Governar és l’art de prendre decisions pensant en el bé de la majoria. Aquesta sentència que estic convençuda que comparteixen totes les formacions polítiques i les forces socials també ha de servir en l’àmbit del mercat laboral. No hi ha ningú a casa nostra que pugui defensar la utilitat d’una estructura que ens ha portat a tenir més de sis cents mils catalans a l’atur i que ha deixat sense feina a més de quatre milions de persones al conjunt de l’Estat.
Quan sembla que els riscos que l’economia espanyola sigui intervinguda han minvat i quan es comencen a veure signes de creixement econòmic, continua existint una dada que mes rere mes és molt negativa: l’atur. Mentre els països del nostre entorn aconsegueixen crear ocupació amb xifres de creixement econòmic molt minses, aquí, a Catalunya i a Espanya, necessitem un creixement de prop del 3% per començar a crear-la. És evident que hi ha alguna cosa que no funciona i que cal canviar.
Un dels aspectes que ara ha d’afrontar el govern Zapatero és enllestir la reforma laboral iniciada fa uns mesos, flexibilitzant els convenis laborals i individualitzant situacions segons l’economia de les empreses. Els convenis sectorials universals s’han demostrat poc útils quan l’entorn econòmic no els acompanya. La inflexibilitat de l’actual normativa ha ofegat moltes empreses que no han pogut afrontar les exigències de la llei laboral. Donar més flexibilitat i més capacitat d’adaptació no és retallar drets, sinó afavorir les condicions perquè hi hagi més ocupació. Aconseguir-ho és la millor política social.
Una vegada que ja ha decidit no presentar-se a la reelecció, Rodríguez Zapatero té l’oportunitat d’actuar com a governant de tots i no com un polític que només pensa en les properes eleccions. Un polític amb responsabilitats de govern ha de saber prendre les decisions que afavoreixin la majoria i que permetin afrontar el futur amb més confiança i més recursos.
El sistema actual dels convenis laborals s’ha revelat com una llosa durant la crisi. Quan es va aprovar la reforma laboral, es va donar sis mesos als agents socials perquè arribessin a un acord sobre la negociació col.lectiva. Com que no arriba, ara el govern ha d’actuar i ser valent. Contra les veus que pugui tenir en contra hi ha dades objectives irrefutables: L’economia creix, poc però creix, i en canvi a Catalunya i a Espanya segueix augmentant l’atur.
Des de CiU oferim el nostre suport a les mesures que generin ocupació i que afavoreixin el creixement i el desenvolupament dels milers i milers de petits empresaris i autònoms. La societat ens reclama ara un compromís de responsabilitat. Els eslògans que van servir el segle passat han quedat obsolets. El segle XXI -que ha dut tants canvis a tots nivells i que ha fet de la globalització el seu paradigma- també reclama modernitzar les relacions laborals. Només així aconseguirem remuntar la crisi, perquè només així facilitarem la creació d’ocupació. Zapatero en té la paraula.
Eva Parera, portaveu d’Unió Democràtica de Catalunya
