Tinc per costum, quan em crida l'atenció alguna cosa de quant veig publicat, retallo i pego en un àlbum que, a poc a poc, va omplint-se d'articles i notícies que, si el temps no ho impedeix, llegaré als meus hereus com una fortuna; si ho volen això que porten per davant i si no, això que porten per darrere.
El dominical d'El PAIS recollia un article de Millás en què s'il·lustrava amb foto del president valencià en besamans amb autoritat eclesiàstica. Glossava Millás, a qui tant admiro, la imatge i aprofitava l'oportunitat per arriar a Camps un viatge sobre els seus "amiguets de l'ànima" i, en savi desenvolupament, enllaçava l'homenatge cap a l'Església del mandatari de la Generalitat valenciana.
A l'hora de retallar i guardar l'article en el meu modest arxiu, vaig col·locar al seu costat la foto publicada en la premsa de Castella-la Manxa en ocasió de l'arribada del nou bisbe de Sigüenza a la diòcesi seguntina. En la imatge, el president Barreda, en actitud idèntica a la de Camps, petoneja l'anell de don Atilano a les portes de la portentosa catedral de la ciutat del Doncel.
Com tinc la vara de mesurar bastant equilibrada, no veig diferència alguna entre l'homenatge d'un i un altre cap a la porpra obispal i posats a inclinar la balança sobre els "amiguets de l'ànima" em resulta més xocant la de Barreda que, encara que hagi recollit espelmes, volia canviar el nom de les vacances de Setmana Santa i fer desaparèixer els crucifixos de les escoles seguint les directrius del seu partit.
Espero de Millás, a qui tant admiro, semblant article el diumenge que ve amb la foto de Barreda i el seu corresponent besamans al Bisbe de Sigüenza. Seria el lògic.
