Opinió

L'unica manera de reformar l'estat es amb un de nou, sense connexió jurídica amb l'anterior. Una legitimitat seria simplement un legitimitat republicana, la voluntat d'una nació històrica de constituir nació política. Quina legitimitat te l'estat espanyol? La de la victoria-conquesta del 39. Jo aposto per un estat nou, el català, sortit del no-res. Es podria donar continuitat al dret civil, jurisprudencia local i poca cosa més.

Molt be dictamen, peró els politics que tenim, no saben el que significa tenir dignitat i respecta als nostres martirs, només en saben de corrupccions i de legitimar el neo franquisme, la monarquia per exemple. L'Independència és hores d'ara l'unic camí possible. Aquest any nosaltres decidim o España o Catalunya. Un reagrupat.

Error. "Si es considera que els tribunals que van actuar abans i desprès de la Guerra Civil no eren legitims, tampoc ho són les seves sentències o decisions". Qui considera això? Vostè i jo i gent com nosaltres, però el sistema jurídico-polític espanyol no. Em passo la vida repetint aquí i allà el mateix, però veig que encara cal, malgrat ser una evidència. El franquisme juridico-polític no ha mort, es va reformar a partir de la Ley para la Reforma Política de 1976, culminant en la reformulació aggiornada de las Leyes Fundamentales: la Constitución de 1978 aixecada sobre la legislació antrerior. I no hi hagué trencament, sinò evolució. Per tant TOT allò és el fonament de tot això. Vivim en la mateixa legalitat, encara que la lletra s'hagi anat canviant. La nulitat del judici de Companys i el de tants altres NO es pot fer genericament al·legant il·legimitat dels tribunals i normes que aplicaven, sinó INDIVIDUALMENT per coses com manca de proves, fets coneguts desprès, falsetat de testimonis...etc. Igual igual com li farien a qualsevol de vostès per exculpar-lo desprès d'una sentència condemnatoria d'haver pegat un vei i desprès hagués resultat que no (s'esmena la sentència, però mai es qüestiona la legitimitat del jutge ni la de la llei aplicada) El Regne d'Espanya pot condemnar el franquisme moralment, però no pot trencar amb ell i fer tabula rasa perquè és el seu ADN. Un trencament jurídic portaria al terratremol final: qüestionament de la legitimitat del cap de l'Estat (per cert, sabeu QUINA Constitució ha jurat? Pista: ni tan sols és la que juren tots els càrrecs electes, magistrats i funcionaris), indemnitzacions a mestres, funcionaris, militars..., fosses, documents requisats, incautacions...I la caixa dels trons: la sacrosanta unidad de la patria. Per tant, tot el que s'accepti com a engruna de restitució moral... parole, parole, és pura indignitat. Us imagineu que l'Estat alemany condemnés la barbàrie nazi, però al mateix temps mantingués vigents les sentències dels tribunals de Hitler? Doncs el Regne d'Espanya ve a a ser això. El tema dona per un dictàmen llarg i no hi cap en un comentari com aquest, que com a tal ja ha sortit massa llarg, però hi ha coses que algú hauria de dir en tribunes públiques i deixar d'alimentar la mentida per acció o per omissió.Si no podeu honorar els morts, al menys deixeu-los descansar en el silenci i no els utilitzeu d'atrezzo en les comedies amargues que per aquí es representen.

Catalunya pren nota. No podem conviure ni una setmana més amb aquesta trepa de FEIXISTES. Europa ha de saber el que es cou a Espanya on la democràcia i el respecte per Catalunya són absents com ho era la decència als camps de concentració.