Les consultes independentistes han resultat un revulsiu social molt més significatiu del que, a priori, fins els més optimistes esperaven. La puresa impecable d'aquest exercici bàsic de democràcia ha resultat un escull insalvable per al gruix de l'argumentari amb què ha provat d'armar-se el nacional-bunkerisme espanyolista. Només cal llegir les darreres invectives que el senyor Rajoy va perbocar, de manera força maldestra, des del centre del propi Parlament de Catalunya, per a capir la magnitud de la desorientació al capdamunt de les files de la neofatxenderia espanyola.

En tot cas, els daltabaixos més sonats no han tingut pas lloc a la caserna de la dreta, inassequible sempre a detalls tan nimis com la manca absoluta de lògica dels seus predicats, o a l'escàs rigor amb què retrata la realitat. A la cova de l'esquerra ultranacionalista espanyola no guanyen per aspirines. Drogodependents com són de la pancarta fàcil, l'enganxina de tirada llarga i les etiquetes dela pseudocorrecció progre, no han trobat la manera de fer titular facilets –d'aquells que tanta parròquia els donen- contra unes urnes d'irreprotxable tarannà democràtic. Tan perduts estaven que van acabar reproduint eslògans i crides contra els qui van a votar que només podem recordar en boca dels avis franquistes. Ara, llumits probablement per la incomoditat de les postures que han provat de mantenir, s'han empescat una nova línia d'atac del tot sensacional. Prediquen la inutilitat de l'esforç de votar en una consulta que no pot esdevenir vinculant de cap de les maneres. Un atac però, que entranya haver-se de declarar favorable a la independència per a que resulti veritablement eficaç i acceptablement creïble per als qui prova de convèncer.

D'aquesta manera, les meves maltractades oïdes han hagut de sentir com un destacat filo-socialista (de carnet amagat) bramava contra l'expresident Pujol: “Es un robaperas ¿Dónde va éste, ahora, a confundir a la gente –que ya está acojonada con los recortes neocon del gobierno de Mas- con fantasias independentistas? Un robagallinas oportunista es lo que es. ¡Qué más quisiéramos que separarnos de esta mierda de país que es España, pero ya sabemos que no puede ser!” Ja ho veieu, ara hi ha sociates independentistes. Aquesta sí que és una transformació impossible.