a correspondència. No, encara no m'he posat a escriure el llibre que, segons tu, vaig dir que escriuria.

- El nou rector va dir públicament que no tenia inconvenient a què mossèn Martí Amagat tornés a Arenys i visqués aquí. Tornarà a Arenys? Quan? Si la resposta és negativa, per què?

(Si tornaré a Arenys...)
 No ho crec.
 Com passa amb els arbres vells, un trasplantament comporta una batzegada molt dolorosa. Un home de setanta cinc anys no se l'ha de trasplantar fora d'un cas de força major o que a ell li abelleixi.
 Sí, ja sé que hi ha persones a qui tant se'ls en dóna - els qui tenen l'ànima de funcionari o el cor viatger -, però als qui, com jo mateix, són d'allí on arrelen, aquests se'ls ha de deixar morir de cara al mar i envoltats de la gent que els estimen.
 El que vull amb dir amb aquestes paraules
és que si aconsegueixo aclimatar-me a un nou cel i una nova terra, després no voldré pas tornar a passar una segona edició del canvi sofert.

- Algunes veus pròximes a l'Església d'Arenys han afirmat que la seva marxa d'Arenys no va ser voluntària, sinó imposada, és veritat?
 
 La meva marxa d'Arenys va venir imposada per l'edat, c'est tout. Quan arribes a setanta cinc anys has de posar els teus càrrecs a disposició del Bisbe Diocesà. Si te'ls accepta, ja saps el que et toca.

- La seva vinculació amb Arenys i la seva gent és molt intensa, com mostra l'elecció de l'arenyenc de l'any, sent que la seva feina ja ha acabat?
 
 La meva feina, diguem-ne professional, s'ha acabat. El guiatge pastoral de la parròquia ja no em pertany ni em pertoca. Ara bé, això no significa que no m'interessi tot el que pot esdevenir a Arenys i als arenyencs.

- Li ha quedat alguna cosa pendent? Quina?
 
 Moltes. Que te'n digui algunes? Aquestes quatre, per exemple:
1 - Aconseguir que les monges dels diferents convents es relacionessin més entre elles, que es relacionessin com bones germanes i no solament com a cunyades correctes i ben educades.
2 - Convertir el temple parroquial en una illa de pau i música gregoriana, sobretot per a les tardes d'estiu. Tu t'imagines quin regal per a un poble, poder disposar d'un oasi així? Temps a venir, això es considerarà un equipament indispensable per al bé psíquic dels pobles.
3 - Convèncer els cristians que s'ha d'aconseguir eliminar les safates de l'església. Això de passar a demanar diners mentre celebres l'Eucaristia és inconcebible. La nostra gent s'ha de convèncer que la subvenció de les necessitats econòmiques de la comunitat  s'ha de fer d'alguna altra manera, com pot ser la subscripció d'una quota fixa.
4 - Aconseguir que el jovent deixi de mirar la religió amb ulls desganats i amb el cap ple de prejudicis, que no caigui, com fa actualment, en l'error de menysprear allò que desconeix.



- Les vocacions van de baixa, la prova és que els serveis religiosos a Arenys s'han hagut de reestructurar per falta de capellans, per què creu que s'ha arribat a aquesta situació?
 
 El descens en el número de vocacions a la vida religiosa és degut a moltes causes. Pel que fa al sacerdoci, una d'elles és l'estatut per al desenvolupament de la vida del capellà, un estatut estrany i gens atractiu als ulls del jovent. Un compromís per a sempre no entra al cap de la gent jove - ni de l'adulta, clar -; i menys encara un compromís d'aquesta mena per al celibat.
 Una altra causa que fa mirar la gent jove cap a un altre costat és l'austeritat amb que ha de viure el capellà i, sobretot, la perspectiva d'haver de viure demanant almoina.

- I les esglésies són cada cop més buides de creients, especialment dels més joves, què s'hauria de fer per redreçar la situació si és que encara es pot fer alguna cosa?
 
 Que què s'hauria de fer per redreçar la situació, no sabria pas contestar-t'ho en poques paraules. El que sí em resulta clar és que l'Església no ha de continuar fent una pastoral que pretén curar el càncer amb tiretes.

- Segueix com a membre del Fòrum Alsina? Què hi fa?
 
 Sí, continuo formant part del Fòrum Joan Alsina. Formo part de la Comissió Permanent.


