EN PRIMERA PERSONA
El paper que em faltava per fer
Fent una metàfora, jo ara mateix seria un acomodador de cinema que du els espectadors al seu seient entre la foscor. Els espectadors serien el PSC, el seient serien les pròximes eleccions municipals i la foscor... Bé, aquesta part és l'única que no és metàfora. Ah, me n'oblidava, la pel·lícula és Ànecs corrent sense cap .Potser sí que algun dia s'acceptarà Quim Nadal com a sinònim de "tots els papers de l'auca". ...