Just la setmana en què acabo de presentar el meu darrer llibre amb el títol Sense límits. O de com a la ciutat tots els somnis han de ser possibles, la companyia La Funcional Teatre ha estrenat una nova i magnífica versió d’ El Jardí dels cirerers, d’Anton Txèkjov. Ironies del destí, just quan manllevant versos de Vicenç Villatoro convido als meus lectors a creure que “no ets el futur; ets tots els futurs possibles”, arriba a la ciutat una obra i un autor que ens ensenyen a viure/conviure assumint la certesa de les pròpies limitacions i desitjos incomplerts. De vegades, sembla que l’atzar o el destí o algun déu murri juguen amb nosaltres, ens recorden la nostra gran i petita humanitat. No us sembla?