- Ara venen eleccions municipals a Arenys, si algú li demanés consell per votar, què li diria? què ha de pesar a l'hora de decidir el vot cap un o altre candidat?
 Li diria que voti a consciència, I si insistís en que concretés més, li contestaria que un cristià ha de votar, sempre, un partit que porti a l'entranya un veritable interès per millorar la sort del poble menut, especialment dels pobres i necessitats.

Antoni Sintas Gonzàlez, el meteoròleg local d’Arenys de Mar, ha estat triat arenyenc de l’any 2005 per haver arribat als 30 anys com a observador meteorològic local i reconegut per les principals entitats oficials de meteorologia del país. Des de fa tot aquest temps ha recollit, dia a dia, les dades meteorològiques d'Arenys, ha col·laborat amb Ràdio Arenys, Policia Local, Bombers i Protecció Civil en les seves prediccions.
L’elecció s’ha portat a terme després que l’Associació d’Informadors d’Arenys (l’AIA) hagi realitzar el ja tradicional procés de consulta oberta entre 50 arenyencs, 25 homes i 25 dones. Sintas relleva María Sánchez Carrillo que va ser proclamada arenyenca de l’any 2004. Cal recordar que l'arenyenc de l'any pot ser aquella persona que ha estat noticia dins l'any que es valora.

A continuació reproduïm l'entrevista amb l’home del temps local publicada a la revista l'Agenda, on explica d’on li ve això de la meteorologia i que ningú està decidit a agafar-li el relleu en les seves observacions.

“M’agradaria treballar en un lloc científic per aprendre més”

Antoni Sintas González va néixer a Arenys de Mar, el 17 de desembre de 1943. Fill d’un arenyenc i una filla de Sant Sebastià. És mecànic de formació, peixeter de professió i meteoròleg de vocació. Té dos fills, l’Antoni de 27 anys i la Francina de 23. És col·laborador oficial del Centre Nacional de Meteorologia, del Servei de Meteorologia de Catalunya, de Protecció Civil i de Ràdio Arenys.

P.- Com va començar la teva afició per la meteorologia?
R.- Quan tenia cinc o sis anys, sempre sentia al meu avi que parlava d’això, la gent li preguntava pel carrer quin temps havia de fer i contestava amb paraules que no entenia. Mirava cap a Barcelona i deia “allà al cap del riu...”. Ja aleshores em va anar quedant aquest interès.
P.- Tens alguna anècdota del teu avi?
R.- Sí. A les nits, dormia a l’habitació amb el meu avi. Quan feia temporal, entre els xiscles del vent, la pluja i la remor de les onades, el meu avi es despertava i xerrava sol. Tot plegat, a mi em semblava una pel·lícula de por. Em despertava a mi i em feia llevar dient “No sents com creix el mar?”. Em feia aixecar i em portava a veure el temporal de mar des del balcó. Els meus pares ens renyaven perquè era de matinada i feia fred.
P.- Algú més et va parlar de com predir el temps?
R.- Sí. En Sala, sempre em convidava a entrar a casa seva i em parlava del temps. Ens passàvem hores i hores, i la meva mare em renyava perquè sempre trigava molt a fer els encàrrecs per culpa de xerrar del temps amb en Sala.
P.- I quan comencen a preguntar-te quin temps farà?
R.- Als 14 anys, quan vaig entrar d’aprenent de mecànic, els companys van descobrir que encertava el temps que faria el cap de setmana i sempre m’ho preguntaven. Aleshores no tenia gaires referents, només hi havia en Mariano Medina a la televisió i para de comptar.
P.- Sempre ho vas portar a dins, no?
R.- Sí, però no ho expressava. Llàstima, perquè m’hagués agradat estudiar-ho. Quan tenia 30 anys, li vaig comentar al meu sogre que m’agradaria tenir un pluviòmetre i me’l va comprar. Va costar molts diners, entre 5.000 i 6.000 ptes. d’aquell temps. A partir de l’aleshores ja vaig començar a apuntar-me les primeres dades.
P.- Com et converteixes en observador oficial?
R.- Un dia vaig anar al Centre Nacional de Meteorologia de Barcelona. Tots eren militars i vaig proposar-me per fer-ho. Em van donar un petit observatori.
P.- Reculls les dades tots el dies?
R.- Sí. Cada dia, nevi o plogui, sigui festa o diumenge, vaig a l’observatori que ara està al geriàtric i prenc les dades. A les sis de la tarda hi torno. Ho he fet així aquests trenta anys. Només em falten dues dades, les dels dies que van néixer els meus fills. Això requereix molta constància.
P.- I tens algun deixeble?
R.- No. El meu fill recull les dades per mi quan sóc de vacances, però això no li interessa gaire. Tampoc conec ningú que ho vulgui continuar. Així que ho seguiré fent mentre pugui.
P.- Et molesta que tothom et pregunti pel temps que farà?
R.- No. Ja hi estic acostumat. A més, sempre estic alerta. Quan hi ha tempesta, encara que sigui de matinada, truco a la Policia Local o als bombers si crec que tinc dades que els poden ajudar.
P.- Però ara amb la riera coberta hi ha menys perill, no?
R.- Sí, però els rials són igual de perillosos que abans i s’ha d’estar alerta.
P.- Ha canviat el temps?
R.- Sí que es nota un cert augment de la temperatura, però 30 anys d’observació és poc. M’agradaria treballar en un lloc científic per aprendre més.

