Estaria bé que -ni que fos una sola vegada- algun polític reconegués un error. El cas de Lluís Dalmau, mort a la seva cel·la als 73 anys, és un episodi perfectament indicat perquè la consellera de Justícia, María del Pilar Fernández Bozal, assumís que, com a mínim, hi ha hagut una negligència de tota la cadena penitenciàrisa, la que va dels funcionaris a peu de presó fins a la pròpia consellera. El resultat, malauradament, ha estat prou eloqüent.

Però no ho farà. Els seus subordinats li redactaran informes de tota mena on la responsabilitat única de la mort de Lluís Dalmau serà la fatalitat. Diran que el pres en qüestió no va omplir algun formulari o què la família no va ser prou diligent presentant els recursos corresponents. Asseguraran que, de tota manera, el cas estava a punt de solucionar-se i que, sigui com sigui, la culpa és del propi pres, que no va utilitzar els mecanismes reglamentaris. O dels metges, que no van considerar que el malalt estava en risc de mort imminent.

En fi, ja s'explicarà la consellera al Parlament. Ara bé, el que exigeix aquesta societat és que mai més no mori un ancià dins una cel·la d'alguna de les presons catalanes. I esperem, amb una certa prevenció moral, que la consellera hagi entès el missatge.

Seria un gran pas democràtic admetre que l'administració també comet errors. I, encara més, que els reconeix i es disculpa per ells.