Televisió de Catalunya és sinònim de molts encerts i alguns errors. La garantia d’una televisió pública catalana amb molta qualitat i algunes contradiccions. Encara més. L’única possibilitat d’interpretar el món des d’una visió pròpia en aquest país que es nega, sovint amb molt poca traça, a considerar-se província mediàtica vençuda. I és tot això, fins i tot, malgrat els responsables d’administrar-la i malgrat molts dels periodistes que hi treballen. I sovint, si TV3 no és del tot això o no és més encara, és per les limitacions o la falta d’ambicions de gestors i treballadors. I tot això que no és, que no és o que podria ser, té un preu alt, molt alt, que paga aquest país mentre s’informa, des de TV3, de les retallades que faran que s’escurcin els quiròfans i s’allarguin les cues d’espera.

Dissabte passat milers de persones –80.000 segons els organitzadors de la manifestació i 10.000 segons El País i Levante, que no són diaris del tot hostils–, van manifestar-se a València demanant TV3 i llibertat. L’angoixa comunicativa al País Valencià és tan bèstia, que els dos únics diaris que poden informar sobre la realitat sense un biaix agudament reaccionari o espanyolista es diuen El País i Levante. El País és, no cal dir-ho, Espanya. Levante és, cal recordar-ho, una denominació que ha pretès en els darrers segles convertir el país dels valencians en una referència geogràfica d’un ens superior. Dos diaris, tots dos, en mans d’empreses foranes amb una sensibilitat nacional pròxima a la don José Ortega y Gasset i a la de Federico García Sanchiz. Respectivament.

A l’altre costat, tot és encara més bèstia. Las Provincias o Canal Nou, senzillament, no en van informar o van distorsionar la protesta. Desenes de milers de persones manifestant-se pel centre de la capital del país només van merèixer el desdeny o l’hostilitat. Las Provincias, que va ser l’únic diari de la ciutat que després de la guerra es va mantenir sense ser falangista, ho ha aconseguit. Ha aconseguit ser-ne, finalment, de falangista. Els informatius de Canal Nou també han quadrat el cercle. Perquè refer el No-Do en català és, senzillament, prodigiós. Per això TV3 és encara més important al País Valencià que a Catalunya. Perquè equival a llibertat. A poder, almenys, assabentar-se que 80.000 valencians s’han ajuntat i han proclamat que la volen veure.