L’Associació d’Informadors d’Arenys  (l’AIA) comunica que després de l’habitual votació realitzada entre 50 persones d’Arenys de Mar, 25 homes i 25 dones, María Sánchez Carrillo ha estat proclamada Arenyenca del 2004 perquè durant l’any passat es va veure obligada, per una malaltia, a deixar la presidència de l’Associació de Dones per a la Igualtat d’Arenys de Mar, que ella va fundar tres anys abans. Aquesta entitat plenament consolidada dóna suport a les dones que pateixen maltractaments, acompanyant-les i protegint-les.

Sánchez Carrillo té 60 anys i en fa sis que viu a Arenys de Mar amb el seu company. Va néixer a Badalona, filla d'immigrants murcians, té set germans. El seu pare va ser militant de la FAI i va estar exiliat a França. Ell va ser qui la va marcar ideològicament. "Ho porto a la sang", admet. María Sánchez Carrillo va viure durant molts anys a Santa Coloma de Gramenet. Té dues filles i dues netes. Actualment, la seva malaltia li impedeix treballar. Professionalment és auxiliar de geriatria, però al llarg de la seva vida ha estat planxadora, dependenta i va regentar una botiga d’ultramarins. “Cuidar els avis era la meva vida”, explica.

Va arribar a Arenys empesa pels alts preus dels pisos a l’entorn de Barcelona i “ara no canvio Arenys per res”, assegura. Des del principi es va integrar a la vida arenyenca. És secretària de la dona de la secció local del PSC. És una històrica militant socialista. Des de fa 32 anys que ha actuat políticament, primer des de la clandestinitat, “imprimint octavetes amb las xurreres”, recorda Sánchez que és com anomenaven a les petites impressores altrament conegudes com a vietnamites.

Va participar en el moviment veïnal durant els anys setanta i vuitanta, creant les associacions de veïns i de dones del barri Oliveres de Santa Coloma. La seva lluita la va portar a participar en nombroses manifestacions per aconseguir els serveis bàsics per al barri o la millora dels seus habitatges. "D'aquesta manera, vàrem fer que els homes sortissin dels bars", explica. L'activisme la va portar a establir una relació personal d'amistat amb Manuela de Madre, exalcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i actual vicepresidenta del PSC.

Des de la seva arribada a Arenys, la seva inquietud per ajudar la va moure a crear l'associació de dones al poble. Va començar agrupant dones del seu entorn familiar fins que va conèixer Teresa Verdura amb qui va donar l'impuls definitiu a l'associació. Sobre el maltractament a les dones, María Sánchez afirma que "la realitat és més gran del que ens pensem. La gent que aparenta més és la que està pitjor".

Diu que l'associació defensa tant dones com homes i vol deslligar la seva afiliació política a l'objectiu de l'entitat. Actualment, María Sánchez Carrillo continua vinculada a l'associació de dones, igual que la seva filla, però la seva malaltia li impedeix dedicar-s'hi tant com abans.

María Sánchez Carrillo és la cinquena arenyenca de l'any proclamada per l'Associació d'Informadors d'Arenys (l'AIA) a partir de la consulta popular. Els anteriors arenyencs de l'any han estat Belisari Gonzàlez (2000), Rosa Nicolau (2001), Carles Pérez (2002) i Joan Dulsat (2003).

