Japó viu un dels pitjors terratrèmols de la història de la Humanitat i la seva gent fa respectuosa i serena cua als supermercats per proveir-se d’aliments, manté la calma a la feina intentant subjectar prestatges que trontollen, escriu amb grans lletres regulars el seus missatges de socors sobre teulades mig ensorrades on es refugia sense senyals aparents d’alarma, mentre tot al seu voltant s’enfonsa. Aquestes imatges, que han arribat a tot el món gràcies a la televisió, m’han semblat molt més impactants que la catàstrofe de proporcions gegantines: he entès de cop moltes coses.

He entès perquè a la Segona Guerra Mundial van continuar en el front de batalla malgrat les dues bombes atòmiques que escombraren Hirosima i Nagasaki, fins que el seu emperador no es va rendir. He entès que Kurosava pogués extrapolar-hi les millors tragèdies de Shakespeare. He entès que sigui el país campió en suïcidis infantils i el que ha vist néixer l’estranya malaltia social que manté reclosos molts joves a la seva habitació durant anys amb la sola companyia del seu ordinador. El seu motor vital i el nostre són diferents, com em va dir una amiga empresària que va saber en què rau la diferència entre Orient i Occident quan va contractar personal xinés per primer cop.

L’honor i la vergonya són en el seu món allò que en el nostre món judeocristià són la culpa i el  remordiment. Ser capaços de respondre a les situacions complicades amb enteresa i valor es pot aprendre als Estats Units o a Alemanya, molt més difícilment a França o en general a la Mediterrània. Per a ells sembla genètic. Sense aldarulls, sense perdre la compostura, sense fer el ridícul, abans l’harakiri. Com aquell general que va esperar la mort del seu emperador, a qui obeí en la rendició front els aliats, per suïcidar-se ritualment després de no haver acceptat el deshonor de la derrota.

Sí, Clint Eastwood va ser capaç de dir-ho en dues pel·lícules memorables (Banderes dels nostres pares i Cartes des d’Iwo-Jima) Ara tenim la versió directa, tràgica i exemplar de la cara i la creu de l’imperi del sol naixent.