El meu menda, Isidoro, és un gat pachequià. Ja saben, un admirador d'aquella frase de l'alcalde Pacheco que deia: La justícia és una conya. I ho és més en un dia com avui, en el qual ens anuncien que asseuran a la banqueta al Jutge Garzón, mentre que als corruptes no començaran a jutjar fins pasades les municipals, si abans no s'anul·len les escoltes telefòniques. També ajuda a la nostra gatuna indignació comprovar com Millet i Montull es neguen a obrir la boca en l'assumpte del presumpte finançament de Convergència a través d'unes comissions que va pagar una coneguda empresa constructora, curiosament per la construcció de la ciutat de la Justícia. I davant aquest panorama desolador no cal desanimar-se, sinó mantenir els ulls oberts i l'olfacte a punt per distingir el nou procediment que poden arribar a triar alguns per treure-li lluentor a la nova etapa política que, mancant cash pressupostari, ha d'inventar-se un nou sistema que generi recursos per a aquells que, al costat del poder, creen empreses sense clientela aparent, que segurament sabran trobar via DOG o, potser, de forma immediata, d'aquelles grans fortunes que s'han beneficiat amb efecte retroactiu de la "sospitosa" derogació del tram més alt de l'impost de successions. Com tothom es mereix la presumpció d'innocència, caldrà atorgar-la-hi, fins i tot, a aquells que per la seva trajectòria no l'hi mereixen, la qual cosa no vol dir que un no hagi de llegir-se amb molta cura democràtica la lletra petita de tot el públic, perquè els casos que ja coneixem o uns altres que dormen en l'oblit de la memòria ciutadana no es repeteixin, perjudicant el ben comú, però, sobretot, la imatge pública de Catalunya.
Així que, com diria un reconegut independentista, abans president d'un club de futbol, en una situació com la qual ens toca viure cal exclamar amb èmfasi allò tan popular que diu: ¡Al loro…!
Miauuuuu….!
