El concurs ha començat. Si ja esteu registrats podeu anar a l'apartat “publica” i pujar el vostre relat. Si no esteu registrats, cap problema, ho podeu fer des d'ara fins el final del primer capítol. Si teniu qualsevol pregunta no dubteu en escriure a ficcions@edicat.cat o trucar al 934516170.
Els següents dies al centre penitenciari, es van fer eterns. Quedava un escàs mes perquè sortís lliure i tenia unes ganes boges per tornar a casa, veure tots els meus amics, la meva mare i les meves germanes. Però, sobretot veure’l en ell i abraçar-lo. Tenia por, no sabia del cert si ell m’estimava de veritat. Potser, per l’Ismael, jo tan sols havia sigut un
Alba estava una mica temblorosa, va entrar a una de les habitacions pero abans havia comprovat que no hi haguera ningú, era un dormitori amb dues literes i ninguna de les dues cames estaven fetes a més la habitació estava desordenada. Llavors va escoltar un soroll, els inquilins de aquell pis havien retornat, s´escoltaven les seues veus, eran risotades, insults, grits. Alba estava tota
