Fa uns quants anys l’Ajuntament va portar a terme una campanya de promoció de Vic que es deia precisament així: Vic i tu. Era una campanya naïf que més enllà dels eslògans buits de contingut va aportar poca cosa a la projecció exterior de la nostra ciutat. Tanmateix, la frase tenia un punt de bondat. Convidava els ciutadans a fer-se seva la ciutat, a considerar-se'n part constitutiva, a no percebre-la com una cosa estranya o fragmentada. Òbviament, els resultats foren discrets, també en aquest sentit.

Passats els anys, i malgra les transformacions demogràfiques, socials i urbanístiques que ha sofert Vic, l’Ajuntament continua sense saber com superar aquesta fragmentació, ni en el discurs ni en les actuacions. Les paraules ens continuen parlant d’un sud i un nord. per a alguns irreconciliables. Els fets ens continuen dient que al sud hi manquen equipaments, ja no de referència, sinó simplement d’ús veïnal: ni biblioteca, ni zona esportiva, ni zones verdes, ni... Aquesta és la realitat.

En el seu moment, i des de la modèstia que ens pertoca per ser una força minoritària, des d’ICV-EUiA vam fer propostes per lligar la ciutat, per apropar-la als ciutadans: la millora urbana del passeig de la Generalitat, el soterrament de la via fèrria, la millora urbana de la carretera de Roda, el centre cívic de Can Pau Raba. Una força minoritària que feia propostes per superar la disjuntiva sud-nord. En les negociacions del nou pla urbanístic municipal (POUM) la nostra proposta política va continuar en la mateixa línia: qualitat urbana i redistribució d’equipaments.

Ara, alguns dels que es reien de les nostres propostes, que s’hi van oposar aferrissadament, que són incapaços des del govern municipal de treballar per superar aquesta fragmentació, que un dia ens acusen d’estalinistes i l’endemà de pactar amb la dreta més rància, es dediquen amb una evident manca d’escrúpols a burxar en la ferida sense oferir cap solució, i ho fan utilitzant els arguments més simples només per aconseguir vots. El més trist de tot és que no els importen ni la cohesió ciutadana ni la sutura de la ferida: només mantenir els sous i els càrrecs.