Des de l'Associació de Veïns de Cantonigròs -entitat que promou activitats al poble durant tot l'any- hem organitzat una sèrie de quatre “Sortides amb història” per conèixer la història del nostre entorn. La primera d'aquestes sortides, oberta a tothom, es farà el 21 de maig -amb temps per apuntar-se fins al dia 8- i serà a la muntanya de Cabrera.

L'excursió pretén reivindicar no pas el santuari de la Mare de Déu, que des de sempre és motiu d'aplecs i pelegrinatges, sinó el castell i la seva història. Del castell només en queda la base de la torre, i segons tinc entès, aviat començaran a fer-hi excavacions, per mirar de treure a la llum el que el pas del temps ha deixat soterrat durant segles. Queden a la vista, això sí, el santuari -sembla, l'antiga capella del castell-, restaurat, remodelat, i una cisterna de l'època en bones condicions. Res més. 

El sorprenent és que a la memòria de la major part de gent del Cabrerès tampoc no hi ha res més. Quan hem presentat aquest programa, han sorgit de sobte preguntes de diverses persones de Cantoni que se'ns han atansat per demanar-nos el que es podria resumir en “Però... a Cabrera hi ha un castell?”. I ha estat aquesta pregunta la que m'ha dut a escriure aquest article, a dedicar quatre ratlles a refrescar la memòria col•lectiva, tot recordant que la nostra existència, almenys com a subcomarca, la devem precisament a aquest castell i al seu terme, el Cabrerès.

Precisament del castell de Cabrera hi ha referències ja al segle X i, com bé explica el nostre extraordinari historiador Antoni Pladevall i Font, segurament devia existir ja en època visigòtica, però la jurisdicció que li coneixem l'hi va donar el comte Guifré el Pilós quan va organitzar el comtat d'Osona després de conquerir-lo. Més endavant, el cognom de Cabrera l'adoptarien els vescomtes de Girona que, després d'unir-se al llinatge dels Cabrera, posseïen bona part de les terres d'Osona i de Girona. Entre els Cabrera, per cert, hi havia hagut a l'Edat Mitjana un dels trobadors més importants que hem tingut a Catalunya, Guerau de Cabrera.

És molt probable que els Cabrera no visquessin mai al castell. Qui sí que hi va viure, però, almenys durant un temps, van ser els castlans, els que se n'ocupaven. Aquests castlans també van adoptar el cognom de Cabrera. En temps de Jaume I, gran aficionat a guerres i faldilles, una dama anomenada Guillerma de Cabrera va despertar el seu interès. Ignoro si el rei va passar alguna nit al nostre castell, però a mi, que sóc històricament romàntica, m'agrada pensar que sí. El marro va arribar quan Guillerma de Cabrera se li va fer gran a un Conqueridor que, per a aquestes qüestions, no envellia mai. A la mateixa casa també hi havia el fill de Guillerma i la seva dona, Sibil•la de Saga, que el rei, sense tallar-se gens, va decidir afegir també a la seva nodrida col•lecció d'amants.

La història dels Cabrera, doncs, és sucosa en tots els sentits i mereix una reivindicació que, des de l'àmbit de l'arqueologia, serà en forma d'excavacions i, des de l'àmbit divulgatiu, serà en forma d'excursió  el dia 21 de maig, i d'explicacions que em fa l'efecte que, al segle XXI, ja està bé que comencin a arribar. El castell i els Cabrera bé mereixen que sapiguem qui són.