El primer Barça - Madrid de la sèrie de quatre que els dos equips disputaran en divuit dies tenia dos al·licients: el primer, decidir el títol de la Lliga espanyola; el segon, mesurar les forces d’un i altre de cara als altres compromisos i agafar avantatge psicològic. L’empat a 1 gols de dissabte al Santiago Bernabéu resol el primer, però deixa ben obert el segon.

El títol de Lliga es pot donar per tancat. Encara queden divuit punts per jugar-se, però els vuit que els blaugrana mantenen de distància han de considerar-se com a definitius. Els blancs n’haurien de sumar nou més (perquè tenen perduda la diferència de gols) en un calendari menys propici (han d’anar als camps del València, el Sevilla i el Vila-real).

L’empat no dóna avantatge psicològic a cap contendent. Ni el resultat, ni la manera com va produir-se. Perquè si bé als blaugranes els haurà servit per sumar un punt que els garanteix la tercera Lliga espanyola consecutiva, els blancs van ser capaços de resistir i evitar la derrota empatant el partit jugant la darrera mitja hora amb un futbolista menys.

El FC Barcelona va mantenir les constants futbolístiques que li són pròpies. Va tenir el control de la pilota, es va avançar en el marcador, va generar ocasions suficients per a fer el segon gol i pot dir que l’àrbitre Muñiz Fernández el va perjudicar més que no el va beneficiar, amb un penal no assenyalat de Casillas a Villa a la primera part i alhora de decidir les targetes.

El Reial Madrid ha aturat la sagnia de derrotes i golejades rebudes contra el FC Barcelona, però a costa d’assumir la seva inferioritat i oposar un joc temorenc i de recórrer a una estratègia que és més pròpia dels equips menors, com és deixar la gespa ben alta i no regar-la, fer una alineació molt defensiva i tallar l’ofensiva rival a base de faltes al mig del camp.

Ara: és imprevisible predir què pot passar dimecres a la final de la Copa del Rei i en els quinze dies següents a les semifinals de la Lliga de Campions, més imprevisible encara que abans de començar. En un enfrontament obert, que els dos equips disputin a l’atac, el FC Barcelona és molt superior. Tanmateix, el Reial Madrid té moltes virtuts i, probablement, més recursos futbolístics i a la banqueta per a canviar d’estratègia abans i durant el partit. Apassionant.