Ara toquen eleccions municipals. Als diferents municipis es van creant grups que s'estan reunint, tancant les llistes i elaborant els programes electorals, aviat començarà la campanya i als ciutadans ens correspon donar el veredicte final amb els nostres vots. És per tant un moment interessant: per una banda ara hi ha gent que fa bullir l'olla pensant propòsits de futur, i finalment entre tots decidirem què és el que ens agrada més en aquella administració que ens és la més propera de totes, el municipi.

No s'hi val passar de tot amb el tòpic de que els polítics són uns corruptes o arguments similars. Ara toca participar. La gran majoria de les persones que estan elaborant llistes i programes als municipis son persones que  volen contribuir a la societat, o sigui que d'entrada només per això ja mereixen un reconeixement. Als que surtin electes a més s'enduran pals i responsabilitats, per tant els hem de desitjar sort i encert en la seva gestió.

Jo per exemple desconfio dels que volen quedar bé amb tothom i no es mullen, que amaguen les cartes i després fan el que volen (o no fan res) i no s'impliquen, però vaja, això no deixa de ser una reflexió personal i generalista, voteu qui més us agradi.

Tots els altres podem participar, i no només amb el vot, també ajudant-los ara a fer bullir l'olla, i després a fer feina i rutllar les coses. Queixar-nos ho podem fer sempre, però si no fem cap d'aquestes coses, gaire legitimitat per fer queixa no la tindrem pas. En resum, abans que no pas queixar-se, el que hem de fer es donar-los canya, entenent per donar canya, participar en positiu.

A mi alhora d'empènyer temes sovint em dona per les TIC. Per exemple, m'agradaria que tots els grups posin en els seus programes que procuraran que hi hagi Internet a l'abast per a tothom, amb totes les opcions comercials possibles, i incloent sempre la xarxa oberta també com a opció. Les xarxes de fibra òptica son una gran oportunitat per recuperar la competitivitat i equilibrar el territori.

Si no hi ha diners, que no n'hi han, no passa res, es fa el que es pot, però el propòsit ens el podem fer igualment. N'hi ha prou amb el compromís de fer el que es pugui, i el que no es pugui fer, facilitar que ho puguin fer altres amb cooperació pública i privada i gestionant els recursos públics de forma eficient i al servei i benefici de tots. Aquesta és l'aposta bona. I no és poc perquè en l'apartat de recursos públics s'hi inclouen les infraestructures, i n'hi ha moltes. Sí, fins i tot sense calés es poden fer moltes coses.

L'aposta dolenta, que també hi és, és gastar-te el que no tens en tecnologies super-noves de moda, cares però que caducaran abans de que es puguin amortitzar, continuar-ho fent només perquè ja s'estava fent abans... o pitjor encara, que això també passa, i molt en el món de les TIC, posar els recursos que hi ha en mans de gent de fora, i/o de forma exclusiva en mans d'uns pocs, excloent-ne d'altres.... no parlem de quan directament es ven el que no toca fent bona aquella dita de “pa per avui, fam per demà”.

En resum, per invertir i gestionar bé en les TIC no cal ser un “tecnòleg”, ni d'un partit polític o un altre. N'hi ha prou amb tenir seny, invertir en allò que queda, al territori, escombrar cap a casa, no posar tots els ous a la mateixa cistella, aplicar el sentit comú i no deixar-se enredar. Se suposa que això ja ho exigeix la llei, però també és cert que en qüestió de les TIC, de vegades hi ha qui se'n oblida (algú ho havia de dir).