Arenys de Mar, 13 de març de 2005

Joan Dulsat i Massuet ha estat proclamat arenyenc de l’any 2003, segons ha donat a conèixer avui l’Associació d’Informadors d’Arenys (L’AIA). Dulsat ha estat triat arenyenc de l’any per haver estat cap visible de la comissió organitzadora de la revetlla de Sant Joan d’Arenys de Mar que l’any 2003 van organitzar la seva 25ena edició. Al llarg d’un quart de segle, aquesta festa popular s’ha convertit en un referent a la nostra comarca i a Catalunya. Coincidint amb aquest aniversari, els organitzadors de la revetlla van decidir donar per acabada la seva trajectòria al davant de la festa i donar pas a nova gent que vulgui tirar-la endavant.

Joan Dulsat i Massuet té 44 anys, va néixer a Arenys de Mar l’any 1959. Està casat i té una filla de 13 anys. De professió llibreter i editor, va formar part de la vocalia de joves de la desapareguda Associació de Veïns d’Arenys. Inicialment membre de la Juventut Comunista, ha estat militant de partits vinculats a aquesta ideologia. Fa més de 25 anys, el grup de joves al qual pertanyia i que organitzaven activitats culturals i festives, van decidir celebrar una revetlla de Sant Joan popular i oberta a tothom. Aquest col•lectiu també va ser l’impulsor de la fira de solstici d’estiu, lligada a la mateixa revetlla de St. Joan. Dulsat i la seva dona són, de la quinzena de persones que van iniciar la revetlla de Sant Joan ara fa 25 anys, els únics que van continuar fins al final.

Joan Dulsat també ha estat el creador i impulsor de la iniciativa Arriba’t a Arenys, que consisteix a organitzar visites guiades al Port d’Arenys i a les rutes espriuanes de la nostra població. Ara fa 18 anys que es desenvolupa aquesta activitat que ha portat a Arenys 108.000 visitants.

Dulsat és membre del plenari del gremi de llibreters de Catalunya.

En rebre la notícia de la seva elecció, Dulsat va manifestar que el guardó “és un reconeixement a tot el grup de gent que fa 25 anys va fer la revetlla de Sant Joan”.

Per a l’elecció de l’arenyenc de l’any, l’AIA ha seguit el tradicional procés participatiu on 50 persones, 25 homes i 25 dones, van votar entre diversos candidats la persona mereixedora del guardó.

Arenys de Mar 14 de març del 2004

L’Associació d’Informadors d’Arenys de Mar (l’AIA) ha donat a conèixer aquest diumenge (9 de març de 2003) a través de Ràdio Arenys l’elecció de Carles Pérez, cap del Cos de Bombers Voluntaris d’Arenys de Mar, com a arenyenc de l’any 2002. Pérez ha estat escollit per la majoria dels vots d’un grup de quaranta veïns d’Arenys de  Mar, vint homes i vint dones, de diferents edats i sectors socials, als quals l’AIA havia demanat que participessin votant o aportant noms de persones que haguessin destacat durant l’any 2002 i siguessin mereixedores d’aquesta distinció.

Carles Pérez ha estat la persona que més vots ha obtingut pel fet que aquest any 2002 ha vist com s’inaugurava el nou parc dels bombers voluntaris d’Arenys de Mar. Aquest fet ha comportat la sortida dels bombers de  l’antiga caserna on els voluntaris han estat instal·lats de forma precària durant més de 18 anys.

Carles Pérez és bomber voluntari des de fa 18 anys i en fa 16 que és el cap dels bombers d’Arenys de Mar. Pérez té 43 anys és casat i té dos fills. En conèixer la seva elecció, Carles Pérez ha considerat un honor que hagin pensat en ell per a aquesta distinció i ha assenyalat que el guardó “és per a tot el cos de bombers voluntaris” i no només per a ell. Ha agraït a tots el fet que l’hagin distingit com a arenyenc de l’any 2002 i ha avançat que reconeixements d’aquest tipus fan que les entitats de voluntaris “se sentin recolzades pel poble i animades per seguir treballant per a la comunitat”.



Arenys de Mar, a 9 de març de 2003

La Rosa va ser escollida com arenyenca de l'any  al ser presidenta activa del moiment veinal de l'AVA, que reinvindicava una millora en la qualitat de l'aigua potable.

En Belisari va ser elegit el primer arenyenc de l'any.
La gent el va votar tot enviant una papereta que enava encartada amb l'antiga revista Agenda que dirigia l'amic Francesc Castell,
Belisari Gonzàlez es conegut per la seva sabiduria en el mon dels bolets.
cada any organitza el curs de micologia, que va lligat amb l'exposició de bolets que abans es realitzava a la sala lloveras i des de fa uns anys es ralitza al centre cultural del calisay.