Les dades d’ocupació tornen a baixar i això es converteix de nou en notícia. Sembla que, amb delit, esperem que el mercat laboral pateixi uns efectes similars a la natura, on brotin llocs de treball i possibilitats de feina per tot arreu. Sabem que un altre mes això no és així, però em pregunto, que hem fet per esperar un canvi de tendència?

De moment he sentit declaracions amb molt bones intencions per part dels nous Consellers, però d’aquí a ser capaços de crear nova ocupació no vinculada a l’estacionalitat, per les necessitats del turisme o de l’activitat agrària, i poder cobrir els llocs de treball perduts en la construcció, la banca i en les Administracions, encara ens queda tot el camí per recórrer.  

No és gens bo caure en el pessimisme i pensar que tot està perdut, però tampoc cal que siguem uns il•lusos que pensem que tot tornarà al seu lloc sense esforç ni treball sinó per simple art d’encanteri. Les declaracions dels nostres representants al Govern de la Generalitat són importants; la seva voluntat de facilitar al màxim la creació d’empreses que permetin el desenvolupament d’una idea, l’autoocupació en un inici i el seu creixement posterior.

L’emprenedoria és important, donat que ara comencem a veure clar que les grans multinacionals no ens vindran a oferir ni feina ni encara menys riquesa. Que el nostre futur i la nostra realitat són de moment les petites i mitjanes empreses, les que un dia no massa llunyà es van crear i avui són grans empreses com les que tenim a casa nostra del sector agroalimentari, de la distribució o el metall, líders en els seus sectors i amb projecció mundial, nascudes fruit de l’aposta d’un bon nombre d’emprenedors que en uns moments tampoc gens fàcils es van llençar a l’aventura empresarial per desenvolupar la seva iniciativa.

Ens diuen que tot està per fer, i és molt possible que la majoria de béns i serveis que la societat necessitarà o utilitzarà d’aquí deu anys encara no existeixen. Doncs cal pensar-los, crear-los i desenvolupar-los.

És el moment de despertar el nostre enginy i esperit emprenedor, i els catalans d’això n’hem tingut i de ben segur encara ens en queda per a poder desenvolupar la nostra capacitat innovadora i donar resposta a les necessitats del futur, ja que ningú ho farà per nosaltres. Les administracions diuen que no ens posaran traves; hi hem de confiar i elles han de confiar en els emprenedors que es jugaran els seus diners per sortir d’aquesta espiral destructora de treball i de il•lusió en la que ens trobem avui dia.

El camí comença per tornar a donar valor i prestigi a la preparació i l’esforç en el treball, eines que possibiliten el desenvolupament de idees i la innovació de productes i serveis, i també valorar l’esperit emprenedor que busca un posicionament en el mercat i uns resultats a llarg termini que assegurin la continuïtat i generin riquesa per la societat.

Com diu el tòpic, si ens ho creiem és possible. No serà fàcil, ni ràpid, per tant posem-nos-hi ja. No justifiquem el nostre immobilisme amb el que no fan l’administració o les entitats financeres. Cal que tots hi posem treball, imaginació i confiança, ja que els que trenquin esquemes i tinguin capacitat d’adaptació a les noves realitats triomfaran i si són molts els que tenen èxit el nostre país avançarà. Gairebé  només depèn de nosaltres.