"M'agradaria que Déu fos viu per veure això"

 Homer Simpson

La història acaba, per bé o per mal, desemmascarant la veritat. I més en un estat on el dictador va morir de vell, retratat pel gendre i els seus ministres presidents de comunitats autònomes. Demà Barcelona celebra una consulta que mobilitzarà un total de 3.000 voluntaris per decidir si els aborígens de la zona nord-oriental volen ser independents.

El trauma al final de la jornada serà que la victòria tindrà un efecte semblant a posar una espardenya dins una gàbia i esperar que xiuli. Per tant, els resultats no importen. El que realment importa són els danys col·laterals produïts al llarg de les darreres setmanes. És a dir, les veritats ocultes de la nostra història més recent, descobertes sense ni intentar dissimular-les.

L'incombustible Joan Ferran, diputat del PSC, feia el gara-gara a Unió per l'oposició de la seva cúpula a la consulta barcelonina. Ferran apostava per una nova federació: SiU; Socialistes i Unió Democràtica de Catalunya. Combinació interessant. Els del PSC, hereus mitològics del lerrouxisme en paraules d'Oriol Malló, associats amb els fills polítics de Carrasco i Formiguera contra una consulta inofensiva més enllà de l'autoritat moral que pugui generar.

Els dipositaris del socialisme democràtic combinats amb els cristians de cintura cap amunt s'apunten al carro del boicot dels falangistes, de la dreta franquista reciclada i dels farsants de nou encuny de la democràcia a-nacionalista (com si els humans pel fet de ser ciutadans deixéssim de ser mamífers).

 I el més fotut, és que els integrants de la federació SiU llueixen el nom de Catalunya, com si fos la denominació d'Origen d'una llangonissa- que no dels llangonissers-, i són, suposadament, els nostres almogàvers a Madrid, uns amb 25 soldadets i els altres preocupats amb quedar bé. La història acaba obrint el calaix del passat. Que baixi Déu i ho vegi. Homer flipa.