Succeeix amb els grans creadors que el seu art, el producte del seu talent, només queda a l'abast d'una minoria. La resta dels pobladors del món, com a molt, arriben a conèixer l'existència d'aquestes forces innovadores però sense tenir contacte, si més no, amb una mínima mostra de les seves obres.
Saben que existeixen o van existir: Balenciaga, Miquel Barceló o Ferran Adriá. En el primer dels casos és possible que arribin a tenir a l'armari alguna versió, en complements prêt-à- porter, amb la marca del geni de l'alta costura; del pintor també cap la possibilitat de penjar a la paret una làmina recordatori d'algun llenç original seu, però del Súper Cuiner Michelín és complicat haver tingut cadira, taula i pressupost, assaborint una vetllada a El Bulli, luxe a l'abast d'uns pocs comensals.
Per a molts ciutadans, el vestir bé, malament o regular depèn de tenir sort en els primers dies de rebaixes a Zara o El Corte Inglés. La decoració de les parets del pis, guarda relació amb la quota de la hipoteca i trobar alguna cosa maca, diferent, a la República Ikea.
A l'hora de menjar plats senzills, tradicionals o una miqueta imaginatius circula un boca o boca que en aquests dies s'estén a nivell mundial: ¿Saps on menjar bé i que no et clavin? Pregunten els qui preparen una escapada a París, Londres, Barcelona o Gijón. El menú del dia entre 9 i 25 euros: aquest és el pla habitual de viatger pel món. En temps de crisi, la cuina prestigiosa pot esperar a una picada d'ullet de la fortuna o per un banquet de celebració.
