Després de la meva continuada defensa de la cultura i del meu clar posicionament en contra de les retallades que proposa el govern, avui no me’n puc estar d’aprofitar un recent esdeveniment en el qual hi estic implicada per incidir en la reflexió al voltant del tema.
El passat dissabte dia 2 va tenir lloc a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès la presentació del llibre Barcelona, t’estimo, un recull de relats de diversos autors publicat per l’Associació de Relataires en Català i l’editorial Meteora.
Barcelona, t‘estimo es remunta a una iniciativa de l’any 2008, un projecte iniciat al portal literari “Relats en català” a imatge dels films “Paris, je t’aime” i “New York, I Love you”. En aquella ocasió no va arribar a bon port, però posteriorment la idea fou recuperada, en forma de concurs, pels actius Relataires. Amb un significatiu èxit de participació, finalment el jurat va seleccionar 29 històries que han acabat integrant el volum.
Fa uns mesos, arran de la presentació del llibre Garbuix de contes, ja vaig parlar en aquest diari de l’Associació de Relataires en Català, un grup de gent magnífica i pencaire, unida per l’amor a l’escriptura i a les lletres. Amb Garbuix de contes van estrenar-se en la publicació i ara, amb els textos sobre Barcelona, han tret a la llum el segon títol de la seva col•lecció. I la cosa no s’atura aquí, perquè tenen (tenim, ja que m’he unit a ells) un munt de projectes en marxa.
Els Relataires són l’exemple de l’òptim funcionament de la nostra coneguda tradició associacionista. El país sempre s’ha distingit per ser pioner en aquest sentit. La gent no té mandra de reunir-se i de treballar, de tirar endavant iniciatives diverses, esmerçant el temps que faci falta, amb il•lusió. Per això l’Associació de Relataires és cada cop més forta i els membres han augmentat de manera més que satisfactòria des de la primera presentació.
I aleshores és quan jo, a risc de fer-me pesada, torno a llençar una crida a aquells que ens governen:
Com és que no aprofiten tot aquest potencial? Tenen un munt de gent amb engrescadores capacitats, idees i projectes. Grups com els Relataires, igual de motivats, n’hi ha un munt arreu de Catalunya.
Però, senyors, les coses no es fan totes soles. De vegades, senyors, fa falta una miqueta de suport.
Quan retallen les prestacions bàsiques que mouen un país (ensenyament, cultura), per no parlar de la sanitat, poden vostès dormir tranquils?
http://associaciorelataires.com/
