Opinió
El clatell d’Alcampell
Xavier Montanyà
13.04.2011
Naveguem
Marta Rojals
11.04.2011
O2
Marta Rojals
04.04.2011
Esmorzar a Tous
Marta Rojals
29.03.2011
La llei del silenci
Xavier Montanyà
23.03.2011
Fràgil
Marta Rojals
21.03.2011
Aquesta gent
Marta Rojals
14.03.2011
Stuart Christie contra Franco, encara
Xavier Montanyà
11.03.2011
National geographic
Marta Rojals
08.03.2011
La corrupció és el sistema
Xavier Montanyà
04.03.2011
Àngels de la guarda
Marta Rojals
28.02.2011
Una sentència històrica
Xavier Montanyà
24.02.2011
El retrat de Dorian Gray
Xavier Montanyà
17.02.2011
1/39>
Xavier Montanyà
El clatell d’Alcampell
13.04.2011
La visita del papa ha fet miracles. Déu i el Comte ja parlen català. I el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes ha recuperat la flaire resclosida de les sagristies, la penombra jocfloralesca i la genuflexió servil davant mecenes casposos. És la Catalunya abstèmia, abstinent i restrenyida de Torras i Bages. La immanent -ai, Albert!-, profundament arnada i carca, de poca dutxa, i diumenge, au!, gotet de moscatell. La que sobreviu i s’enriqueix amb Franco, afluixant la mosca, amb comptagotes, en benefici de societats folclòriques i el relligat de versos i goigs per a tietes conques, eixutes com un fregall. La que perviu xuclant-nos la sang, al fons més fosc dels caus de l’actual dreta catalana, allà on guarden les essències pàtries: els llibres ratllats de la doble comptabilitat i la caixa forta on amaguen subvencions i almoines desviades.
Avui, la Catalunya del mal alè, adoradora de pessebres, concentra intensament la mirada en el clatell capellanesc d’en Duran (Sant Jordi) i Lleida. Milers d’ulls de catalans de tortell, concentrats fixament en un clatell d’Alcampell, d’allà la Franja de Ponent. És l’única part visible de la seva personeta, des que es passa el dia, a les Cortes, donant-nos l’esquena, i de puntetes, traient la llengua, aconsegueix fer emergir el seu rostre per festejar amb el president del govern espanyol i els seus ministres. Amb acusada preferència per elles, que porten 'panties' de seda i surten al Vogue. Admirable, l’esforç del de la Franja. Que en sou, de tossuts, allà, Duran.
És com els nens petits, que s’estiren, s’estiren, i s’estiiiiiiren…, de puntetes, sufocats, per arribar al taulell i agafar amb la maneta el caramel que els ofereix una confitera grossa, d’ulls espurnejants.
No sé que els deu dir, as aquells ministrots, que sempre li somriuen. I a ell, se li ericen els pelets del clatell. Sempre m’ha semblat que té poca gràcia, aquest home. Què els fa riure, d’ell? La seva carona de tramús decorada amb ulleretes de color de rosa? De què es peten, quan veuen emergir el seu brillant cap de fava pel 'burladero'? Del seu accent de la Franja? Cony de 'vernàcula, José Antonio! Qui el pogués dissimular, fill meu! Aquest home ha begut oli. Què hi farem! Fóra més feliç, si hagués nascut a Palencia, a Paracuellos del Jarama, o entre Pinto i Valdemoro. Hauria tingut més possibilitats d’assolir el seu gran somni: regentar un ministeri a la Carrera de San Jerónimo, envoltat de secretàries andaluses i becàries de Covadonga, tendres i sucoses. I que l’anomenin Don José Antonio. I tot, tot, tot… Atipar-se de 'yemas de Santa Teresa'. Diumenges i festes de 'guardar', trona preferent a la catedral de l’Almudena, tribuna al Bernabeu o a Las Ventas, intrigues i còctels a la Zarzuela, caceres al Pardo, negocis a la Guinea Equatorial, casament a El Escorial, sopar a Casa Lucio, ous ferrats com el Borbó i, cada dissabte, clau de luxe, amb suite egípcia i xampany francès.
Au, José Antonio, tot teu! Ja t’ho regalo! No cal que tornis! Triomfa, que t’ho mereixes. Déu ho sap. El Comte, també. I en Manent, no diguem.
Avui somnio que ja ets passat. Tu i tot allò que representes, José Antonio. Bufen vents que desvetllen i inciten al somni. Salut i República! Feliç vuitantè aniversari! Aquest any la primavera ha esclatat per sorpresa, esplèndida. El vent bufa amb força. Oh! vella i coneguda olor de romaní i d’espígol del Tibidabo.
Editorial
A València, dissabte
Vicent Partal
15.04.2011
I si CiU va llegir malament el resultat?
Vicent Partal
14.04.2011
Duran pilota el Dragon Khan
Vicent Partal
12.04.2011
Vuitanta anys després
Vicent Partal
11.04.2011
Voteu sí
Vicent Partal
08.04.2011
Fracàs
Vicent Partal
07.04.2011
Alerta amb Bèlgica
Vicent Partal
06.04.2011
L'absurd primer judici del cas Gürtel
Vicent Partal
05.04.2011
Ho paguen els socialistes...
Vicent Partal
04.04.2011
Indigneu-vos. Organitzem-nos. No paguem.
Vicent Partal
01.04.2011
Quina barra
Vicent Partal
31.03.2011
Us esperem, president
Vicent Partal
30.03.2011
Camí del milió de vots
Vicent Partal
28.03.2011
Les provocacions de Camps
Vicent Partal
25.03.2011
Gràcies
Vicent Partal
24.03.2011
Per què, senyor Hereu?
Vicent Partal
22.03.2011
Dubtes, espere que raonables
Vicent Partal
21.03.2011
Amb el Pare Manel
Vicent Partal
18.03.2011
Honorant Barcelona
Vicent Partal
17.03.2011
Els límits dels drets
Vicent Partal
16.03.2011
Transparència
Vicent Partal
15.03.2011
En una nuclear el perill és inevitable
Vicent Partal
14.03.2011
Una majoria
Vicent Partal
10.03.2011
Tranquil
Vicent Partal
09.03.2011
Atacar Gaddafi?
Vicent Partal
08.03.2011