Gallardón

L'Alcalde de Madrid ha decidit superar a la ficció amb les seves realitats i fer bo aquell vell conte en què un cec era obligat a creuar la carretera contra la seva voluntat sent arrossegat per un vianant obstinat a complir la seva bona acció del dia.

No crec que existeixi, excepte a la Cuba de Castro i similars, un sol país en què no hi hagi persones que per raons diverses facin la seva vida als carrers. Unes vegades l'economia, altres l'abandonament familiar, les més un trastorn de salut i moltes per una peculiar manera d'entendre la llibertat, quan es viatja per l'estranger de fora no és estrany trobar persones que habiten en els llocs més insospitats de la via pública. Els francesos, sempre més llests que la gana, van aconseguir convertir a aquestes gents en atracció turística amb l'apel·latiu fascinant de "clochards".

En aquells vells temps de la transició, Pedro Ruiz feia una superba imitació de Fraga i posava als seus llavis una frase: I al que no sigui lliure, l'obligarem a ser lliure! Crec que aquesta frase no la va pronunciar mai don Manuel, però en el pitjor dels casos Gallardón, seguidor del vell lleó gallec, la va creure a ulls clucs i pretén posar-la en vigor: Al que no vulgui viure a la Cibeles, en un palau fastuós, l'obligarem!