--Nom complet: Shaudin Melgar-Foraster
--Bloc: Shaudin Melgar-Foraster
--Quines sensacions tens en escriure un bloc en català des del Canadà?
M’hi sento molt còmode. Al cap i a la fi el català és la meva llengua de debò, la que em fa sentir, més que cap altra, que sóc part d’una comunitat. Tot i que en bona mesura el Canadà és també la meva terra i que visc envoltada d’anglès, només quan m’expresso en català sento una forta sensació de pertinença. Un bloc, sobretot un bloc personal, és una eina exceŀlent per expressar-se, així que el meu bloc escrit en català esdevé un lligam amb la comunitat de parla catalana.
Quan escric els articles del bloc sé qui sóc. Els que hem emigrat, i viscut molts anys en el nou país, ens sentim força escindits, amb una mena de psicosi que no ens permet saber ben bé qui som. Tots els immigrants que he conegut –i n’he conegut força a Toronto on el 50% de la població ha vingut d’un altre país–, pateixen en alguna mesura d’aquesta psicosi: som canadencs o som del país d’origen? Qui som realment? És una sensació que arriba a produir desassossec. Tanmateix, en el meu cas, l’arrelament a la llengua catalana aconsegueix apaivaigar el neguit. Expressar-me en català em dóna una sensació de pau. Emprar la meva llengua en el bloc m’allibera de la psicosi de l’immigrant. Tant se val on visc perquè la llengua catalana em diu qui sóc.
--Se sol dir que les tecnologies escurcen distàncies. En el teu cas és així o et sents lluny de Catalunya?
--He de subscriure aquesta dita. No sóc de natural una entusiasta de les tecnologies, però he de reconèixer que poden ser força útils i que, efectivament, escurcen distàncies.
Vaig passar molts i molts anys al Canadà sense pràcticament cap comunicació amb la meva terra d’origen –tret del contacte amb la meva família-. Amics i persones que havia conegut a la meva terra s’esborraven, desapareixien de la meva vida, i fins i tot la comunicació en la meva llengua era molt limitada. En començar a impartir classes de català i cultura catalana a les universitats d’aquí, el contacte amb l’Institut Ramon Llull va reviscolar la comunicació en català, però encara era ben escasa.
I vet aquí que un dia Internet –tot i les meves poques ganes inicials d’emprar-lo– va començar a canviar la meva vida. Tot d’un plegat la meva terra catalana era més a prop del que semblava: vaig retrobar amics i en vaig fer de nous, vaig entrar de ple en un fòrum català i, a la fi, vaig crear el bloc en català. Ara, tot i que la distància no deixa d’existir, puc comunicar-me amb vosaltres –només he de posar els dits sobre el teclat.
--Publicites molts col•lectius culturals integrats per joves. Amb Internet l’interès dels joves per la cultura està millor o pitjor?
--M’interessa molt el jovent. He dit moltes vegades que els joves són el nostre futur, per tant és important interessar-se per ells i celebrar els seus èxits, bé personals o coŀlectius. Sempre que m’assabento d’algun coŀlectiu amb cara i ulls, integrat per joves catalans, procuro fer-ne difusió al meu bloc. Em fa iŀlusió i, qui ho sap, potser els meus articles poden aconseguir ajudar-los. Si més no, saben que les seves activitats són celebrades.
És difícil saber sí Internet ha afavorit l’interès dels joves per la cultura. Em sembla que haurem d’esperar uns anys abans de poder saber-ne el resultat. Internet, se sap prou bé, pot ser positiu i també negatiu. És difícil que una persona molt jove sigui capaç de discernir, entre l’allau d’informació de tota mena que es troba a Internet, què és profitós, què purament comercial i què nociu. Sens dubte hi ha informació cultural molt adient, però pot passar desapercebuda entre tanta d’altra que no aporta res positiu. Aquest és el problema que hi veig.
--Penses que el bloc et pot ajudar a projectar la teva carrera literària?--
Bé, és que sense el bloc em sembla que no aniria enlloc amb els meus llibres. Som a l’era d’Internet i, sense entrar en aquesta nova tecnologia (o potser ja no és tan nova), als autors que encara no tenen un nom se’ls fa costerut fer saber que existeixen. Un bloc és l’eina més escaient: et permet treure el nas a la xarxa, mostrar com escrius i comunicar-te amb els lectors.
En el meu cas, tenim a més a més la particularitat de la distància. Seria gairebé impossible entrar en contacte amb els lectors, sobretot amb els lectors en potència, de no tenir un bloc. És impossible que vagi a fer presentacions o a signar llibres en una biblioteca, llibreria o fira de llibres. Hi ha un oceà entre el Canadà i els meus lectors catalans. El bloc, per tant, esdevé imprescindible.
He d’esmentar que fa iŀlusió poder tenir una interacció amb els lectors. No us podeu imaginar l’alegria que tinc cada cop que un lector escriu un comentari al meu bloc sobre una noveŀla meva o algun dels articles del bloc. I aleshores puc respondre, i de vegades fins i tot establim tot un diàleg. Això no té preu.
--Com articules i com t’inspires per als teus articles?
--El meu bloc s’adreça a un públic d’edats diferents. Si fa no fa, a lectors de 10 anys en amunt; diguem fins a 100 anys, que ara la gent viu força. Per tant quan escric els articles he de tenir en compte aquesta disparitat d’edats. Els articles no han de ser densos, però també defujo els textos superficials o de lèxic limitat.
Intento escriure articles variats pel que fa a la temàtica. En un principi pensava escriure majorment sobre la meva noveŀla, però a la fi he acabat escrivint sobre moltes coses. Al bloc hi ha un seguit d’articles sobre la noveŀla Més enllà del somni, però també n’hi trobem sobre el Canadà, la meva infantesa, la llengua catalana, els Coŀlectius Literaris de Catalunya, la Sant Andreu Jazz Band, etcètera.
Qualsevol cosa m’inspira: la música que escolto, la tempesta de neu que tenim, les eleccions al Parlament de Catalunya o els gats a les finestres. Tinc més idees pels articles del bloc que no pas temps d’escriure’ls. Si no fos per totes les coses que he de fer –i vull fer–, podria escriure articles cada dia, però m’he de limitar a publicar-ne un cada 6 dies, si fa no fa. I he de trobar temps per llegir i comentar altres blocs, perquè d’això es tracta també: de la comunicació entre blocaires.
Bloc recomanat:
Matemàtiques, la meva passió, de l'Elies Villalonga
. 
