El terme retallades s’ha imposat amb força per referir-se a la política econòmica del govern de CIU a la Generalitat de Catalunya. Hi ha una part positiva, el terme retallades no agrada a ningú i permet aglutinar a partir d’una idea tota la queixa social a l’entorn de les decisions que s’estan prenent en salut, educació, cultura ... A nivell mediàtic té un gran valor i permet crear fàcilment etiquetes de twitter que expressen la disconformitat amb aquesta política des de punts de vista diferents. Però crec que més enllà de l’encert del concepte hem de deixar clar que CIU no està fent retallades, està canviant el model de societat, està trencant la cohesió social i està creant un nou paper pels serveis públics. CIU no està “gestionant” una crisi, CIU està aprofitant la crisi per imposar un model de dretes, no ens equivoquem.
L’altre dia una persona em comentava que la reducció del seu salari era una retallada. Ha hagut de canviar algunes coses i ajustar-se una mica, però al final la immensa majoria de la gent acaba adaptant-se. En canvi en educació i en sanitat no estan fent retallades, estan creant una fractura social entre qui es pot pagar una mútua o una escola privada i qui sols és usuari de la sanitat o l’educació pública. Aquí no estem retallant, aquí estem canviant el nostre model social. Es pretén fer una sanitat pública que atengui als casos de més gravetat i a la gent sense recursos amb una disminució de la qualitat. És a dir es vol potenciar una sanitat pública que cobreixi allò que no és rendible pel sector privat. Igual passa en el sector de l’educació. La sisena hora és un magnífic exemple. Es mantindrà aquesta hora sols en aquells centres que per les seves condicions socials ho requereixin. Per tant l’escola pública es fa càrrec d’aquells sectors més necessitats, però alhora es treu aquesta hora, que sí que fa l’escola concertada, a la resta d’escoles públiques. És una invitació en tota regla per a moltes famílies perquè entenguin que l’escola pública té un caràcter més assistencial i que per tant si s’ho poden pagar han d’anar cap a la concertada o a la privada pura. L’ensenyament públic renuncia a competir en qualitat amb la concertada.
Per tant no parlem de retallades, parlem d’un programa polític de dretes per imposar un nou model social i un canvi en les relacions entre el sector privat i públic. Del que estem parlant no és de si la llista d’espera enlloc de quatre mesos és de sis, del que estem parlant és d’un canvi més profund. I això és important que des de les esquerres ho expliquem i ho combatem. Ens hi juguem molt i per tant hem d’explicar amb claredat que no tan sols parlem de quina quantitat de diners s’ha d’estalviar a un hospital o a una escola sinó de quines són les prioritats de despesa pública. Si no guanyem aquesta batalla potser les retallades no seran tan dràstiques com CIU ha anunciat gràcies a les mobilitzacions, però la direcció estarà clara i ens costarà molt recuperar les conquestes socials que tant han costat de guanyar. Les mobilitzacions serveixen per expressar el malestar i frenar aquesta onada conservadora, però la política ens ha de servir per canviar la direcció i defensar amb fermesa la qualitat dels serveis públics essencials.
