La prima de risc reacciona a l'alça a la subhasta de deute i supera els 220 punts

La prima de risc oferta als inversors pels bons espanyols a deu anys respecte als seus homòlegs alemanys escalava fins als 220 punts bàsics, amb una rendibilitat del 5,54%, el que suposa el seu nivell més alt en un mes.

Abans, el Tresor només havia pogut posar 4.659.000 dels 5.500 que aspirava ja un elevat cost. Concretament, l'emissió de lletres a 12 mesos s'ha tancat amb una col·locació de 3.509,30 milions d'euros, enfront dels 3.972 milions de la subhasta anterior, amb un tipus d'interès marginal del 2,900%, superior al 2,178% de llavors.

Així mateix, la subhasta de lletres a 18 mesos ha aconseguit adjudicar 1.149,69 milions d'euros, menys que en l'operació anterior, en la que es van col·locar 1.528,64 milions d'euros. En aquest cas, el tipus marginal s'ha situat en el 3,496%, superior al 2,500% de l'última emissió.

Les subhastes que s'havien celebrat en el que va d'any s'han tancat amb èxit malgrat la caiguda de Portugal, el repunt dels preus del petroli motivat per les revoltes àrabs i els dubtes dels mercats suscitades pel mecanisme de rescat permanent i l'esperada pujada de tipus d'interès.

Aquests últims resultats han enterbolit una mica les marxa de les emissions i s'ha deixat notar l'últim repunt de la prima de risc, que s'ha tornat a situar per sobre dels 200 punts bàsics després que l'agència de qualificació Moody's hagi rebaixat dos graons la nota de solvència d'Irlanda.

Finlàndia, entre els motius

Els motius d'aquesta desconfiança cal buscar-los també en el resultat electoral a Finlàndia, on un partit d'extrema dreta i euro escèptic que vol vetar el rescat de Portugal podria colar-se al Govern.

Dimecres, un altre examen

A més, el dimecres 20 d'abril el Tresor emetrà obligacions a deu anys amb un cupó 5,50% i realitzarà una subhasta addicional d'obligacions amb un cupó del 4,80% i amb venciment a 31 de gener de l'any 2024. Serà una nova prova de foc per l'economia espanyola.

Dubtes a The Wall Street Journal

Aquestes dades arriben mentre a l'estranger apareixen algunes veus que dubten que Espanya pugui erigir-se en el "dic infranquejable" davant la crisi que va plantejar el vicepresident Rubalcaba. Un dels columnistes més prestigiosos de The Wall Street Journal, Irwin Stelzer, afirma que "encara que no hi ha dubte respecte a que Espanya està en millor forma que els dipositaris d'ajuda, està lluny de representar una aposta sòlida amb vista a evitar un rescat" .

Així, l'autor destaca l'"alleugeriment" que representaria per a Brussel.les, París o Berlín si Espanya finalment evita el rescat, descartat "absolutament"per la ministra d'Economia espanyola, Elena Salgado, davant el cost per a Sarkozy o Merkel de demanar als seus respectius votants que financiïn el rescat d'Espanya, la quarta economia de la zona euro.

No obstant això, Stelzer apunta que les febles perspectives de creixement de l'economia espanyola suggereixen que serà "molt difícil" que el país compleixi els objectius de reducció del dèficit, tret que Madrid trobi la fórmula de controlar la despesa de les autonomies.

Stelzer és director d'estudis de Política Econòmica a l'Institut Hudson de Washington.